En el concessionari d’automòbils
-Hola, voldria comprar l’utilitari que em va ensenyar despús-ahir.
-Perfecte. És un cotxe extraordinari: té els avantatges d’un automòbil menut i, a pesar d’això, disposa d’una gran potència.
-El que no m’agrada és el color. És molt fosc i la pols s’hi veu massa. No en tenen, de blancs?
-Ara mateix, no, però això no és cap problema; d’ací a pocs dies o un mes com a màxim, segurament en tindrem de blancs.
-Necessite saber-ho del cert. És per al casament del meu fill i m’agradaria regalar-li’l per a eixa data.
-Quin dia es casa el seu fill?
-A mitjan juny.
-No es preocupe, li garantisc que tindrà el cotxe matriculat a la fi d’abril o, a tot estirar, a primers de maig.
Remarques de vocabulari
amortidor (o esmortidor) amortiguador
bastidor (o bastiment) bastidor
capó capó
carrosseria carrocería
cavall caballo
cinturó de seguretat cinturón de seguridad
clau de contacte llave de contacto
coberta cubierta
coixí de seguretat (o airbag) airbag
comptaquilòmetres cuentakilómetros
llanda (o llanta) llanta
pneumàtic neumático
portaequipatge (o maleter) maletero
quadre de comandaments (o tauler de control) salpicadero
recolzacaps (o reposacaps) reposacabezas
roda anterior (o de davant) rueda trasera
roda posterior (o de darrere) rueda delantera
seient asiento
suspensió suspensión
tapisseria tapicería
tot terreny todo terreno
xassís chasis
Un poquet de gramàtica pràctica
Mentres (o mentre) i mentre que (o mentres que)
La conjunció mentres (o mentre) indica simultaneïtat entre dos accions: Mentres ell fa el sopar, els fills paren taula. En canvi, la conjunció mentres que (o mentres que) és adversativa i contraposa dos accions. Paula estudia molt, mentres que Iris no fa ni un brot.
Castellanismes innecessaris
aleació* aliatge
En les concentracions de cotxes túning se solen vore llandes d’aliatge espectaculars, i caríssimes.
catxear, catxeo* escorcollar; escorcoll, escorcollament
La policia va escorcollar la casa però no hi va trobar res.
despido* comiat, acomiadament
Arribar contínuament tard li va costar el comiat.
frotar* fregar
Frega’t les mans amb el drap.
grieta* badall, clivella, esquerda
El sostre està a punt d’afonar-se perquè té molts badalls.
llanura* planura
A la Manxa hi ha moltes planures.
muleta* crossa
S’ha trencat la cama i ara camina amb crosses.
proveedor –a* proveïdor –a
L’empresa va tancar perquè no podia pagar als proveïdors.
sabrós –osa* gustós –osa, saborós –osa
Els menjars que prepara la iaia estan sempre molt saborosos.
trasplant* trasplantament
A Pep li han fet un trasplantament de renyó.
Més lèxic
Venda i venta
Si bé és cert que els valencianoparlants empren correctament el verb vendre, també és cert que, pel que fa al substantiu que en deriva per a expressar-ne l’acció, sovint es recorre al castellanisme “venda”. La forma correcta, però, és venda: Han baixat molt les vendes d’automòbils. Cal apuntar que la forma venta té també un ús correcte en valencià per a designar una ‘casa on donen menjar i allotjament a canvi d’un preu’: Anava recorrent el país a peu i s’allotjava en les ventes que trobava pel camí. Este mot apareix en molts topònims valencians: la Venta de l’Emperador, la Venta de l’Home, la Venta del Moro.
Locucions, frases fetes i refranys
a mig aire: a mitja alçària (cast. a media altura)
El globus s’enfilà fins al sostre, però perdia gas i va quedar a mig aire.
en eixut (o en sec): sense banyar-se, sense humitat (cast. en seco)
No és el mateix llaurar en eixut que en mullat.
fer salat: arribar tard (cast. llegar tarde)
No fa molt bona impressió arribar tard a tots els llocs.
tocar ferro (o fusta): previndre’s contra la mala sort (cast: tocar madera)
Sóc dels que creuen que la sort ve i se’n va, per tant crec que tocar ferro no servix per a res.
Li diu el mort al degollat: “qui t’ha fet eixe forat?” (cast. ¡mira quién habla!)
Topònims
Petrer
Alts de Caprala
Pi de l’Aire
Rambla del Badallet
l’Horta
Partida de Cabeçarroba
Altres llocs
Bulgària
Croàcia
Dosaigües (cast. Dos Aguas)
el Baix Maestrat (comarca)
el Togo
Énguera
l’Alt Maestrat (comarca)
Panamà
Romania
Xella (cast. Chella)
*xassís / bastiment / caixa / buc / cos
crebassa, creballa
equipatge no vol dir bagatge (de viatge), fardatge o fato, ni equipament (material, roba, objectes) (fr. bagage, oc. bagatge, it. bagaglio, port. bagagem, ro. bagaj ≠ fr. équipage, oc. equipatge, it. equipaggio, ro. echipaj)
*portaequipatge / maleter / mala