En la clínica veterinària

En la clínica veterinària

-Fa molt de temps que espera, senyora?

-Tres quarts d’hora, aproximadament, des de la una menys quart.

-I com és això, que va tan retardat? A mi, la veterinària m’havia citat a la una.

-És que, segons m’han dit, fa una hora han portat un colom amb la pota trencada i li l’està encanyant.

-Llàstima! No em puc esperar més. Tinc un partit d’hoquei a les dos en punt.

-Que què li passa, al seu gos?

-És que no para de gratar-se darrere de l’orella…

-El meu Hamlet, un pequinés que vaig tenir fa uns anys, tenia el mateix costum.

-I com es va curar?

-Amb un poc de tintura de iode damunt de la ferida i, per a evitar que es gratara, un collar especial al voltant del coll.

REMARQUES DE VOCABULARI

al·lèrgia alergia

bec pico

boç bozal

atur (o desocupació)  paro

cadell cachorro

cavall caballo

conill conejo

cua cola

egua yegua

femella hembra

gàbia jaula

gat –a gato –a

gos perro

injecció inyección

lladruc (o lladrit) ladrido

llengua lengua

lloro loro

mascle macho

miol (o maulit) maullido

mos (pl. mossos) mordisco

musell hocico

olfacte olfato

paparra (o caparra) garrapata

pèl pelo

pell piel

pinso pienso

pota pata

pronòstic pronóstico

quist quiste

raça raza

ungla uña

ventrada (o ventregada) camada

Un poquet de gramàtica pràctica

L’apòstrof (II)

En estes frases que han aparegut en el diàleg, amb un poc de tintura de iode i m’havia citat a la una, pots observar que no s’han apostrofat la preposició DE i l’article LA. Això és perquè les regles generals d’apostrofació, que explicarem en la pròxima unitat, tenen algunes excepcions.

L’article EL no s’apostrofa davant de h aspirada: el hall, el hobby, el holding; ni davant de i consonàntica: el iode, el iaio. Cal parar atenció a les paraules provinents d’altres llengües que ja s’han adaptat ortogràficament, perquè en este cas la h és muda i l’article, doncs, s’apostrofa: l’haixix, l’hàmster, l’handbol, l’handicap, l’hoquei.

L’article LA i la preposició DE no s’apostrofen davant del nom de les lletres: la a, la erra, exercici de esses; davant de h aspirada: barri de Harlem; ni tampoc davant de paraules començades per i, u, seguides d’una altra vocal i precedides o no de hac, és a dir, amb so consonàntic, com el de la y castellana: la iaia, pastís de iogurt, la hiena.

Per a evitar ambigüitats, tampoc s’apostrofen ni l’article LA ni la preposició DE davant de paraules començades pel prefix a- amb valor negatiu: la asèpsia, la asimetria, res de anormal.

Castellanismes innecessaris

abrelates* obrillandes, obrillaunes

L’obrillandes és un gran invent.

Alcoran* Alcorà

L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans.

carpinter –a* fuster –a

Hui dia, guanya més un fuster que un periodista. Quines coses!

cuna* bressol

Mon pare deia que quan era menut sempre volia eixir-me’n del bressol.

índice índex

Assenyalar amb l’índex és de mala educació.

limosna* almoina

Per la crisi, ha passat de tindre cinc cases i tres cotxes a demanar almoina.

membrillo* codony

Quan estic malalt de la panxa solc menjar rosques de pa amb codony.

pararraios* parallamps

El parallamps ha evitat que la tempesta destrossara la nostra casa.

rebeldia* rebel·lia

La rebel·lia és pròpia de la joventut.

vendímia* verema

Abans, molts valencians anaven a fer la verema a França.

Locucions, frases fetes i refranys

d’antuvi (d’arribada, d’entrada, de bon principi): en principi, des del primer moment, abans que cap altra cosa (cast. antes que nada, de buenas a primeras).

En entrar al seu despatx, d’antuvi, ens va fer saber el que pensava

de bocaterrosa (a bocons): boca per avall (cast. boca abajo). Antònim: de sobines

Li agrada prendre el sol de bocaterrosa.

El soldat per a la guerra i el llaurador per a la terra: (cast. zapatero a tus zapatos).

quedar a la lluna de València: quedar embadocat (cast. quedar a la luna de Valencia).

Per a Enric, és molt habitual quedar-se a la lluna de València quan veu una xica atractiva.

reblar el clau: refermar amb noves raons, proves, etc. (cast. remachar el clavo).

Dídac ha reblat el clau, perquè ha convençut la resta del consell d’administració amb tot tipus d’arguments sobre la bondat de la seua proposta.

Topònims

Petrer

Barranc de Cento

Penyes del Gòrrit

Serra del Frare

l’Acevador

l’Horteta

Altres llocs

Bahames

Hongria

Índia

les Alcubles

les Salines

Mèrida

Palència

Sant Sebastià

Unió dels Emirats Àrabs

Vitòria

One thought on “En la clínica veterinària”

  1. *morrió / morral / boç | morralló (d’eixauc o embocadura)

    *lloro / papagai | xarraire-xerraire / xerrim | lleig | grotesc. *passar la nit del lloro: passar una nit de cans, passa una nit negra, passar la nit de clar en clar, no poder aclucar l’ull, fer la vetlla en vetlla, fer nit blanca (no poder dormir, passar una molt mala nit). *al (l)loro (estar ~) : estar a l’aguait. *xerrar com un lloro: xerrar-parlar com un papagai, xerrar més que unes bregadores (R), xerrar més que una garsa, xerrar-parlar per quinze-setze, xerrar més que setze, parlar com-ser un baterell (de molí), parlar com un diputat, parlar a preu fet-escar, xerrar-tenir més llengua que un advocat, tenir més paraules-llengua que un saig, xerrar més que un saig, que el vi, que setze, que un sac de nous, que un breviari lletres, tenir la llengua més llarga que els cans, ésser un tot llengua o un setze llengües, tenir llengua per a setze, tenir més corda que un rellotge, ser de la família de Maicalles-d’en Mai Calla (parlar molt, ser molt xerraire)

    *antuvi (d’~) / d’arribada / d’entrada / del principi / de (/bon) primer / de bon-bell prinicipi / de bon-bell començament / en primer / de primer moment / de cap primer / abans de-que res-tot / primer que tot de

    *obrellaunes / obridor
    *obrillandes / obridor

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *