En la clínica veterinària
-Fa molt de temps que espera, senyora?
-Tres quarts d’hora, aproximadament, des de la una menys quart.
-I com és això, que va tan retardat? A mi, la veterinària m’havia citat a la una.
-És que, segons m’han dit, fa una hora han portat un colom amb la pota trencada i li l’està encanyant.
-Llàstima! No em puc esperar més. Tinc un partit d’hoquei a les dos en punt.
-Que què li passa, al seu gos?
-És que no para de gratar-se darrere de l’orella…
-El meu Hamlet, un pequinés que vaig tenir fa uns anys, tenia el mateix costum.
-I com es va curar?
-Amb un poc de tintura de iode damunt de la ferida i, per a evitar que es gratara, un collar especial al voltant del coll.
REMARQUES DE VOCABULARI
al·lèrgia alergia
bec pico
boç bozal
atur (o desocupació) paro
cadell cachorro
cavall caballo
conill conejo
cua cola
egua yegua
femella hembra
gàbia jaula
gat –a gato –a
gos perro
injecció inyección
lladruc (o lladrit) ladrido
llengua lengua
lloro loro
mascle macho
miol (o maulit) maullido
mos (pl. mossos) mordisco
musell hocico
olfacte olfato
paparra (o caparra) garrapata
pèl pelo
pell piel
pinso pienso
pota pata
pronòstic pronóstico
quist quiste
raça raza
ungla uña
ventrada (o ventregada) camada
Un poquet de gramàtica pràctica
L’apòstrof (II)
En estes frases que han aparegut en el diàleg, amb un poc de tintura de iode i m’havia citat a la una, pots observar que no s’han apostrofat la preposició DE i l’article LA. Això és perquè les regles generals d’apostrofació, que explicarem en la pròxima unitat, tenen algunes excepcions.
L’article EL no s’apostrofa davant de h aspirada: el hall, el hobby, el holding; ni davant de i consonàntica: el iode, el iaio. Cal parar atenció a les paraules provinents d’altres llengües que ja s’han adaptat ortogràficament, perquè en este cas la h és muda i l’article, doncs, s’apostrofa: l’haixix, l’hàmster, l’handbol, l’handicap, l’hoquei.
L’article LA i la preposició DE no s’apostrofen davant del nom de les lletres: la a, la erra, exercici de esses; davant de h aspirada: barri de Harlem; ni tampoc davant de paraules començades per i, u, seguides d’una altra vocal i precedides o no de hac, és a dir, amb so consonàntic, com el de la y castellana: la iaia, pastís de iogurt, la hiena.
Per a evitar ambigüitats, tampoc s’apostrofen ni l’article LA ni la preposició DE davant de paraules començades pel prefix a- amb valor negatiu: la asèpsia, la asimetria, res de anormal.
Castellanismes innecessaris
abrelates* obrillandes, obrillaunes
L’obrillandes és un gran invent.
Alcoran* Alcorà
L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans.
carpinter –a* fuster –a
Hui dia, guanya més un fuster que un periodista. Quines coses!
cuna* bressol
Mon pare deia que quan era menut sempre volia eixir-me’n del bressol.
índice índex
Assenyalar amb l’índex és de mala educació.
limosna* almoina
Per la crisi, ha passat de tindre cinc cases i tres cotxes a demanar almoina.
membrillo* codony
Quan estic malalt de la panxa solc menjar rosques de pa amb codony.
pararraios* parallamps
El parallamps ha evitat que la tempesta destrossara la nostra casa.
rebeldia* rebel·lia
La rebel·lia és pròpia de la joventut.
vendímia* verema
Abans, molts valencians anaven a fer la verema a França.
Locucions, frases fetes i refranys
d’antuvi (d’arribada, d’entrada, de bon principi): en principi, des del primer moment, abans que cap altra cosa (cast. antes que nada, de buenas a primeras).
En entrar al seu despatx, d’antuvi, ens va fer saber el que pensava
de bocaterrosa (a bocons): boca per avall (cast. boca abajo). Antònim: de sobines
Li agrada prendre el sol de bocaterrosa.
El soldat per a la guerra i el llaurador per a la terra: (cast. zapatero a tus zapatos).
quedar a la lluna de València: quedar embadocat (cast. quedar a la luna de Valencia).
Per a Enric, és molt habitual quedar-se a la lluna de València quan veu una xica atractiva.
reblar el clau: refermar amb noves raons, proves, etc. (cast. remachar el clavo).
Dídac ha reblat el clau, perquè ha convençut la resta del consell d’administració amb tot tipus d’arguments sobre la bondat de la seua proposta.
Topònims
Petrer
Barranc de Cento
Penyes del Gòrrit
Serra del Frare
l’Acevador
l’Horteta
Altres llocs
Bahames
Hongria
Índia
les Alcubles
les Salines
Mèrida
Palència
Sant Sebastià
Unió dels Emirats Àrabs
Vitòria
*morrió / morral / boç | morralló (d’eixauc o embocadura)
*lloro / papagai | xarraire-xerraire / xerrim | lleig | grotesc. *passar la nit del lloro: passar una nit de cans, passa una nit negra, passar la nit de clar en clar, no poder aclucar l’ull, fer la vetlla en vetlla, fer nit blanca (no poder dormir, passar una molt mala nit). *al (l)loro (estar ~) : estar a l’aguait. *xerrar com un lloro: xerrar-parlar com un papagai, xerrar més que unes bregadores (R), xerrar més que una garsa, xerrar-parlar per quinze-setze, xerrar més que setze, parlar com-ser un baterell (de molí), parlar com un diputat, parlar a preu fet-escar, xerrar-tenir més llengua que un advocat, tenir més paraules-llengua que un saig, xerrar més que un saig, que el vi, que setze, que un sac de nous, que un breviari lletres, tenir la llengua més llarga que els cans, ésser un tot llengua o un setze llengües, tenir llengua per a setze, tenir més corda que un rellotge, ser de la família de Maicalles-d’en Mai Calla (parlar molt, ser molt xerraire)
*antuvi (d’~) / d’arribada / d’entrada / del principi / de (/bon) primer / de bon-bell prinicipi / de bon-bell començament / en primer / de primer moment / de cap primer / abans de-que res-tot / primer que tot de
*obrellaunes / obridor
*obrillandes / obridor