Hi ha a Petrer un bell paratge de fàcil accés caminat. Se situa entre Puça l’Almadrava i Rabosa. S’hi pot arribar des de la rambla de Puça, a prop del molí de la Reixa, des del Figueralet, des del camí de l’Almadrava cap a les Ventetes o des d’una senda que naix del colladet de Rabosa. És una foieta allargada que te l’encant d’aïllar-te de quasi tot i connectar-te profundament amb la naturalesa i la intervenció agrícola més bàsica i primitiva. Este indret de pau i tranquil·litat jo el vaig conéixer quan només comptava amb un petit maset enderrocat. És el Perrió.
El Centre Excursionista de Petrer va construir allí fa uns anys un rústic, confortable i estèticament acceptable alberg. L’edificació en qüestió, cal dir-ho, va tenir alguns problemes urbanístics. Finalment, ha sobreviscut.
Helios Villaplana va visitar l’alberg i des d’allí va fer este senzill apunt on focalitza com a tema central els Castellarets, el tossal que, situat entre Rabosa, el Perrió i les Ventetes, alguns denominen el “Sit menut”, pel seu paregut físic amb la penya de la Silla. En fi, un exercici de vulgar originalitat nominativa. Els Castellarets és una poc significativa altitud orogràfica que, gràcies a ocupar un lloc estratègic —des d’allí s’albira tant la plana de l’Alacantí fins a la mar com la vall que s’obri cap a Petrer—, està ple de restes arqueològiques relacionades amb les moltes construccions de vigilància que des dels íbers s’han assentat en esta llometa que fins en el nom té relació amb la funció estratègica que ha tingut al llarg de la història: els Castellarets, procedent de “castell”.