En el partit de futbol

-Esta volta la lliga no se’ns escapa.

-Això vull, això. Pel compte que em té. Ja podem guanyar, perquè si no la festa m’eixirà cara.

-Xe, com és això?

-No res, m’he jugat una convidada amb els companys de despatx que hui guanya el València.

-La veritat, ho tens agre, perquè la mitat de la plantilla està lesionada i juguem fora de casa.

-Qui està lesionat?

-Dos davanters i un centrecampista: Soldado, Mata i Albelda.

-Sí, però no cregues que el Madrid està molt millor. Esta nit no jugaran ni Cristiano ni Higuaín.

-Home, si és així tinc més esperances.

-El que ha de fer el València és apostar per l’anticipació i el contraatac.

-No ho sé, no. Últimament pareix que s’han tirat la manta al coll i no lluiten pels balons. Marquen un golet i de seguida es tanquen en la seua porteria.

REMARQUES DE VOCABULARI

adversari -ària adversario -a

afició afición

alineació alineación

amonestació amonestación

anul·lació anulación

arbitratge arbitraje

àrbitre -a árbitro -a

àrbitre -a assistent juez de línea (o de banda), linier

arc de penal (o de mitja lluna) arco de penalti (o de castigo)

àrea àrea

autogol autogol

autopassada autopase

atac ataque

avançar avanzar

baló balón

banda banda

banderí banderín

banqueta banquillo

blocar blocar

blocatge blocaje

bombejar bombear

cabotada cabezazo

camp de joc campo de juego

cap, de de cabeza

capità -ana capitán -ana

centrecampista centrocampista

contraatac contraataque

contrari -ària contrario -ia

colp d’esperó golpe de espuela

colp de taló golpe de talón

córner   córner, saque de esquina

davanter -a delantero -ra

defensa defensa

defensa de pany i forrellat defensa cerrojo

defensa granera defensa escoba

defendre (o defensar) defender

defensiu -iva defensivo -va

delegat -ada delegado -da

desempat desempate

desmarcatge desmarque

diferència de gols diferencia de goles

driblador -a driblador -a

driblar driblar

driblatge regate

encaixar encajar

equip equipo

escapada escapada

esmortiment amortiguamiento

expulsió expulsión

extrem extremo

fora de joc (o orsai) fuera de juego (o orsai)

fora de banda fuera de banda

fossat foso

golejada goleada

golejador -a goleador -a

guanyar ganar

herba  hierba, césped

interior interior

joc juego

jutge -essa de línia (o linier) juez -a de línea (o linier)

lliga liga

marcador marcador

marcatge marcaje

migcampista (o mig) centrocampista (o medio)

ofensiu -iva ofensivo -va

orsai (o fora de joc)  orsay, fuera de juego

pal poste

partit partido

passada pase

penal penalti

perdre perder

pitxitxi pichichi

porter -a portero -ra

porteria portería

pròrroga prórroga

rebutjar despejar

regateig regate

regatejador -a regateador -a

regatejar regatear

rematada remate

replegament repliegue

represa del joc reanudación del juego

sanció sanció

servici (o servei) saque, servicio

servici (o servei) de banda saque (o servicio) de banda

sorteig sorteo

substitució sustitución

suplent suplente

targeta groga tarjeta amarilla

targeta roja tarjeta roja

temps de descompte tiempo de descuento

temps reglamentari tiempo reglamentario

terreny de joc terreno de juego

tir  saque, tiro

tisora, fer la  tijeretear

travesser larguero

traveta, fer la  poner la zancadilla

trenar trenzar

xilena chilena

xiular  pitar, silbar

xiulet  pito, silbato

xiulit  pitido, silbido

xut chut

Un poquet de gramàtica pràctica

Els verbs. 2a conjugació

Fixa’t en la paraula en negreta d’esta frase: Jo vull això. A vegades, per analogia amb altres verbs, s’introduïxen variacions morfològiques que no s’accepten en un àmbit formal. Així, és preferible escriure jo vull, i no jo vullc; o jo perd, i no jo perc; jo sent, i no jo senc; jo dorm, i no jo dorc. Amb tot, es poden utilitzar estes formes en nivell informals, és a dir, en aquells casos en què es pretenga reproduir un llenguatge més directe i espontani. També ocorre este fenomen en el subjuntiu, i per tant, és preferible jo perda a jo perga; jo dorma a jo dorga. No obstant, sí que està plenament acceptat en un àmbit formal dir i escriure jo vullga, al costat de jo vulga.

Present d’indicatiu de ‘voler’

vull

vols

vol

volem

voleu

volen

Present de subjuntiu de ‘voler’

vulga o vullga

vulgues o vullgues

vulga o vullga

vulguem o vullguem

vulgueu o vullgueu

vulguen o vullguen

Present d’indicatiu de ‘perdre’

perd

perds

perd

perdem

perdeu

perden

Present de subjuntiu de ‘perdre’

perda

perdes

perda

perdem

perdeu

perden

Castellanismes innecessaris

abrumar* aclaparar, molestar

Para ja que m’estàs aclaparant!

bissagra* frontissa

Haurem de greixar les frontisses de la porta del terrat perquè grinyolen massa.

desarme* desarmament

El desarmament atòmic total seria molt bo per a la humanitat.

deslinde* delimitació, atermenament

La delimitació de la finca la supervisarà un pèrit.

frasc* flascó

Les pastilles estan en el flascó blau.

intèrval* interval

Deixa que passe un interval de temps raonable per a prendre la decisió.

pabelló* pavelló

L’Ajuntament ha construït un pavelló esportiu multiusos.

pose* posa, posat, posar

Paula ha fet una posa que ens a tornat bojos a tots.

recado* Encàrrec, comanda

He de fer alguns encàrrecs que m’ha manat la mare.

rúbio –a* ros –ossa

Jo, quan era xicotet, era molt ros, però ara sóc castany.

Més lèxic

Famós i afamat

Alerta amb els falsos amics! Així s’anomenen en llengua les paraules que, per la semblança formal que presenten entre dos llengües, induïxen a calcs erronis. Això és el que passa amb famós i afamat. En castellà, són sinònims: els dos són derivats de fama. Però en valencià no. La paraula famós significa, certament, ‘que té una gran fama’. Així, podem dir amb justícia que Mata és un jugador molt famós. La paraula afamat, però, significa més aviat el contrari: no és derivat de fama, sinó de fam, i vol dir ‘famolenc’. De manera que, si diem que Sento era un jugador afamat, que malament que ho deu estar passant el pobre Sento!

Locucions, frases fetes i refranys

de colp i volta (o de repent): d’improvís (cast. de repente).

Anna em digué així, de colp i volta, que ja no volia eixir amb mi. I em vaig posar a plorar.

de soca-rel: 1. D’arrel o des de l’arrel, des de la base. Tot, íntegrament, radicalment (cast. de cuajo, de raíz).

Des que s’ha casat ha canviat de soca-rel, ja no pareix el mateix.

2. Autèntic (cast. de pura cepa)

És un producte de soca-rel.

omplir el pap: alimentar-se (cast. llenar el buche, llenar la tripa).

En arribar a casa el primer que faré serà omplir el pap, perquè tinc tanta fam que em menjaria un bou.

tirar el lleu: esforçar-se molt (cast. echar el resto).

En l’últim europeu d’atletisme, Nuria Fernández va tirar el lleu i es proclamà campiona en 1.500 metres.

Més val un pardal en la mà que una perdiu en l’aire (cast. más vale pájaro en mano que ciento volando).

Topònims

Petrer

Barranc del Dentiste

les Ventetes

Morro del Serrellat

Penyes de la Coixa

Pouet del Caco

Altres llocs

Aiora

Bòsnia i Hercegovina

Camerun

Cofrents

Cortes de Pallars

el Pinós

Japó

Santiago de Compostel·la

Vitòria

Zamora