En el carrer

-Jo tenia preferència, venia per la dreta i…

-Quina preferència, si m’ha pegat per darrere!

-Sí, però perquè vosté ha parat en sec!

-No, senyor: no he parat! Anava a poc a poc, que no és el mateix!

-Com que a poc a poc?; però si ha parat vosté el cotxe!

-Que jo he parat el cotxe? Jo l’única cosa que he fet ha sigut posar-me en el carril de la dreta per girar pel carrer de Jesús i, naturalment, he reduït la velocitat. De sobte he sentit un fort impacte…

-Però si a penes l’he tocat! A més, no ha posat vosté l’intermitent.

-Que no he posat l’intermitent? Vosté no s’hi veu, senyor!

-Mire, no val la pena discutir per tan poc. No patisca que ací estan els papers de la companyia d’assegurances.

REMARQUES DE VOCABULARI

a més además

assegurança seguro

avaria avería

calçada calzada

canvi de sentit cambio de sentido

carrer de vianants  calle de peatones

cediu el pas ceda el paso

col·lidir (o col·lisionar) colisionar

col·lisió colisión

doble fila doble fila

encreuament (o cruïlla) cruce

garatge garaje

gual (o pas permanent) vado permanente

pas de zebra paso de zebra

rastell bordillo

revolta curva

rotonda (o redona)  rotonda

vorera acera

Un poquet de gramàtica pràctica

Regla general d’accentuació (I)

S’accentuen els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in: romà, cantaré, redolí, lliçó, ningú, callaràs, entés, espantadís, arròs, pallús, comprén, Dublín. També, els mots plans acabats en terminacions que no siguen -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in: exàmens, fenòmens, plàncton, portàveu, cànon, tòrcer, còncau, correguérem, monòlit. I tots els mots esdrúixols, acaben com acaben: Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria, harmònium, període, diòptria.

No s’accentuen els mots que no s’incloguen en la norma anterior ni els monosíl·labs (a excepció dels diacrítics, que vorem en la següent unitat): menjaran, cantareu (futur), remei, examen, corregueren, fenomen, Maria, absis, Caucas, pa, vi, sa.

Atenció: no s’accentuen, no obstant, les paraules agudes que acaben en i o u quan estes actuen com a semivocals, com ara mireu o comboi, cantareu (futur). I, per tant, s’accentuen les planes que acaben en semivocals: cantàveu, cantàreu (passat).

Castellanismes innecessaris

alambre* fil d’aram, filferro

Ens faran falta deu metres de fil d’aram ben gros.

albergar-se* albergar. Este verb no és pronominal quan significa ‘prendre alberg’.

El viatger albergà en un monestir.

bitxo* (ser viu)     bestiola, animaló.

En l’horta hi ha moltes bestioles. Ser un *bitxo rar. Ser una persona molt estranya/extravagant. Ser un *bitxo rar (ser lleig). Ser un espantall. Ser *mal bitxo. Ser mala bèstia (o peça).

club d’alterne* local de cites, local de contactes, prostíbul

Els locals de cites són freqüentats per molts homes casats.

de puntilles* de puntelletes.

Camina de puntelletes per a no despertar a ningú. // per damunt damunt. En la reunió de personal s’ha tractat el tema de l’augment de salaris per damunt damunt.

gorro* gorra, barret

En esta piscina està prohibit nadar sense gorra.

pese a que* a pesar que, malgrat que

A pesar del seu gran rendiment l’han fet fora de l’empresa.

ràban*     rave

M’agrada que l’ensalada tinga rave.

saltar-se* saltar. Este verb no pot ser pronominal. Ha badallat tan fort que li ha saltat un botó. Torna a llegir, que has saltat una ratlla

tabic* barandat, envà. El barandat no tenia bons fonaments i s’ha afonat. *Tabic nasal. Os del nas, septe nasal.

Més lèxic

Renyir i renyar

El verb renyir, per la influència del verb homònim castellà, ha assimilat un significat que no li correspon en valencià. Renyir és ‘rompre les relacions, l’amistat amb algú’ i ‘barallar-se’: Eren molt amics, però van renyir. Xiquets, deixeu de renyir que es fareu mal! I, renyar, per contra, significa ‘adreçar a algú, especialment a un inferior, blasmes per una falta comesa, per una omissió greu, etc.’. El mestre em va renyar perquè mai feia els deures. Este mateix significat també s’expressa en valencià en verbs com marmolar, bonegar o reprendre.

Locucions, frases fetes i refranys

abocar pel boc gros: dir una cosa sense subterfugis (cast. hablar sin rodeos)

Al principi anava amb embuts, però la pressió va fer que l’acusat abocara pel boc gros.

a dia adiat (o a dia cert, a dia sabut): a dia prefixat per a fer alguna cosa (cast. a fecha fija)

Hem de quedar a dia adiat, si no ho fem així no trobarem mai el moment.

de cor: de memòria (cast. de memoria)

El meu iaio se sap de memòria l’alineació del València dels anys quaranta.

donar peixet: afluixar perquè guanye l’adversari (cast. dejarse ganar).

Com que Contador volia la general i Schleck l’etapa, el madrileny va donar peixet.

Val més poc que res (cast. algo es algo).

Topònims

Petrer

Canyada Blanca

Cases del Tio Marino

els Aigua-rius

Ermita de Sant Bonifaci

Rambla dels Bellots

Altres llocs

Afganistan

Castella i Lleó

el Llenguadoc (cast. el Languedoc)

Estats Units d’Amèrica

Kenya

Namíbia

Regne Unit

San Marino

Uzbekistan