En el sindicat

-M’opose, ara com ara, a la proposta de vaga.

-Per què?

-Ja t’ho he dit: és un problema d’estratègia. No crec que hàgem exhaurit totes les possibilitats de diàleg.

-Escolta’m: hem tingut converses amb la patronal i amb el Govern, i no han acceptat cap de les nostres reivindicacions.

-Sí, però la mesa de negociacions encara està oberta…

-I què vols? Que estiguem parlant indefinidament? Cal passar a l’acció. Hem de ser intransigents en la defensa dels interessos dels treballadors.

-Sí, d’acord! Però a vegades les coses no són tan senzilles. I en una conjuntura crítica com la que estem vivint, la vaga és un recurs que pot ser molt perjudicial per a la situació del sector. I, al final, si tanquen les empreses, els treballadors en serem els més perjudicats.

REMARQUES DE VOCABULARI

afiliat –ada afiliado –a

alliberat –ada sindical liberado –a sindical

assalariat –ada asalariado –a

atur (o desocupació) paro

augment salarial aumento salarial

congelació salarial congelación salarial

conveni col·lectiu convenio colectivo

crisi crisis

empleat –ada empleado –ada

guany ganancia

lloc de treball puesto de trabajo

ocupació empleo

ocupar (o col·locar) emplear

pacte pacto

contracte contrato

productivitat productividad

retall salarial recorte salarial

retribució retribución

revisió salarial revisión salarial

riscos laborals riesgos laborales

seguretat social seguridad social

sou sueldo

treball trabajo

vaga huelga

Un poquet de gramàtica pràctica

L’apòstrof (I)

En esta unitat ens centrarem en l’apostrofació de la preposició DE i dels pronoms febles. En el diàleg tenim alguns exemples: M’opose; ja t’ho he dit; d’estratègies. Vegem en quins casos cal que s’apostrofen.

La preposició DE s’apostrofa davant d’una paraula que comença per vocal o h muda, com d’universitat, d’hivern.

Els pronoms fables em, et, es, en i el s’apostrofen davant de verb començat en vocal o hac: m’agrada, t’estime, s’alça, n’ha comprat, l’he vist; i darrere de verb acabat en vocal: dóna’m, lleva’t, aparte’s, compra’n, busca’l. El pronom la, com a norma general, s’apostrofa davant de verb començat en vocal o hac: l’he vista. Però, igual com passa amb l’article femení la, no s’apostrofa quan la paraula següent comença per i o u àtones: la hipnotitzaré, la humiliaven, la inviten. I els pronoms ens i els, darrere de verb acabat en vocal adopten les formes ‘ns i ‘ls: busca’ns, lleva’ls.

En les combinacions binàries de pronoms, generalment cal posar l’apòstrof com més a la dreta millor: me l’ha portat, me’ls enduré, me’n vaig, te’ls trencaré, te’n recordes, se’ls acaba, li l’has dut.

Castellanismes innecessaris

alhaja* joia

A les molt riques els agrada fer ostentació duent moltes joies.

balonmano* handbol

A Petrer i Elda hi ha bons equips d’handbol.

cerradura* pany

Es veu que han forçat el pany, però per sort no han pogut entrar-hi.

conseguir* aconseguir

Si un vol i s’esforça ho pot aconseguir tot.

escalofrio* caldred, esgarrifança

En hivern no pare de sentir calfreds.

fàbula* faula

Les faules pretenen entretenir i moralitzar.

hassanya* proesa, gesta

Fer la volta al món per mar sense escales és una gran proesa.

hojaldre* pasta fullada, pasta de full

He preparat als xiquets pasta fullada de sobrasada i un tros de tonya.

revanxa* revenja, venjança

Nelson Mandela és un exemple per a la resta del món perquè va preferir abans la reconciliació entre blancs i negres que la revenja.

umbral* llindar

A Guinea Equatorial, més de la mitat de la població viu per davall del llindar de la pobresa.

Més lèxic

Taula i mesa

La taula, ja se sap, és un ‘moble amb una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes, que servix per a menjar, escriure, etc.’ I, així doncs, es pot parlar de taula escriptori, taula redona, taula braser o tauleta de nit. Però el que no està tan clar són determinats usos de taula, que seguixen literalment els usos del castellà mesa. Així, per a referir-se al ‘conjunt de les persones que dirigixen una assemblea o corporació’, la forma correcta en valencià és mesa, i no taula. És en este sentit que el personatge del diàleg parla de la mesa de negociació. I igualment es podria parlar de la mesa electoral o de la mesa de contractació.

Locucions, frases fetes i refranys

de fit a fit: mirar fixament (cast. fijamente, con fijeza).

Així que va entrar, la iaia va mirar de fit a fit Laura, i esta, pobreta, es va avergonyir.

de sotamà: d’amagat (cast. a escondidas).

Com que estava castigat, va eixir de sotamà de casa per anar a la festa.

estar de filis: estar de bon humor (cast. estar de buen humor, estar de buen talante).

Joan és una persona que desprén energia positiva, perquè sempre està de bon humor.

parlar foradat: dir coses sense trellat (cast. hablar a tontas y a locas).

Quan vas bufat és habitual parlar foradat.

La meua terra és la que em dóna pa (uno es de donde pace, no de donde nace).

Topònims

Petrer

Cantal del Moro

Casa de Càncio

els Xaparrals

Rambla de l’Almadrava

Serra del Cavall

Pouet del Sit

Altres llocs

Croàcia

el Campello

els Estats Units

Equador

les Cases del Senyor

Lleida

Ontinyent

Orpesa (cast. Oropesa del Mar)

Torrevella

Xile

Descarregat el pdf