Des del passat 28 de gener fins al 27 de març es troba a l’aula de Cultura de la CAM (C/ Ramon y Cajal, 5, d’Alacant) l’exposició Enric Valor, el valor de les paraules. Es pot visitar tots els dies de 18.00 a 21. 00 h. i els diumenges i festius, d’11.0 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 h.
Així que, no cal que vos ho diga, si teniu la més mínima possibilitat de fer una escapadeta a la nostra capital portuaria, no deixeu de visitar-la. Val la pena, de veres. Si coneixeu algun aspecte de l’obra de l’escriptor, perquè l’entendreu molt millor i el podreu enllaçar amb el conjunt de la seua vida i obra; i si no coneixeu res, o poca cosa, perquè serà, sens dubte, un bon estímul per començar a apropar-vos al genial escriptor de Castalla.
Es tracta d’una exposició amena, entenedora, didàctica. Organitzada entorn a les tres facetes creadores de l’escriptors —el rondallista, el novel·lista i el lingüista— , a la mateixa persona i a l’amplia ventall de reconeixements socials i institucionals que va rebre, ha rebut i segueix rebent.
“Jugant” amb l’energia positivador del seu cognom —Valor—, l’exposició s’organitza, per tant, en cins apartats: “El Valor personal”, “El Valor rondallista”, “El Valor novel·lista”, “El Valor lingüística” i “El valor de Valor”. Així, els visitants podran recórrer eixe complex i ric món de la vida i obra de l’escriptor tenint una doble percepció, la unitària i la diversa: l’home “polièdric en la forma i polifacètic en el fons”, com l’ha definitit perfectament la comissaria de l’exposició, Verònica Cantó.
La meua invitació a visitar Enric Valor, el valor de les paraules no vull que siga merament itinerant i apologètica, m’estime més tirar pel camí de la incitació i animar-vos a “descobrir-hi” algunes joies —literàries, cíviques, personals i humanitzadores— que la configuren. El lector o lectora visitant es podrà immergir durant una llarga hora —dos o més si és curiós i erudit— en un món valorià de primeres edicions, paisatges del seu peculiar cosmos, tan pròxim al nostre, fotografies de tota mena, documents —reals la majoria, facísimils, alguns—, que ens dibuixen el perfil personal, cívic i artístic de l’escriptor, com, per exemple, la partida de naixement, l’expedient acadèmic de l’Escola de Comerç d’Alacant, exemplars d’El Tio Cuc, on va escriure assiduament, el seu primer conte —“L’experiment de Strolowickz”—, escrit a Elda el 1931 i publicat a València, en El Camí, el 1934; els nombrosos premis i reconeixements (els Doctors Honoris Causa de les nostres universitats, el “Fill adoptiu” de València i Castalla, la Creu de Sant Jordi i la ben significativa per als petrerins, Medalla d’Or de la Vila de Petrer, d’entre d’altres). Podrem trobar una entranyable reconstrucció del modest despatx on escrivia (amb molts elements reals, com la màquina d’escriure, la gabardina, el gaiato i el barret). I per acabar, una troballa que expressa la raça escriptora d’Enric Valor fins als seus últim dies: les primeres notes de la que anava a ser una nova novel·la, Habitatge per a l’eternitat.
I si el visitant vol seure una estona i passar dels estímuls reals als virtuals, en poc més de mitja hora podrà gaudir del documental Enric Valor, el valor de les paraules que RTVV va emetre el passat desembre i que, ara, forma part també de l’exposició. Un bon moment per escoltar de primera mà al mestre de Castalla, perquè això, i no altra cosa, és el documental: un intel·ligent producte audiovisual que concedeix tot el protagonisme a la imatge i la paraula —el valor de les paraules, sempre les paraules— a Enric Valor. Val també, i molt, la pena.
Si el bon lector o lectora és petrerí, elder —o de qualsevol altre poble de la comarca— i no pot veure l’exposició alacantina, que no es preocupe. En altre format, menys atractiu, directe i colpidor que la de la CAM, però igualment didàctic, clarificador i pròxim a l’escriptor, la podrà veure al seu mateix poble. Es tracta de l’exposició itinerant composta per dotze pannells, inspirats en l’exposició estable d’Alacant, i que estarà a Elda, del 7 al 12 de març, i a Petrer, de l’11 al 15 d’abril. Ara mateix, quan escric estes ratlles, es troba a Monòver, a l’IES “Enric Valor”.