En la perruqueria

-Com vols que els tallem?

-Deixa-me’ls ben llargs, que em creixen molt a poc a poc.

-Ja ho veig, ja: estàs mig calb.

-Home, gràcies!

-Ja saps que no tinc pèls en la llengua. Més que créixer, sembla que el teu pèl fuig del cap.

-Tens raó, però no conec cap solució.

-Pots emigrar a la Xina, col·locar-te un perruquí o fer-te una trasplantació de cabells.

-Gràcies pels teus suggeriments i el teu “enorme” sentit de l’humor, però no em fie ni un pèl d’estes coses.

-Au! No patisques, xe! Ara et donaré una caixa d’ampolles perquè t’arruixes el cap i ja voràs com el pèl ix més fort

-Vols dir que em caurà el poc que tinc?

-En eixe cas no t’eixiran canes, t’ho assegure. De tota manera, si el que t’he dit no dóna solució, no et preocupes, hui dia està de moda anar rapat. Mira eixe famoset de Hombres, mujeres y viceversa, que anant rapat és tot un triomfador, hahaha!

REMARQUES DE VOCABULARI

arrissar rizar

arrissat (o rull) rizado

afaitada (femení) afeitado

aigua de colònia agua de colonia

barber –a barbero –a

batidor (o pinta) peine

bigot bigote

cabellera (o melena) melena

cabells (plural) (o monyo) pelo

calb –a (o pelat –ada) calbo –a

eixugador (o secador, assecador) secador

espuma (o escuma, bromera) espuma

fixador fijador

franja (o serrell) flequillo

maquineta de tallar els cabells (o el monyo) maquinilla de cortar el pelo

marcada (femení) marcado

navalla (o navaixa) d’afaitar navaja de afeitar

llis –a liso

pentinat peinado

perruca (o peluca, variant secundària) peluca

perruquer –a (o peluquer –a, variant secundària) peluquero –a

perruqueria (o peluqueria, variant secundària) peluquería

perruquí (o peluquí, variant secundària) peluquín

permanent permanente

raspall cepillo

ratlla (o clenxa) raya

rentacaps lavacabezas

rul·lo rulo

suavitzant suavizante

tallada (o tall) corte

tint (o tiny) tinte

tintar (o tenyir) tintar, teñir

xampú champú

Un poquet de gramàtica pràctica

Les consonants x, tx i ig (el so ch castellà)

En el diàleg han aparegut les paraules veig, mig, fuig, despatx i Xina. Si observes les consonants en negreta apreciaràs que totes sonen igual i que el so coincidix amb el que en castellà i en anglés es representa per ch (com per exemple chorizo i charter). És a l’hora d’escriure que hem de conéixer les regles d’ús per a utilitzar una grafia o una altra.

Escriurem x a començament de paraula: xiquet, xafardejar, xampú, xandall o xiclet; darrere de consonant: anxova, Barxeta, punxar o planxa; i a final de paraula: Barx, Elx, ponx.

Quan este so apareix entre dos vocals, però, es representa per mitjà del dígraf tx: butxaca, clòtxina, cotxe, dutxa ofletxa. També s’utilitza tx a final de paraula precedit d’una vocal: capritx, cartutx, despatx, escabetx. També, excepcionalment (estrangerismes), pot anar el dígraf tx a principi de paraula: txec, Txad, txetxé, Txaikovski, etc.

I en posició de final de mot, este so es representa també per ig: goig, lleig, maig, mareig, puig, roig i sorteig. I per gprecedida de i: mig, desig.

Castellanismes innecessaris

aguileny –a* aguilenc –a, aquilí –ina (el rostre), afilat –ada

Pau té un rostre aquilí i un nas aguilenc.

aguacate* alvocat

L’alvocat amb pa és molt saborós.

com si tal cosa* com si res, com qui no diu res

Va alçar la butaca, que pesava moltíssim, com si res.

fluixetat* fluixesa, fluixedat

Tinc fluixesa en les cames.

madera* fusta

Arribarà lluny en l’esport perquè té fusta de campió.

orégan, orégano* orenga (substantiu femení)

Quan vages a la muntanya, cull orenga.

orsuelo* (floronco) mussol

Això que tens en l’ull és un mussol.

posar l’accent en* posar èmfasi en, posar especial èmfasi en

En el seu discurs, el president va posar èmfasi en l’economia.

roce* fregament, frec, fregadissa. He notat el fregament de la teua mà. // contacte. Pensava que eren molt amics, però a penes tenen contacte. // fricció. He tingut moltes friccions amb el veí, però no hem arribat a les mans.

vendatge* embenat, embenatge

Du un embenatge perquè s’ha tallat amb el ganivet.

Més lèxic

El pèl, els cabells i el monyo

El pèl, ja se sap, és un ‘filament corni que naix en la pell de molts mamífers’. Però, concretament, els que naixen en el cap dels sers humans reben el nom de cabells. Cal tenir en compte, doncs, que contràriament al castellà, la forma pèl no té este sentit genèric de ‘massa de cabells que cobrixen el cap’, i per tant s’ha de dir M’he tallat els cabells o Se’m posen els cabells de punta. En plural: cabells. En estos casos no és possible usar pèl. En este sentit genèric també s’usa la paraula monyo. Té el monyo ros. I per al pentinat que es recull darrere del cap, a més de monyo, també hi ha les formes castanya i figó.

Locucions, frases fetes i refranys

anar de bòlit: actuar precipitadament sense saber ben bé què cal fer, isca el que isca, a causa d’estar desorientat, de tindre moltes ocupacions, etc. (cast. ir de cabeza)

Quan em donen més faena de la que em toca vaig de bòlit i m’equivoque massa.

anar de mal borràs: anar algú malament, molt avall en la fortuna, en la salut, malmetre’s, perdre’s (cast.: ir de capa caída)

El pobre Miquel va de mal borràs. Ha passat de tindre una bona faena a tindre moltíssims deutes i perdre la casa.

fer llufa (una persona o una cosa): fallir, no respondre de la manera que s’esperava (cast.: salir rana)

Es pensaven que Benzema es convertiria en un gran golejador, però va fer llufa. Va resultar que el bo era Higuaín.

fugir del born: defugir una baralla, una contesa (cast. rehuir una pelea)

Lluïs és molt pacífic; ell fuig del born, sempre intenta dialogar abans que renyir.

qui sembra vents cull tempestats (cast. quien siembra vientos recoge tempestades)

Topònims

Petrer

Canyada Blanca

Casa Foradada

el Perrió

la Tocadera

Llomes de Puça

Altres llocs

Ares d’Alpont (cast. Aras de Alpuente)

Fiji

Menorca

Mèxic

Muntanyes Metal·líferes (cast. Montes Metálicos)

Muntanyes Rocalloses (cast. Montañas Rocosas)

Porto (cast. Oporto)

Texas

Torre-xiva