La llengua col·loquial té molts sinònims per al concepte de ‘borratxera, embriaguesa’. Els següents els he pogut recollir de la parla de Petrer: cep, castanya, gafarró, torratera, trompa, mona, bufa, xufa i turca.

A continuació els comentarem un a un. En esta ocasió, la majoria dels exemples estan trets del sainet Ara farà cinc anys. Joguet comicofester en un quadre i dos apagons, escrit per mon avi, Hipólito Navarro Villaplana, l’any 1981.

Esta obreta de teatre de tema fester (la primera d’unes quantes que va escriure el tio Guitarra) és interessant des del punt de vista lingüístic perquè conté molts petrerinismes, encara que a voltes també inclou formes que no són pròpies de la parla de Petrer.

Ara farà cinc anys és una obreta còmica que conta com Joan, un petrerí que viu a Madrid, torna a Petrer a passar les festes de Sant Bonifaci cinc anys després i, endut per l’emoció, agarra tal torratera que se’n torna a Madrid en tren vestit de moro.

‘CEP’

Segons el DNV, cep és la ‘soca de la vinya’ (castellà cepa), i també recull la locució com un cep, que definix així: ‘molt borratxo’.

Per la seua banda, el DCVB porta esta accepció figurada de cep: ‘persona molt afectada de beure vi, gatarrona’, i la situa a València. A més, recull també l’expressió Més gat que un cep, que situa a Onda.

 

L’exemple que mostrem és del començ del sainet d’Hipólito Navarro: Pepe, un amic de la família, va a casa de Joan a saludar-lo i li conta això a Remedios, sa mare: “Lo que me passa és el cep que vaig agafar ahir en la Retreta. I per acabar-ho d’arreglar me’n vaig anar en Carrillos, el Pollo i la quadrella, que tot ho celebren empinant el colze i no sé si he dormit ni a on he dormit…”

 

‘CASTANYA’

Ni el DNV ni el DCVB recullen esta accepció del mot castanya, per la qual cosa podria tractar-se d’un castellanisme.

 

En el nostre exemple, és Pepe qui parla una altra volta després que Remedios li haja oferit una tassa de cafè: “A mi em pareix que ni un cossi de café me fuig la castanya…, però, ¡vale!, faça el favor.”

 

‘GAFARRÓ’/’TORRATERA’

 

El gafarró és un tipus de pardal (cast. verdecillo), però en sentit figurat és ‘embriaguesa’ (DNV), ‘borratxera’ (DCVB, que el localitza a la Vall de Gallinera).

 

Pertocant torratera, hem de dir que és una paraula que no hem trobat en cap diccionari. En tot cas, pareix clar que és un derivat de torrat amb el sufix –era. El que sí que porten tant el DNV com el DCVB és el significat figurat de ‘embriac, embriagat’ de l’adjectiu torrat, mentre que el DCVB documenta torrat com a substantiu amb el significat de ‘borratxera’ a l’Empordà (“Aquest ha agafat un bon torrat”).

Finalment, els diccionaris també documenten l’accepció de ‘embriagar(-se)’ per al verb torrar(-se). De fet, el DCVB recull esta accepció de torrar a Massalcoreig, Mallorca i Menorca.

 

En el nostre exemple, torna a parlar Pepe: “Xe, quin gafarró i quina torratera vaig agafar!”

 

‘TROMPA’

 

L’accepció de ‘embriaguesa’ de trompa la porten els nostres dos diccionaris.

 

Quant als exemples, els dos són extrets de Ara farà cinc anys:

 

En el primer Pepe parla amb Remedios: “Pos que anit enmig de la trompa me’n vaig recordar que hui venia el seu fill de Madrid i m’he dit: ‘Vaig a vore-lo’.”

En el segon, el pare de Joan conta les gamberrades del seu fill: “Lo cert és que el xicot es va ficar dins d’un quartelillo pujant damunt d’un burro quan anaven a dinar i… ¡hala!: taula, plats, botelles, convidats…, tot cristo a fer moltes punyetes. I tot per efecte d’una bona trompa que portava l’angelet. I el van tindre que deixar gitat dormint la mona.”

 

‘MONA’

Els diccionaris recullen esta accepció de mona, sobretot amb els verbs agafar i dormir.

 

Exemple: “Entren el germà i l’amic sostenint a Joan entre els dos. Joan lleva un bona mona i va cantant el Chocolatero.”

 

‘BUFA’

 

El DNV i el DCVB inclouen l’accepció de ‘embriaguesa’ de bufa (el DCVB la situa, a més, a Benilloba i el Pinós), així com el verb bufar-se per ‘emborratxar-se’ (el DCVB el situa només en el domini del valencià, amb un exemple de Cocentaina).

En el primer exemple, el seu germà parla amb Joan: “Ja vorem lo que portes demà, perquè lo que és hui portes una bona bufa.” En el segon, el mateix germà parla amb ironia al seu germà perquè no ha reconegut la seua dona: “¿És que quan te bufes no coneixes a la teua dona?”

Finalment, afegim un exemple de l’ambaixada en valencià de 1998:

“Pa viatges, els d’abans.

Te n’ixies de ta casa

i acomençaves la ruta:

Tonet, el Negre, Panets,

Tadeo i el Chico la Blusa,

i acabaves berenant bé

o al menos en una bona bufa.”

 

 ‘TURCA’

Acabem el nostre mosaic de mots sinònims de ‘borratxera’ amb la paraula turca: novament, tant el DNV com el DCVB recullen en català/valencià esta accepció del substantiu.

 

En l’exemple que mostrem, Remedios i el seu home parlen de l’entrada mora i critiquen l’aspecte i l’estat dels hòmens que porten el cavall de l’abanderada: “Bueno, el [Sancho] Pansa no tant, que estava prau grosset, però ¡llevava una turca!”

Per acabar, direm que el DCVB també recull curda amb el significat de ‘embriaguesa’, en el llenguatge dels malfactors, pres del castellà, i especula amb la possibilitat que s’haja creat per metàtesi de turca (curta) amb etimologia popular que l’ha associat a un altre poble oriental (els kurds) com els turcs.

 

Altres sinònims de ‘embriaguesa, borratxera’ en català/valencià són gat (agafar/portar/dur un gat), gatera (en balear), merda (dur merda)…