La fitxa d’esta setmana està dedicada a paraules que tenen a vore amb alimentació.

‘FACEGURA’/’FACEÜRA’

En el meu imaginari infantil les facegures van indissolublement associades a les dines de Nadal o Sant Bonifaci en casa de les meues iaies Matilde, la tia Carrasca, i Asunción, la tia Rotllera, servides en un plat fondo amb un bon caldo.

Com bé saps, amable lector, una facegura és una massa de pa ratllat, carn capolada, sang, ou batut, farina, etc., de forma esfèrica o redonenca. Però, ¿d’on ve el seu nom, tenint en compte que en altres llocs en diuen pilota o tarongeta (per la forma que té)?

Tal com recull el DCVB, faceüra/facegura (tot seguit comentarem les dos formes) ve de farcidura, que al seu torn és un derivat del verb farcir.

Segons el DNV, farcir, en el sentit gastronòmic, és ‘omplir (un aliment) amb carn trinxada, arròs, confitura o altres ingredients’ (cast. rellenar), mentre que farcidura (segons el DCVB), són les ‘matèries alimentícies (carn picolada, sang, arròs, pebre, etc.) amb què es farceixen les botifarres i altres embotits (Camp de Tarragona, Tortosa, Maestrat)’ (cast. relleno).

En el cas del valencià de Petrer, el pas de farcidura a facegura s’explica així:

farcidura > facidura [pèrdua de la erre davant la esse] > facedura [i > e] > face(d)ura [caiguda de la –d- entre vocals, típica del valencià] > faceüra > facegura [amb afegit d’una g antihàtica entre vocals].

A Petrer és majoritària la forma facegura (amb una g antihiàtica, és a dir, que trenca la unió de les vocals e i u), però en altres llocs hi ha la variant faceüra.

Per al concepte que expressa facegura, la paraula general en català/valencià és pilota. En canvi, a Elx i altres pobles del sector costaner del valencià meridional alacantí (Santa Pola, Sant Vicent del Raspeig, Mutxamel, Campello…) en diuen tarongeta (a Elx, terongeta).

Exemples

En l’ambaixada de la Xusma de l’any 1958, el moro es dirigix al cristià en castellà, però diu alguna paraula en valencià:

“Elige lo que quisieres,

en tu mano está la guaga:

buen ‘putxero’ en fassegures

o ‘dentilles’ sucarradas.”

 

En els textos de l’ambaixada en valencià n’hem trobat moltes mostres:

“Pots preguntar-li a qui vullgues

si li agraen els teus ‘manjars’,

segur que hui hauran dinat

gaspatxos o facegura,

i quan tu estaves aquí,

sempre olleta de verdura.”

(Cristià, 1977)

 

“En l’assunt de la pensió

sí que me tens agarrat,

perquè sé que és veritat.

Però en lo de la menjà’

no fa falta que t’apures:

te fas de les comunitats

i per vint duros al dia

tens un plat de facegures.”

(Cristià, 1982)

 

En l’ambaixada de 1985, el moro conta com va demanar en ca Sopetes que li esquilaren el cavall i li’l van deixar “com una carnisseria”:

“Li vaig demanar esparadrap

pa curar-li les tallaüres

i me va sacar un caldero

pa demà fer facegures.”

 

“Cavil·lós i pensatiu

casi no puc apreciar

la casa del Sussano

que estava al regirar:

d’a xavo casa s’ha cascat

a base de soldadures.

Però l’altre dia va confessar

que lleva més de quatre anys

sense menjar facegures.”

(Moro, 1986)

 

En el començ de l’ambaixada de 1990, el moro es dirigix a la Fortuna:

“¿Com has regirat l’esquena

a este poble laboriós,

que pa posar un putxero

no poden ni comprar un os?

I tasten les facegures

en fetxes molt senyalaes.

I res de gallina: pollastre.

I ademés són congelaes.”

 

En el text de 1995, després que el moro haja dit un paràgraf amb paraules totes acabades en –ura (negrura, espessura, blanura, amargura, locura, caradura), el cristià li contesta:

¿I no te vendria bé

una bona facegura?

‘És que mientras más t’ascucho

ca volta menos t’entiendo’.”

També hem trobat un exemple de la nostra paraula en l’obreta de teatre còmica Ara farà cinc anys (Hipólito Navarro Villaplana, 1981): Pepe, un amic de la família, entre en casa de Remedios i el seu home:

“REMEDIOS (entrant): ¡Home, Pepe! No t’havia conegut. M’has pillat averiguant les facegures. Te vec un poc esclafat. ¿Te passa algo?”

Una curiositat és que en el castellà parlat per gent de Petrer s’ha adoptat la paraula valenciana facegura com a fasegura. En trobem un divertit exemple en el començ de l’ambaixada de la Xusma de l’any 1958, quan parla el moro:

“Fortuna favorable […]

¡Qué dichosas mis armas

se ven por ti triunfando,

vencidas ya las gordas faseguras

que hay hoy o fueron entre trago y trago!”

‘BLAT’/’FORMENT’

Per al concepte de ‘planta herbàcia anual (Tricitum sp), amb espigues compostes de quatre files o més grans, dels quals s’extrau la farina amb què s’elabora el pa’ (DNV), la paraula general en català/valencià és blat (cast. trigo).

En canvi, en algunes pobles on es parla el subdialecte meridional alacantí del valencià s’usa el sinònim forment amb este significat (derivat del llatí FRUMENTUM ‘blat’). També està documentat a València i en el sector septentrional del català nord-occidental. En alguerès, d’altra banda, s’usa la forma froment [frumént], amb metàtesi de la r.

Quant a l’ús de forment en el valencià alacantí, la situació és la següent (L’alacantí, de Jordi Colomina, p. 186-187): “al Baix Vinalopó i Guardamar i en una part de Camp d’Alacant, forment és l’única denominació d’aquest cereal. En alguns pobles –l’Alguenya, la Romana, Busot i el Campello— conviuen blat i forment amb el mateix significat. A la resta de pobles només s’usa blat, però es diu forment en alguna fórmula estereotipada –p.e. el modisme de forment, ni un gra—, la qual cosa ens fa sospitar que en una època més antiga hi devien conviure les dues denominacions, amb alguna especialització semàntica […]”.

El cas de Petrer és l’últim: ús general de blat i ús de forment en alguna expressió.

En els textos de les ambaixades humorístiques hem trobat algun exemple de forment. Així, en la de la Xusma de 1956, el moro es queixa que la vida està molt cara:

“El arròs i conill, ni ol-lo;

el pa de forment, algo negret;

els gaspatxos, ni tastar-los,

i el oli, d’escorfa de cacauet.”

 

D’altra banda, en l’ambaixada en valencià de 1993, el moro li diu al cristià:

“No te’n vages per les rames

que t’estàs escaquejant,

aixina que desembutxa

perquè tens molt que explicar.

¡Només fas que prometre,

però de forment ni un gra!”

 

Finalment, afegiré que mon pare, Conrado Brotons (1931-1994), que era parlant natural de petrerí, em va assegurar que havia sentit l’expressió olleta de forment, encara que altres informants diuen olla de blat.

 

‘CUIXOT’

Segons el DNV, cuixot i pernil són paraules sinònimes amb el significat de ‘cuixa o espatla de porc o de senglar que s’usa per al consum alimentari després de salada i dessecada’ (cast. jamón).

Este mot és interessant perquè, contràriament al que molta gent pensa, pernil és un aragonesisme introduït en el català/valencià en el s. XVI, mentre que la paraula genuïna en la nostra llengua és cuixot.

Hui dia és cert que en el parlar de Petrer s’ha introduït el castellanisme jamón, però des d’aquí volem reivindicar la forma cuixot, que és la patrimonial.

En l’ambaixada en valencià de 1990, quan el moro reclama al sentinella que li diga al cristià que ixca, este li respon que l’ha enviat un moment a fer la compra a Mercadona. Finalment, el cristià ix al balcó i el moro li diu.

“¿Has acabat en la compra?

¿En les coses de la casa?

¿A com estava el cuixot

i el formatge de Forlasa?”