Que el PP no aplique una educació efectiva i constructiva, i atenga a “raons” partidistes, no és motiu d’orgull per a la comunitat educativa. Però encara és pitjor veure com la regidora d’Educació Mari Carmen Chico de Guzmán dóna suport cec al model monolingüe que proposava l’anterior Conseller d’Educació Alejandro Font de Mora  (sí, heu llegit bé: MONOLINGÜE). I és que, allò que ells anomenen “trilingüisme”, no ho serà. La raó és ben senzilla: només ens hem d’atendre als estudis d’especialistes en educació, psicòlegs i lingüistes.

L’any 1951, un grup d’especialistes convocats per la UNESCO per estudiar com afecta el multilingüisme en l’educació, van redactar un informe que assegurava que “el millor mitjà per ensenyar a un xiquet és la seua llengua materna”. Aquesta teoria va ser recolzada el 1962 a Montreal per Peal i Lambert, que estudiaren un grup d’escolars francòfons i anglòfons en un programa de canvi “llengua familiar/llengua de l’escola”, on obtenien resultats superiors als monolingües en proves d’intel·ligència verbal i no verbal. A través d’aquest estudi van arribar a la conclusió que “on hi ha un desig d’aconseguir una societat multilingüe, cal donar prioritat en els inicis de l’escolaritat a la llengua que té menys possibilitats de desenvolupar-se”. En el nostre cas, el valencià, ja que té una presència molt inferior en els mitjans de comunicació i menys suport de la gran majoria dels nostres representants polítics.

Per tant, els parlants d’una llengua minoritzada (com ara el valencià) obtindran millors resultats educatius si són escolaritzats en la seua llengua materna, desenvolupant un bilingüisme additiu; per contra, els parlants d’una llengua dominant i de prestigi (com ara el castellà) necessitaran una educació en la segona llengua per a poder esdevenir bilingües, perquè el coneixement i valoració de la llengua i la cultura pròpies es troba garantit pel context sociocultural.

Segons la regidora petrerina, “la nova llei suposarà un increment de les classes en llengua autòctona”, i jo li pregunte: si al territori valencianoparlant de la nostra autonomia s’eliminen les línies en valencià per a impartir només un 33% d’hores lectives, i al territori castellanoparlant no s’aplica ni s’aplicarà l’ensenyament en valencià (ni el trist 33%) com succeeix a  les localitats veïnes d’Elda, Villena, etc., on està l’increment d’educació en valencià? Les dades parlen: és una violació més de la nostra llengua minoritzada. A més, Mari Carmen Chico parla de “segregació” amb l’actual model educatiu. Si amb aquest model, el valencià va en retrocés any rere any, amb un irrisori 33% l’alumnat no coneixerà la nostra llengua, cosa que ens forçarà a utilitzar el castellà per a una òptima comunicació entre nosaltres, és a dir, es crearà una segregació i marginació d’aquelles i aquells que volem viure en valencià.

Amb tot, cal acceptar que la diversitat ens fa més rics. Som bilingües, formem part de dues cultures i dues maneres d’entendre la vida i de veure el món. Cal potenciar la multiculturalitat per a fomentar el respecte al “diferent”.

Anime les companyes i els companys del PP a resoldre, primerament, l’escandalós fracàs escolar que patim, vora un 40%, així com acabar amb els abominables barracons que acompanyen l’educació diària de xiquetes i xiquets… i desprès, acabada la faena, ja podran manipular l’educació com tant acostumen a fer.