En la perruqueria
-Com vols que els tallem?
-Deixa-me’ls ben llargs, que em creixen molt a poc a poc.
-Ja ho veig, ja: estàs mig calb.
-Home, gràcies!
-Ja saps que no tinc pèls en la llengua. Més que créixer, sembla que el teu pèl fuig del cap.
-Tens raó, però no conec cap solució.
-Pots emigrar a la Xina, col·locar-te un perruquí o fer-te una trasplantació de cabells.
-Gràcies pels teus suggeriments i el teu “enorme” sentit de l’humor, però no em fie ni un pèl d’estes coses.
-Au! No patisques, xe! Ara et donaré una caixa d’ampolles perquè t’arruixes el cap i ja voràs com el pèl ix més fort
-Vols dir que em caurà el poc que tinc?
-En eixe cas no t’eixiran canes, t’ho assegure. De tota manera, si el que t’he dit no dóna solució, no et preocupes, hui dia està de moda anar rapat. Mira eixe famoset de Hombres, mujeres y viceversa, que anant rapat és tot un triomfador, hahaha!
REMARQUES DE VOCABULARI
arrissar rizar
arrissat (o rull) rizado
afaitada (femení) afeitado
aigua de colònia agua de colonia
barber –a barbero –a
batidor (o pinta) peine
bigot bigote
cabellera (o melena) melena
cabells (plural) (o monyo) pelo
calb –a (o pelat –ada) calbo –a
eixugador (o secador, assecador) secador
espuma (o escuma, bromera) espuma
fixador fijador
franja (o serrell) flequillo
maquineta de tallar els cabells (o el monyo) maquinilla de cortar el pelo
marcada (femení) marcado
navalla (o navaixa) d’afaitar navaja de afeitar
llis –a liso
pentinat peinado
perruca (o peluca, variant secundària) peluca
perruquer –a (o peluquer –a, variant secundària) peluquero –a
perruqueria (o peluqueria, variant secundària) peluquería
perruquí (o peluquí, variant secundària) peluquín
permanent permanente
raspall cepillo
ratlla (o clenxa) raya
rentacaps lavacabezas
rul·lo rulo
suavitzant suavizante
tallada (o tall) corte
tint (o tiny) tinte
tintar (o tenyir) tintar, teñir
xampú champú
Un poquet de gramàtica pràctica
Les consonants x, tx i ig (el so ch castellà)
En el diàleg han aparegut les paraules veig, mig, fuig, despatx i Xina. Si observes les consonants en negreta apreciaràs que totes sonen igual i que el so coincidix amb el que en castellà i en anglés es representa per ch (com per exemple chorizo i charter). És a l’hora d’escriure que hem de conéixer les regles d’ús per a utilitzar una grafia o una altra.
Escriurem x a començament de paraula: xiquet, xafardejar, xampú, xandall o xiclet; darrere de consonant: anxova, Barxeta, punxar o planxa; i a final de paraula: Barx, Elx, ponx.
Quan este so apareix entre dos vocals, però, es representa per mitjà del dígraf tx: butxaca, clòtxina, cotxe, dutxa ofletxa. També s’utilitza tx a final de paraula precedit d’una vocal: capritx, cartutx, despatx, escabetx. També, excepcionalment (estrangerismes), pot anar el dígraf tx a principi de paraula: txec, Txad, txetxé, Txaikovski, etc.
I en posició de final de mot, este so es representa també per ig: goig, lleig, maig, mareig, puig, roig i sorteig. I per gprecedida de i: mig, desig.
Castellanismes innecessaris
aguileny –a* aguilenc –a, aquilí –ina (el rostre), afilat –ada
Pau té un rostre aquilí i un nas aguilenc.
aguacate* alvocat
L’alvocat amb pa és molt saborós.
com si tal cosa* com si res, com qui no diu res
Va alçar la butaca, que pesava moltíssim, com si res.
fluixetat* fluixesa, fluixedat
Tinc fluixesa en les cames.
madera* fusta
Arribarà lluny en l’esport perquè té fusta de campió.
orégan, orégano* orenga (substantiu femení)
Quan vages a la muntanya, cull orenga.
orsuelo* (floronco) mussol
Això que tens en l’ull és un mussol.
posar l’accent en* posar èmfasi en, posar especial èmfasi en
En el seu discurs, el president va posar èmfasi en l’economia.
roce* fregament, frec, fregadissa. He notat el fregament de la teua mà. // contacte. Pensava que eren molt amics, però a penes tenen contacte. // fricció. He tingut moltes friccions amb el veí, però no hem arribat a les mans.
vendatge* embenat, embenatge
Du un embenatge perquè s’ha tallat amb el ganivet.
Més lèxic
El pèl, els cabells i el monyo
El pèl, ja se sap, és un ‘filament corni que naix en la pell de molts mamífers’. Però, concretament, els que naixen en el cap dels sers humans reben el nom de cabells. Cal tenir en compte, doncs, que contràriament al castellà, la forma pèl no té este sentit genèric de ‘massa de cabells que cobrixen el cap’, i per tant s’ha de dir M’he tallat els cabells o Se’m posen els cabells de punta. En plural: cabells. En estos casos no és possible usar pèl. En este sentit genèric també s’usa la paraula monyo. Té el monyo ros. I per al pentinat que es recull darrere del cap, a més de monyo, també hi ha les formes castanya i figó.
Locucions, frases fetes i refranys
anar de bòlit: actuar precipitadament sense saber ben bé què cal fer, isca el que isca, a causa d’estar desorientat, de tindre moltes ocupacions, etc. (cast. ir de cabeza)
Quan em donen més faena de la que em toca vaig de bòlit i m’equivoque massa.
anar de mal borràs: anar algú malament, molt avall en la fortuna, en la salut, malmetre’s, perdre’s (cast.: ir de capa caída)
El pobre Miquel va de mal borràs. Ha passat de tindre una bona faena a tindre moltíssims deutes i perdre la casa.
fer llufa (una persona o una cosa): fallir, no respondre de la manera que s’esperava (cast.: salir rana)
Es pensaven que Benzema es convertiria en un gran golejador, però va fer llufa. Va resultar que el bo era Higuaín.
fugir del born: defugir una baralla, una contesa (cast. rehuir una pelea)
Lluïs és molt pacífic; ell fuig del born, sempre intenta dialogar abans que renyir.
qui sembra vents cull tempestats (cast. quien siembra vientos recoge tempestades)
Topònims
Petrer
Canyada Blanca
Casa Foradada
el Perrió
la Tocadera
Llomes de Puça
Altres llocs
Ares d’Alpont (cast. Aras de Alpuente)
Fiji
Menorca
Mèxic
Muntanyes Metal·líferes (cast. Montes Metálicos)
Muntanyes Rocalloses (cast. Montañas Rocosas)
Porto (cast. Oporto)
Texas
Torre-xiva
*arrissar / (ar)rullar / encrespar (enrotllar o caragolar, esp. els cabells) | adornar els cabells
*arrissat adj. / rull adj. / cresp adj. (cap d’escarola: qui té els cabells molt rulls)
afait no vol dir rasura sinó coloret, composició cutània per a embellir la cara, les mans
*afaitada / rasura
*afaitar(-se) / rasurar(-se) / rasar(-se) (arrasar(-se) Val.) / fer la barba / barbejar (DIEC, Cerd., Pallars, Andorra) (Degun barber de la dita vila no rase ni afayt algú, Ceremonial de Cervera, a. 1426). *demà m’afaitaràs! : ja m’ho diràs demà! / ja pots xiular! / xiula! / creu-t’ho (afaitar vol dir preparar; adonar, embellir Bal.; aregar, adondar, ensinistrar)
*afaitat n. / rasura
*melena / cabellera / cabelladura / crinera / crina / renclins / renclinera | pollera iron. (llarga) | revell Bal. revell (despentinada, embullada)
*Posar els cabells o pèls de punta: fer venir-estar (amb) els cabells o pèls drets, restar amb els cabells alts, eriçar els cabells (esborronar d’espant o sorpresa)
*monyo / trossa / castanya / trenell / moixell Bal. / pataca Val., Nord-oc. / pirri Val. / figó Val. / cabells nuats (porció de cabells que una dona duu lligats darrere el cap en forma rodonenca)
èmfasi (posar ~ en) fig. / posar en relleu
*emfasitzar / sotalinear / ressaltar (/fer ~) / realçar / recalcar / accentuar / posar l’accent en / posar en relleu / insistir en | emfatitzar (posar o donar èmfasi) (cf. fr., it., port.)
*com qui no vol la cosa / com si (de) re(s) (no fos-era) / com (aquell) qui no diu-fa res / com aquell qui res / com qui fa altra cosa / com aquell qui no hi sent / com si li diguessis Llúcia / com qui no n’és (res) / com si res fos estat / com qui no hi és per això (dissimulant, fingint indiferència)
*com se fa…? / com va que…? R / què ho fa que…?
*rostre / cara / visatge / semblant / faç / figura / vis / vult (esp. imatge o efígie feta de fusta, pedra o altra cosa) / carura (>fisonomía) (Rostre: bec d’ocell ; esperó de bronze fixat a la proa dels vaixells de guerra de l’antiguitat. En fr. rostre és un terme d’entomologia)
*aguilenc, *aguileny (nas ~) / nas d’àguila, de xuta, de xibeca, de xoriguer, de xoric, de trinxet, de moixeta, de papagai, de rei (de corba molt pronunciada i amb la punta cap avall) / nas de cornalera (molt prominent i torçut cap avall)
*suavitzador / corretja (per a afinar el tall d’un raor)
*suavitzar / assuaujar / assuavar / suavejar / assuavejar prop cf. oc. (“assuavir” probablement no ha existit mai) | amorosir (ablanir, entendrir)
*suavitzant / assuavant
*rul·lo / ruló / bigudí (L geminada no justificada per l’etimologia francesa rouleau ‘rotlle’)
*navaixa R / *navaja / *navalla / raor o rasor (/de barba, /de taula) / rasadora R / ganivet de rasurar | fulla de rasurar | mànec de ganivet / ganivet (de mar-marí) (animal marí)