En el jutjat
-Bon dia! Pot indicar-me en quina oficina he de sol·licitar una partida de naixement?
-És ací mateix.
-És necessari que òmpliga algun formulari?
-No, no cal. Només m’ha de donar les dades seues: el nom, els cognoms i la data de naixement.
-Em diuen Òscar Bou Gutiérrez, i vaig nàixer el 15 d’abril del 1980.
-A Castelló mateix?
-Sí, sí.
-D’acord. Doncs ja ho tinc tot. Pot passar a arreplegar-la dilluns que ve.
-No me la pot donar ara?
-És que l’he de buscar encara a l’arxiu, i després l’ha de firmar el jutge.
-Bé, i quin és el problema?
-És que el senyor jutge només firma de huit a nou.
REMARQUES DE VOCABULARI
acarament careo
advocat –ada abogado –a
agreujant (o agravant, variant secundària) agravante
este –a (o aquest –a) este –a
banqueta banquillo
codi código
compareixença comparecencia
comparéixer comparecer
condemna condena
delicte delito
desnonament desahucio
desnonar desahuciar
greuge agravio
judici (o juí) juicio
jutge –essa juez –a
jutjat juzgado
pleit (o plet) pleito
premeditació premeditación
presumpte presunto
recurs d’empara recurso de amparo
sentència sentencia
suborn soborno, cohecho
testimoni testigo
traïdoria alevosía
usdefruit usufructo
violació de domicili allanamiento de morada
Un poquet de gramàtica pràctica
Les vocals
Generalment, l’ortografia de les vocals no presenta problemes, ja que la pronúncia i l’escriptura solen coincidir, però no sempre és així. Fixa’t en la paraula naixement que ha aparegut en el diàleg i observa la vocal en negreta. Segurament hauràs sentit amics valencianoparlants pronunciar /naiximent/. Bé, esta pronúncia és acceptable, al costat de /naixement/. Passa el mateix en les paraules coneixement, creixement, renaixement, etc. En un nivell formal, totes estes paraules s’han d’escriure amb e.
Ara, presta atenció als següents grups de paraules en què hi ha divergències entre l’escriptura i la pronúncia col·loquial. La diferència amb els monts anteriors és que s’han de pronunciar igual que s’escriuen. Notaràs que tots estos mots varien de la seua escriptura normativa per influència del castellà.
Valencià amb ‘a’, castellà amb ‘e’
afaitar afeitar
ambaixada embajada
arravatar arrebatar
assassí asesino
avaluació evaluación
avaluar evaluar
avaria averia
avariar averiar
extraversió extroversión
extravertit extrovertido
latrina letrina
picaporta picaporte
posa pose
rancor rencor
sanefa cenefa
Sardenya Cerdeña
Valencià amb ‘e’, castellà amb ‘a’
ametista amatista
assemblea asamblea
ebenista ebanista
efeminat afeminado
empara amparo
emparar amparar
enyorar añorar
eruga oruga
esternudar estornudar
ferm firme
gelea jalea
honestedat honestidad
javelina jabalina
litre litro
meravella maravilla
metre (‘unitat de mesura’, diferent de metro, ‘mitjà de transport’) metro
monestir monasterio
ràfega ráfaga
resplendor resplandor
revenja revancha
santedat santidad
següent siguiente
seguretat seguridad
sergent sargento
vernís barniz
Valencià amb ‘i’, castellà amb ‘e’
ambigüitat ambigüedad
antiguitat antigüedad
contemporània contemporánea
contenidor contenedor
declivi declive
desimboltura desenvoltura
diabetes diabetes
eclipsi eclipse
galió galeón
indicible indecible
infermer enfermero
infermeria enfermería
línia (però els derivats van amb e, per ser d’origen culte: lineal, alinear, alineació, etc.) línea
mantenidor mantenedor
nucli núcleo
ordinador ordenador
penis pene
quítxua quechua
sobirania soberanía
Tunis (ciutat) Túnez
Valencià amb ‘o’, castellà amb ‘u’
aixovar ajuar
assortiment (conjunt de coses variades, però de la mateixa classe, per exemple, un assortiment d’embotit) surtido
assortir surtir
assortit (provist d’alguna cosa, abastit, variat) surtido
atordir aturdir
avorriment aburrimiento
avorrir-se aburrirse
bordell burdel
Bordeus Burdeos
Borriana Burriana
botifarra butifarra
brúixola brújula
calorós caluroso
capítol capítulo
cartolina cartulina
conservadorisme conservadurismo
cobriment cubrimiento
cobrir cubrir
croada cruzada
durador duradero
embotit embutido
escàndol escándalo
escodrinyar escudriñar
esdrúixol esdrújulo
estoig estuche
estrafolari estrafalario
fonament fundamento
furóncol furúnculo
governamental gubernamental
Hongria Hungría
joglar juglar
joguet juguete
joventut (però juvenil, per ser un derivat d’origen culte) juventud
monyó muñón
nodrir (però són amb u: nutrici, nutrició, nutrient, nutritiu) nutrir
ordir urdir
pèndol péndulo
ploma pluma
podrir pudrir
polir pulir
polsar (però pulsació) pulsar
polvoritzar pulverizar
rètol rótulo
rigorós riguroso
robí rubí
romanés rumano
Romania Rumanía
rossinyol ruiseñor
rostidera rustidera
rostir rustir
sofrir sufrir
sospir suspiro
temorós temeroso
títol, avanttítol, subtítol (però són amb u alguns derivats: titulació, titular, titulat) título, antetítulo, subtítulo
tomba tumba
tombar tumbar
torbar turbar
Torí Turín
torró turrón
triomf triunfo
triomfar triunfar
Valencià amb ‘u’, castellà amb ‘o’
ateneu ateneo
bufetada bofetada
butxaca bolsillo
escull escollo
fetus feto
focus foco
fòrum foro
muntanya montaña
muntar montar
pireu, el Pireo, el
porus poro
ritu rito
sèrum suero
suborn soborno
supèrbia soberbia
suportable soportable
suportar soportar
tipus tipo
tramuntana tramontana
trofeu trofeo
turment tormento
Castellanismes innecessaris
boqueró* aladroc
Cambrer, per favor, pose’ns papes i olives amb aladrocs.
coliseo* coliseu
En el coliseu romà tenien lloc tot tipus d’espectacles, des de teatre fins a combats entre gladiadors.
empedernit –ida* empedreït –ïda
Ma mare és una lectora empedreïda: s’ha llegit totes les novel·les de la biblioteca.
empeine* empenya (mot femení)
El golàs de Messi al Madrid ha sigut una canonada des de trenta metres amb l’empenya.
és dir* (sentit explicatiu) és a dir
Hem de solucionar el problema, és a dir, hem d’actuar ja.
flequillo* serrell, franja
Des que la conec Adriana sempre ha dut serrell.
neoiorquí –ina* novaiorqués –esa
Woody Allen és un dels novaiorquesos més insignes.
reanudació, reanudar* represa, reprendre
En la represa l’Hèrcules marcà dos gols i guanyà el partit.
rombo* rombe
S’ha comprat un jersei de rombes i una camisa blanca.
tiovivo* cavallets
No sé per què, però als xiquets menuts els enxisa pujar als cavallets.
Més lèxic
Cita i citació
La codificació de les llengües no és una simple transcripció al diccionari dels usos lingüístics espontanis. En el procés de formalització s’aprofiten els doblets formals per a expressar amb precisió les idees existents en una llengua. Així, una cita és, com tothom sap, l’’acció d’assenyalar un dia i una hora per a parlar dos o més persones’. Hem concertat una cita per a divendres. Mentre que citació, a banda de ser l’’ordre de compareixença dictada per una autoritat’ (He rebut una citació del jutge per a declarar el dia 20 de juliol), significa també (i en este sentit sol utilitzar-se sovint cita) el text d’un autor que s’addueix en suport d’una opinió. En l’examen del mitjà he fet una cita molt oportuna d’Aristòtil i l’examinadora s’ha quedat bocabadada, però pel que es veu li ha agradat, perquè he aprovat!
Locucions, frases fetes i refranys
a l’una: unidament, a un temps (cast. a una)
Els estudiants van protestar tots a l’una.
de mena: per naturalesa (cast. con ganas, por naturaleza)
Ma tia Victòria és una dona patidora de mena.
no saber-hi ni un borrall: no entendre-hi, no saber-ne gens (cast. no entender ni jota)
El nóvio d’Anna començà a parlar de física quàntica i jo no hi entenia ni un borrall.
riure’s del món: no tindre prejudicis, despreocupar-se del que diran (cast. reírse del mundo, ponerse el mundo por montera)
Lluc sempre ha sigut un model per a mi, perquè és una persona oberta que es riu del món.
tants caps tants barrets (cast. cada maestrillo tiene su librillo)
Topònims
Petrer
el Campet
el Pantanet
l’Alturó
Penya Negra
Urbanització Ciutat Verger
Altres llocs
Aiòder
Avinyó
Bunyol
illes Verges (cast. islas Vírgenes)
Istanbul
Polinèsia
República Txeca
Salzburg
Sant Fulgenci
Xalans (cast. Jalance)
*acudir / acórrer, anar, assistir (a) | passar a-per, arribar, saltar, allargar-se, arrambar-se, acollar Bal. (anar un lloc, poc de temps, amb poc d’esforç. cast. llegarse) | deixar-se caure a, girar-se a, recaure a; tirar-fer la via de, anar a la volta de, fer cap a, fer proa a, encaminar els seus passos a, posar els seus a (anar, aturar-se deliberadament a tal lloc) | visitar, participar, presentar-se, comparèixer, confe-rir(-se), treure (DCVB: Cavalcau-lo una estona per la vila per los llocs on més remor se faça e més hi trau la gent). *acudir a : dirigir-se a, portar-se a-vers R, adreçar-se a, anar a veure, anar cal metge, especialista… | ocórrer, venir a (es)ment, al cap, a (la) memòria, al cor (oferir-se de sobte a l’esperit el record d’alguna cosa) | ocórrer, passar(-se) pel cap-carabassa-carabassot-magí-pensament, per l’escudeller, per la barretina-clepsa-bertrola, caure en el cor, venir en ment, revelar-se Tort. (agafar una idea, tenir una idea sobtadament, ficar-se al cap. Se passà o li passà pel cap de convertir els musulmans). *no se m’acut : no hi caic, no hi doni | recórrer, apel·lar a (cercar ajut)
*acudit / estribot / epigrama / bertranada R / carallada R (joc de mots o història curta d’intenció humo-rística) | agudesa, eixida-sortida-sallida, sortit m., botada, pensada, facècia, gràcia, dita, deble Tort., coverbo Bal. (idea que ocorre sobtadament, pensament agut o original, no esperat). Sortida de cap de marge: bertranada o sortida poc assenyada. V. Ocurrència
*coacció / coartació / limitació / restricció / constrenyiment / constrenya-constreta ant. / destrenyement ant.
coaccionador / coactiu / coacte, coacta
*coaccionar / coartar / limitat / restringir / restrènyer (R) / constrènyer / destrènyer ant. / contreure / obligar, forçar algú contra son grat /
*condemna / condemnació
*jutjat m. / tribunal / cort clàss. (de justícia. cf. fr, ang., cast. d’Amèrica) (calc del cast., pretura Alg., calc de l’it.). Un alt tribunal és una cort: Cort de Justícia de la Unió Europea. pop. Dur algú a la barra: dur-lo al tribunal
*despreocupació / indiferència, calma, flegma, tranquil·litat, apatia, malagana, desgana, malcor, aban-dó (m), deixament (m), displicència, desinteressament, negligència, incúria, descurança, mala en-dreça, desatenció V. *Desídia
*despreocupar-se / no preocupar-se / no xautar-se DIEC, R / no xaltar-se R / no jaltar-se de R / no jautar-se de R / afluixar-se de / desencaparrar-se / regalar-se Bal. / fer-se trons de Bal. / fer-se tres-quinze unces Bal. *despreocupar-se’n: tirar-s’ho darrere-a l’esquena, posar les ànsies sota del coixí. riure’s del món: no tenir prejudicis, no preocupar-se del que diran
*despreocupat / panxacontent / fresc / penques / tranquilàs
*ganes / gana cf. Bal., cat. clàss. / enveja R, Emp., cat. clàss. / talent f. cat. clàss. / humor / sabor ant. (tenir ~ de, (fer) venir ~ de, fer ~ de, donar ~ de) | fam (tenir ~ de) (desig molt intens, que dóna turment). *amb ganes: de mena, per naturalesa; de valent; a mos redó (menjar ~) | fig. motivació / engrescament / entusiasme. *ganes de ~ : adrecera, badallera-badera R, ballera (tenir la balladora), bevera, boçera, botera, bufadera-bufera, cacera, caguera, caminera, cantera (tenir la cantadora ≠ perdre el cantet), casera (anar casador-casadís), correra-corredera-correguera, cridera, dormidera-dormiguera, eixavuiradera, escriguera, esternudera, feinera, feinegera, fumera, garlera (≠ perdre el cantet), glosera, gratera, juguera (fer juguerines R, tenir ~ Emp), llegiguera, mamera, marmolera, masteguera, mengera, mirera, nedera, parlera-parladera (≠ perdre el cantet), passera, pastera, petera, piquera, pixera, ploguera (el temps, voler ploure), ploradera-plorera, ragera, rallera, riallera o riguera (o tenir rialles), remenera, rodera, ronquera, salera, salivera, suquera, xuclera (créixer-venir la saliva a algú, fer sabonera: venir-li gran desig d’una cosa, o gran gust de sentir-la, de pensar-hi. Fer saliva: excitar), somiera (sonyera), sonera-sonaguera (de sonar; de dormir), sopera, toquera, tossiguera-estosseguera, treballera, tupera, viatgera, volera, xerrera-xarrera (xerrola o xerroles), xiulera-siulera, etc. (tenir/(fer) venir ~) (≠ perdre el cantet), ni Fer dentera-denteta-dentetes-dents, fer gola, fer enveja-envejota-envegeta, fer-se-li les dents llargues, les dents li pruen. També anar + inf. (anar ballador; anar cantador, etc.: tenir gana de ballar, de cantar, etc), o amb Venir (me ve vòmit, tinc vòmit) o Aga-far (m’agafa son, m’agafa set, m’agafa fam, m’agafa tos… o M’agafa caguera, m’agafa pixera…), Venir o entrar son, a algú: venir-li gana de dormir) (fer gana-talent o obrir la gana: produir apetit de menjar). Tenir fred als teus: tenir-sentir enveja. *ni ganes! : de cap manera! *quedar amb les ganes: restar a l’escapça, restar a la lluna de València, restar amb un pam de nas, restar-se els pixats dins lo ventre (sentir-se frustrat). *tenir-li ganes, a algú: tenir la dent (o les dents) sobre algú, tenir (una) bola, tenir el dit a l’ull, tenir mania, no poder veure’l-la, voler-li (fer) mal
*ganga / gratos plur. / bicoca / albina (profit inesperat, cas fortuït avantatjós ; dret pel qual el sobirà s’apropia dels béns d’un estranger no naturalitzat mort dins els seus estats, de alibi natus “foraster”) / bona-gran ocasió / gran oferta | saldo / moma (cosa a bon mercat) | moma (allò que hom dóna o rep per damunt del que pertoca segons llei) | reblec / rebrec (rampoina). *gangues de l’ofici: inconveni-ents-coses de l’ofici, això ja passa en aquesta feina
ganós R, cat. clàss. / anhelós / desitjós / delerós
*nòvio / novi R / nuvi / promès | xicot / amiguet / company-companyó (sentimental) / estimat / galindoi / festejador / jove R. / fringaire R. Nuvi o novi R correctes sols per a qui ha previst de maridar-se. cast. *Ser novios : festejar, veure’s, sortir plegats, freqüentar-se
*cita / citació (ordre donada a qualcú de comparèixer a una hora certa a un lloc determinat; fet d’assenyalar temps i lloc per a veure’s dues o més persones; text d’un autor que s’addueix) | citament / apuntament / hora / data (prendre; donar; marcar; fixar-concertar, fitar Bal.; demanar; tenir (una) ~) (cal metge, etc) / data (prendre, demanar) / apuntament (restar en apuntament amb algú ant.) / vista clàss. *donar-se cita : citar-se, trobar-se, aplegar-se, ajuntar-se, reunir-se, veure’s, tenir (una) vista clàss. («Ere un hermità e havie un fadrí que li mostrave de legir, e donà-li hora que vingués a pas-sar…» Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum VI, 170 v) | citació (text que s’addueix; convocació personal de caràcter oficial)
citar(-se) / trobar-se / aplegar-se / ajuntar-se / reunir-se / veure’s (a tal lloc i hora) / tenir (una) vista clàss.
*citat (estar ~) / tenir (una-un) citació / citament / apuntament / vista / hora / data (a tal lloc o amb tal persona)
*empedernit / empedreït / empedrit / endurit / envellit / inveterat / reconsagrat / antigat (fumador, be-vedor… ~)
*suborn / subornament / subornació (*greixar la pota / engreixar o untar les mans, el palmell de la mà, les molles, les rodes, les corrioles, el carro / fer córrer la bruixa / donar un sotamà / tapar els ulls / tapar la boca (a algú) (donar diners per a subornar o aconseguir alguna cosa)
violació de domicili / trencament de casa
*presumpte / presumit / suposat
diabetIs
ebenista / fuster primater Bal.
honest (moral, conforme a la decència; no oposat als bons costums i més particularment a la bona conducta sexual) | honrat (enaltit per honor; posat en honra, en dignitat ; que obra conforme a l’honor; que no fa accions dolentes, especialment de les que impliquen engany o deslleialtat) («Robador de la honor de la dita ma germana e mia, haveu deshonestament tacada i deshonrada incessant la dita ma germana», Joanot Martorell, lletra de requesta de batalla a ultrança a Mompalau; armà plets defensant l’honor de sa germana Damiata, la qual havia estat bíblicament per son cosí Joan de Mompalau sota promesa de matrimoni incomplida)
honest no vol dir honrat ni cortès, urbà V. Honest
honestedat (qualitat d’honest) | honradesa (qualitat d’honrat) V. Honest
*escodrinyar / escorcollar
rostidOra
avorriment o avorrició no vol dir tedi, fastig [fəstíʧ], sinó detestació, aversió, fàstic
avorrir no vol dir enfastijar, enfastidir (causar fastig o tedi (a qualcú) sinó detestar, odiar, tenir en odi, tenir avorrit, tenir en fàstic (fastiguejar o enfastigar R, ant. : causar fàstic (a algú); molestar en extrem)
avorrir-se no vol dir enfastidir-se, enfastijar-se, entediar(-se), empipar(-se), enyorar-se R (sentir fastig o tedi) sinó detestar-se, odiar-se (fastiguejar-se o enfastigar-se R, ant. : causar fàstic (a algú); moles-tar en extrem)
*avorrit / avorridor / avorrent (odiador) | tediós / fastijós / fastidiós / enfastigós R / enyoriu R (avorridor: que odia, detesta)