‘SULLAR’/’TORCAR’
Significat
Segons el DNV, sullar vol dir ‘embrutar’ (usat com a ver transitiu o pronominal). El mateix significat el dóna el DCVB, que a més localitza la paraula al Penedès, Tortosa, Mallorca i Eivissa, a més de per tot el valencià.
Els dos diccionaris també recullen la variant sollar, amb o.
Respecte a torcar, el DNV en dóna fins a tres accepcions (transitiu o pronominal): “1. Llevar la humitat (d’una cosa banyada) amb un drap o un paper. Torca’t els ulls i no plores més. 2. Llevar (la humitat o el líquid que cobrix una cosa). Agafa un drap i torca l’aigua que hi ha en terra. 3. Netejar. Torcar la pols d’un moble passant-hi el drap. Torcar-se la boca.”
Per la seua banda, el DCVB definix torcar de la següent manera: “Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d’una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa; cast. limpiar.”
En tot cas, pel que nosaltres sabem, les definicions que més s’ajusten al sentit amb què torcar s’usa en el parlar de Petrer són la del DCVB i la tercera accepció del DNV (en canvi, les dos primeres accepcions del diccionari valencià equivaldrien a allò que en bona part de Catalunya es diu eixugar).
Exemples
Recorde que quan era xiquet i estava dinant o sopant en casa dels meus iaios i m’embrutava amb el menjar, cosa que passava sovint, ma iaia em bonegava dient-me: “¿Ja t’has sullat? Nyas, torca-te en la servilleta!”
Quant a sullar, he trobat dos mostres en les ambaixades dels següents anys. En la de 1976, el moro insta els seus a atacar el castell:
“Pujaré, i més a pressa
que han pujat el preu del pa.
¡’Adelante’, musulmans!
Jo vos aguante les txilabes
pa que no se sullen de sang.”
I en la de 1992, el cristià usa el verb quan parla de les tovalles que la Cooperativa donava com a regal aquell any:
“O si te tombes damunt d’ella [la tovalla]
pa poder prendre el sol
sense sullar-te d’arena,
se te queda la vedriola
senyalà’ en tota l’esquena.”
Quant a torcar, em resulta molt familiar una frase com la següent: “Torca-li els mocs al xiquet, fes el favor!”
A continuació hi ha més exemples, extrets de diferents textos de l’ambaixada en valencià:
En la de 1985, el cristià contesta al moro amb molt mala educació:
“En la teua embaixà’ me cague,
i si no encontre paper,
me torcaré en l’editorial
que no va publicar El Carrer!”
En la de l’any 1986, el moro es queixa que per a poder arribar a Petrer li han donat un plànol amb molts errors:
“I tota la confusió
ha segut perquè està copiat [el plànol]
del del pla d’urbanització:
aquí té una mantxaparda
que tira un poquet a assul,
i jo diria, per l’olor,
que en ell s’han torcat el cul.”
En el text de 1988, el moro usa la paraula referint-se al sentinella del castell:
“Eixe tio no me veu.
Torca-te les gafes, compare!:
està més desorientat
que ‘Adán el Día la Madre’.”
Finalment, l’any 1991 el moro, que havia reclamat al cristià una fotocòpia del text de l’ambaixada, li deia això:
“No vullgues ja tan prompte
fer-me passar per l’ambut:
en les fotocòpies teues
jo me torque el cul!”
Finalment direm que el verb torcar és també conegut en altres varietats del català/valencià: així, a banda d’en el català occidental, també existix en bona part de l’oriental, amb el balear i l’alguerès (en este últim dialecte es pronuncia [tulká]).”
Així, en valencià i en balear es conserva el mot torcaboques (otorcaboca) per al tovalló (castellà servilleta).
‘QUIRDAR’
Quirdar no és més que una variació del verb cridar a través d’una metàtesi (canvi de lloc d’un so en una mateixa paraula): [kridá] > [kirdá] (com cocreta de croqueta, crompar de comprar, probe de pobre o fràbica de fàbrica).
Com a curiositat hem de dir que altres parlars del català/valencià fan una metàtesi diferent a partir també de cridar:
Així, en alguns parlars valencians trobem quidrar([kidrá/kidrár]), mentre que en alguerès es diu aquidrar(pronunciat [akirrá]), forma esta última creada a partir d’una hipotètica *acridar (amb pròtesi de a-).
Quant al parlar de Petrer, pensem que els significats que té quirdar són els següents (que manllevem del DCVB): “1. Produir sons o paraules en veu alta; cast. gritar. 2. Pronunciar el nom d’algú per fer-lo venir; cast. llamar. 3. Telefonar.”
Exemples
En l’ambaixada de la Xusma de l’any 1957, el cristià respon així als crits del moro:
“¿Què és això tant de tropoll,
tant de alborot i monserga?
¿Qui me estropeja la siesta?
¿Qui quirda? ¿Què desitgeu?”
En la de 1976, el cristià convida el moro a anar-se’n de Petrer:
“Pega-li la volta al burro,
dóna-te pressa i arrea.
I si vols arribar antes,
perquè no va la somera,
quirda al Raspai, ve en taxi,
i en un momentet te lleva.”
En l’ambaixada de l’any 1981, el moro li diu això al sentinella del castell:
“En tu no vullc parlar.
Quirda al ‘jefe’ d’eixa almena
i que ixca, si és valent,
que aquí l’aguarda impacient
Manolo el de Filomena.”
El 1990, el cristià conversa així amb el moro:
“Fea un any que no te veïa
i volia enviar-te a quirdar
pels ‘mensajeros’ de Pau,
però ho vaig pensar millor
perquè me costava un au.”
I a continuació acaba així el seu parlament:
“Però quirdeu prompte al castell,
que la gola se m’irrita,
i aquí pa que ixca la gent
té que ser en algun enterro
o al sentir la xaramita».