En la discoteca
-T’has fixat en aquell morenàs?
-Quin? El xic que balla amb Beatriu?
-No, el que està recolzat sobre el taulell i seguix el ritme amb els peus.
-Ostres, però si és el meu cosí!
-Quina barra que tens! I com és que no me l’has presentat encara?
-És que no l’havia vist mai per ací. L’únic lloc on havíem coincidit fins ara és a la biblioteca de la facultat. No fa res més que cremar-se les celles.
-Pobret meu. A què es dedica?
-Estudia Geologia.
-Mira, quina casualitat! Justament tenia curiositat de conéixer la matèria de què són fets els volcans. Ara torne.
-Vés amb compte, Anna, de no provocar cap terratrémol: el meu cosí és molt sensible.
REMARQUES DE VOCABULARI
amic –iga amigo –a
beguda bebida
beure beber
cambrer –a camarero –a
canya caña
cendrer cenicero
coca-cola coca-cola
còctel cóctel
colla pandilla
copa copa
fanta fanta
focus foco
gerra jarra
gintònic gin-tonic
glaçó cubito de hielo
glaçonera cubitera
got vaso
guarda-roba guardarropía
guàrdia de seguretat guardia de seguridad
il·luminació iluminación
llums luces
ponx ponche
refresc refresco
tamboret taburete
tònica tónica
vodka vodka
xampany champán
xopet (o colpet, didalet) chupito
whisky whisky
Un poquet de gramàtica pràctica
L’apòstrof (III), regla general de l’article i casos especials
Com a regla general, els articles determinats EL i LA es reduïxen a l’, i els articles personals EN, NA, a n’ quan la paraula que els seguix comença per vocal o h muda: l’avi, l’egua, l’invent, l’orgue, l’ull, l’hivern, n’Isidre, n’Honorat, n’Adelaida, n’Úrsula.
Com que en altres unitats ja em vist l’apostrofació de la preposició DE i les excepcions a la regla general, en esta unitat finalitzarem el tema de l’apòstrof amb els casos especials:
—Davant de les xifres romanes i aràbigues, l’article adopta les formes apostrofades si quan s’escriuen amb caràcters alfabètics s’apostrofen: l’1de gener (= l’u de gener); l’XI (= l’onze); d’1.000.000 a 2.000.000 (= d’un milió a dos milions).
—Se seguixen les normes generals d’apostrofació davant d’elements que figuren entre cometes o en cursiva (o redona, si el text és en cursiva): el director d’El País; va qualificar el fet d’«inaudit»; el verb lliurar té el sentit d’’entregar’. S’exceptua el cas de la cursiva (o redona) usada en sentit metalingüístic, davant la qual no s’apostrofa: el participi de establir.
—S’apostrofa davant de símbols numèrics o d’abreviatures en els casos que, quan es lligen, comencen per un so vocàlic: l’1 de maig; l’XI Congrés de Formació del Professorat; l’ap. 4.
—Se seguixen les regles generals davant de sigles que es lligen com una paraula: l’ONU, l’IVA, l’URSS, la UNESCO, la UEFA.
—S’apostrofa davant sigles que es lletregen i que, al pronunciar-les, comencen per un so vocàlic: l’EMT, l’AVL, l’ONG, l’FM, l’LSD.
—Davant de mots no adaptats o estrangers que comencen per s líquida, s’admet l’apostrofació o la manca d’apostrofació en el cas de l’article masculí (el speaker o l’speaker), mentre que no s’apostrofa l’article femení (la Scala) ni la preposició (de striptease, de Stalin). No obstant això, la solució més senzilla i coherent és no apostrofar en cap cas: el speaker, la Scala, de striptease, de Stalin.
Castellanismes innecessaris
aconteixement* esdeveniment, fet, succés
El naixement d’un fill és possiblement l’esdeveniment més important en la vida d’una persona.
atalaia* talaia
Des d’esta talaia ho voré tot.
candau* cadenat
Quan te’n vages a dormir tanca amb clau i posa el cadenat.
despiste* distracció, oblit, desorientació
Vaig tindre un accident sense conseqüències per una distracció absurda.
exitós –osa* triomfant, reeixit –ida, d’èxit
La seua carrera com a polític es pot considerar triomfant.
lodo* llot, fang
La riuada ha deixat els carrers plens de llot, trastos i restes de tota classe.
pelotó* (quan es referix a un grup nombrós de ciclistes que pedalegen junts) pilot, gran grup
Va ser una llàstima perquè, després de molts quilòmetres d’escapada, el pilot va agarrar el corredor a pocs metres de la meta.
per de prompte* de moment, ara com ara, d’entrada
De moment, les coses no van molt bé.
pringar-se* enviscar-se, empalustrar-se
Menjar un costellar amb creïlles és un plaer, però t’envisques moltíssim.
refrendar* referendar
Els ciutadans han de referendar el que ha aprovat el Parlament.
Més lèxic
Recolzar i donar suport
D’entrada, cal dir que el mot “apoiar” és un barbarisme molt difós col·loquialment, però no acceptable en registres formals. Però, dit això, cal tenir en compte que este castellanisme no pot reemplaçar-se per una única paraula. Segons els diversos significats que pot tenir, cal fer servir mots diferents. Així, quan té el sentit de ‘descansar, una cosa, sobre un suport’, una alternativa possible és recolzar,: Recolzar l’escala sobre la paret; La volta recolza sobre els dos murs laterals; Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles. En el sentit d’’advocar a favor d’alguna cosa’, les alternatives són recolzar o donar (o prestar) suport: Els regionalistes no han donat suport a la proposta de llei.
Locucions, frases fetes i refranys
a l’abast de: en situació de poder ser abastat per algú (cast. al alcance de).
Les instruccions de l’aparell estan a l’abast de qualsevol persona.
bufar i fer ampolles: fer una cosa amb molta facilitat (cast. coser y cantar).
Una vegada que t’acostumes a la fena, tot serà bufar i fer ampolles.
cremar-se les celles: estudiar molt i amb molta atenció una cosa (cast. romperse los codos, empollar).
El pobre Pep només fa que cremar-se les celles, però ho suspén tot.
fer trinquis: fer trencadissa (cast. hacer añicos).
Li caigué el mòbil i es va fer trinquis.
qui té padrins es bateja (cast. quien a buen árbol se arrima buena sombra le cobija).
Topònims
Petrer
Casa d’Òscar
el Caragolet
les Cordelleres
Mirabons
Puntal d’Enmig
Altres llocs
Ciudad Rodrigo
l’Alguenya
la Romana
les Alcubles
Kirguizistan
Santa Cruz de Tenerife
Sèrbia
Suïssa
Trinitat i Tobago
Unió dels Emirats Àrabs (cast. Emiratos Árabes Unidos)
*morena: bruna
glaçó o terròs de gel
*apoiar(-se) / descansar(-se) / reposar(-se) (en) / refermar-se (en) | estantolar-estontolar-estintolar(-se) / estalonar(-se) / apuntalar (-se) / recalcar(-se) / recolzar s. prop. | sostenir(-se) / repenjar(-se) (cercar o haver menester d’un suport, un puntal) / recolzar(-se) (s. prop. i fig.) (ang. lean upon s. prop. i fig. ‘recolzar en, repenjar-se en’) / penjolar(-se) | pitjar / prémer / polsar / tocar (afermar; fer força, estrebar) | fig. basar(-se) en / fundar-fonamentar(-se) en | fig. fer costat, fer valença, prestar suport (ser puntal a algú o a quelcom) | sostenir, abonar, confirmar-refermar, corroborar, basar, emparar, protegir, ajudar, afavorir, patrocinar, secundar, contribuir a, cooperar amb (No podem dir: *Recolzem aquest polític. *El polític recolza en nosaltres: els pares suporten el fill en els seus estudis; el fill recol-za en els pares, per als seus estudis. Agafa aquesta escala i recolza-la o repenja-la a la paret)