En l’entrega d’esta setmana per compte de paraules comentarem dos expressions o locucions.

‘TORNA-LI LA TROMPA AL XIC’

El Diccionari Normatiu Valencià (Acadèmia Valenciana de la Llengua), en l’entrada trompa, recull esta locució oracional: “S’usa per a posar en relleu la cabuderia d’una persona que reincidix a voler fer una cosa o a repetir alguna cosa insistentment.”

Esta expressió és típica de tot el valencià. De fet, la paraula trompa, amb el significat de ‘joguet de fusta amb forma de barrilet o pera, acabat en una punta de ferro per la part més prima, sobre la qual es fa giravoltar amollant enèrgicament el cordó que s’havia enrotllat en la part cònica per a subjectar-lo’ (DNV), és, segons el DCVB, pròpia del valencià i de Lleida.

En canvi, amb este significat, en la major part de domini lingüístic s’utilitza la forma baldufa (amb la variant baldúfula, pròpia de l’alguerès).

D’altra banda, la nostra expressió denota també l’enuigde qui la diu perquè el seu interlocutor insistix a repetir una cosa que ja ha dit i, per tant, es fa pesat. Més o menys, seria com el castellà “¡Y dale!” o el català “Tornem-hi!”

Quant a l’origen de l’expressió, la cançó que el grup valencià Els Pavesos (capitanejat per l’enyorat Joan Monleón) va popularitzar a finals dels 70 potser en ens dóna la pista:

“Ja plora el xic

perquè diu que li han furtat

la trompa i fil

que son pare li ha comprat.

¡Torna-li la trompa al xic,

que li costa dos quinzets,

que li l’ha comprat son pare

i sa mare no en sap res!”

Exemples

Quan l’any 1950, el tio Alba, Juan Madrona Ibáñez i Evaristo Pla Medina (Ambaixades de la Xusma. Petrer 1950-1964, volum I, a cura de Vicent Brotons, Petrer 1985) van recuperar l’ambaixada de la Xusma, fins al 1957 els seus dos protagonistes, el moro i el cristià, parlaven en valencià. A partir de 1958, però, s’hi va introduir un canvi, ja que el moro va passar a parlar en castellà: la raó era que, en el seu parlament, el moro imitava el castellà arcaic i solemne de l’ambaixada seriosa de la festa, però la paròdia s’aconseguia precisament perquè este castellà resultava ridícul perquè estava farcit de valencianismes.

En tot cas, a partir d’eixe any un lloc comú dels textos de l’ambaixada era que el moro, després que el cristià li contestara en valencià, diguera que no entenia la llengua en què li parlava.

Això mateix passava l’any 1962: després d’haver-li dit una volta que no l’entén del tot, com el moro continua parlant en castellà, el cristià li respon:

“¡Torna-li la trompa al xic!

¿No t’ha dit que no ho entenc?

¡Xe! Dimpués de tretze anys

d’ambaixà’ damunt de un burro

¿dencaraense prenunciar

ni paraula en valencià?”

Hem trobat un altre exemple de la nostra locució en l’ambaixada en valencià de 1991. Així, després que el moro li haja dit al cristià que en el poble només fan que canviar coses, el cristià passa a relatar-li les moltes novetats que s’han produït a Petrer en l’últim any. Llavors hi ha este diàleg:

“MORO:

Tot això està molt bé,

però no te’n vages enrotllant,

i si aprecies la teua pell

ja pots anar despassant

el forrellat del castell.

CRISTIÀ:

¡Torna-li la trompa al xic!

O el disco se t’ha ratllat

o creus que me xuple el dit.

En gran paciència, moro,

t’he estat escoltant

i, ¡‘macho’, tens més morro

que té un negre xiulant!”

Finalment, hem trobat un últim exemple de la nostra frase feta en el sainet fester Ara farà cinc anys, escrit en 1981pel meu avi Hipólito Navarro Villaplana, el tio Guitarra. Este joguet còmic ens conta com Joan, petrerí establert a Madrid, després de cinc anys, torna a Petrer per festes en l’any que la seua germana ix d’abanderada. En el fragment que reproduïm apareixen la filla, sa mare (Remedios) i son pare, que moments abans han estat criticant alguns aspecte de l’entrada cristiana:

“ABANDERÀ’ (ixint-se’n): Mare, vinga a canviar-me.

REMEDIOS: ¡Ai, filla, arregla-te com pugues, que jo estic molt nerviosa!

PARE: Pos… del teu Joan me n’han contat unes quantes…

REMEDIOS. ¡Torna-li la trompa al xic, en el teu Joan! Qualsevol diria que és que jo te l’he pegat.

PARE: No, dona, no… És un dir… No vullc posar en dubte la meua paternitat, però… lo cert és que el xicot es va ficar dins d’un quartelillo pujat damunt d’un burro […]”

El cas és que Remedios usa la nostra expressió perquè en un moment anterior de l’obreta el seu marit ja s’havia referit al fill dels dos com “el teu Joan”.

‘NO DIR PRUNA’

El DNV recull la locució verbal No dir ni pruna i la defineix així: “No dir paraula. Es va quedar tan sorprès que no va dir ni pruna.”

El DCVB, per la seua banda, inclou l’expressió No dir “pruna” (‘no parlar gens, no badar la boca per parlar’) i la caracteritza com a típica del valencià, encara que també recull la locució No poder dir “pruna” (‘no poder reprendre alè, de tan fatigat o de tan tip’) com a pròpia de Mallorca i Menorca

Pertocant els exemples, n’hem trobat dos en els textos de les ambaixades en valencià. Així, en el diàleg final de l’ambaixada humorística de l’any 1985, el moro crida:

“¡‘Al asalto’, soldats meus!,

defenseu la mitja lluna,

i als que hai en el castell

no deixeu-los nidir pruna.”

 

D’altra banda, en la intervenció inicial del text de 1996, el moro conta que va venir a Petrer perquè el Sajeño li arreglara una tauleta:

“El tio, sense dir ni pruna,

serrava d’aquí, d’allà:

la taula, desnivellà’.

Tornava a provar fortuna:

quan n’acurtava una,

l’altra llarga li quedava.

Total, que com no parava

serrant-li una i altra pata

va deixar la taula xata

i més coixa que ans estava.”

 

Amb el mateix significat que No dir pruna, a Catalunya i les Balears s’usa la locució No dir ase ni bèstia.