‘AGUARDAR’

Significat

aguardar = ‘Quedar-se en un lloc o diferir una acció fins a l’arribada (d’algú o d’alguna cosa). Estar, alguna cosa, en perspectiva (per a algú)’; (cast. esperar, aguardar).

El Diccionari Normatiu Valencià el dóna com a sinònim d’esperar en la seua quarta accepció.

Per la seua banda, segons el DCVB, es tracta d’una paraula que ja es documenta, per exemple, en la crònica del rei Jaume I (amb la variant guardar). Altres autors diuen que podria ser un castellanisme.

Finalment, en castellà, el Diccionario de la Real Academia definix així l’entrada aguardar: “Esperar a que llegue alguien o algo, o a que suceda algo.”

Exemples

En l’ambaixada de la Xusma de 1950-1951, es dóna este diàleg entre el moro i el cristià:

“- Ah de la covil!
– ¿Qui quirda?, ¿què desitgeu?
– Aguarda un poc; escolteu.”

En l’ambaixada del mateix any, en plena discussió, el cristià desafia el moro:

“¡Me has armat tal garull
que estic rabiant de coratge!
¡Ala, pues, cara de apatxe,
te aguarde en la Cova el Ull!”

Més exemples trets de l’ambaixada de la Xusma de 1961:

“[…] si endencara sospires
per el castell arrumbat
que es arquitectos mos deixen
cada any més foradat,
‘cuerpo a cuerpo, lanza a lanza’
te aguarde aquí hasta demà.”

“Aixina que si és que vols
algo demi, gran bossera,
ahí en el Salitret’aguarde
i voràsqué polseguera.”

També trobem moltes mostres d’este verb en els textos de les ambaixades en valencià a partir de 1975:

“A vore si ix eixe tio,
acabe prompte i me’n vaig,
que tinc que anar a ca Guillermo
perquè m’estan aguardant.” (1976)

“El motiu d’esta visita
és que vullc parlamentar.
Di al teu ‘jefe’ que l’aguarde,
que no siga tan pesat.” (1977)

“Lo que has dit m’ha molestat,
pos ¿a què aguarda esta espasa?
Tinc que fer-te a gallonets
com si fores una fava.” (1978)

“L’embaixà’ m’ha despreciat.
¿A què aguarda el meu ‘cabreo’?
Tinc que llevar-te a pataes,
des d’aquí al Fondo el Feo.” (1979)

Un altre exemple: una volta que el meu germà Jorge i jo tornàvem a la Madrava, a casa dels meus tios, després de molt de temps, ma tia Choni va dir: “Allà està el cosí de vosatros, aguardant-vos en candeletes!”

El cas és que el valencià de Petrer distingeix entre aguardar i esperar (tenir esperança en una cosa). Així, no és lo mateix “T’aguarde en la Cova de l’Ull” que “Espere que tot te vaja molt bé”, mentre que en la majoria de varietats del català/valencià només s’usa esperar amb estos dos significats.

Per tant, amb la parella aguardar/esperar el que fa el valencià de Petrer és mantenir la mateixa diferència que altres llengües com l’anglès (to wait/to hope) o l’italià (aspettare/sperare).

De tota manera, tinc la impressió que a Petrer últimament aguardar va a la baixa i ja quasi només se sent esperar amb els dos significats que hem comentat.

Com a mínim, en un interessant passatge de l’ambaixada en valencià de 1985 trobem els dos verbs (molt a prop l’un de l’altre) usats amb el mateix significat:

“Ixiu tots prompte d’ahí
que el castell està caent
i aquí vos aguarde jo
al front de tota esta gent.
No me feu molt esperar
que jo me canse en seguia
i tinc el turno pillat
en la meua barberia.”

El cas és que personalment, a banda de a Petrer, aguardar també l’he sentit a l’Alguer (Sardenya), on pronuncien [agualdá].