Segona lliçó: En la muntanya

En la muntanya

-Tinc molt de fred en les cames i en les mans.

-No patisques, en un tres i no res trobarem la sendera que du al refugi.

-Fa cinc hores que dius el mateix, però ni hi ha manera de trobar el camí.

-Potser no funciona la brúixola. Haurem de fer nit ací.

-De cap manera: el bosc està ple de porcs senglars.

-Se t’acudixen altres solucions?

-Unes quantes, sí: plorar, desesperar-me, resar, cantar cançons…

-Molt pràctic, ja ho veig, però jo, si no t’importa, preferisc altres mètodes més tradicionals com ara buscar una cova o encendre un foc.

-No és tan senzill; no hem dut una destral per a fer llenya.

-N’hi ha de sobra amb les branques dels pins secs que hi ha per terra.

Remarques de vocabulari

abrupte -a abrupto -a penya-segat (o tallat) acantilado

afluent  afluente

pic pico
agrest -a agreste port de muntanya puerto de montaña
alzina encina prat prado
avet abeto roure roble
barranc barranco riu río
boira niebla serra sierra
bosc bosque torrent torrente
cim o cima cima vall (femení) valle
congost desfiladero vessant (masculí) vertiente
gel hielo vent viento
humitat humedad
javalí (o porc senglar) jabalí
llevant levante
núvol nube
oest oeste
om olmo
pedra piedra
Un poquet de gràmatica pràctica

Caiguda de preposició
• La conjunció QUE s’usa per a poder lligar la frase però no li aporta significat. És important no confondre-la amb el pronom relatiu QUE; el pronom relatiu es pot reemplaçar per EL QUAL o LA QUAL, mentre que la conjunció no.
• Davant la conjunció QUE no pot anar cap preposició, és a dir: A, DE, AMB han de ser suprimides davant QUE.
• Si de cas la frase ens sona una miqueta estranya, podem incloure davant QUE una construcció del tipus LA COSA QUE, EL FET QUE, etc.
Exemples:
Malament Els assistents a la reunió estigueren d’acord amb que es fera una altra reunió.
Els assistents a la reunió estigueren d’acord que es fera una altra reunió.
Malament No l’hem vist més des de que ens va visitar fa tres anys.
No l’hem vist més des que ens va visitar fa tres anys
Malament Vam quedar en que jo passaria per ta casa hui de matí.
Vam quedar que jo passaria per ta casa hui de matí.
Malament El projecte es justifica en que és necessari construir més xalets en eixa zona.
El projecte es justifica en el fet que és necessari construir més xalets en eixa zona.
Per tant, davant de la conjunció QUE no és possible cap preposició (A, DE, EN AMB). Si la solució sona una miqueta estranya, es pot posar una fórmula buida del tipus EL FET, LA COSA, etc.
Excepció: únicament en la locució AMB QUE (si, posat que, en cas que) pot anar una preposició davant la conjunció QUE.
Amb que vingues al meu aniversari em donaré per satisfet.
Castellanismes innecessaris
*acovardar acovardir
Pau és molt poregós, s’acovardix de seguida.
*alevosia traïdoria
Va actuar amb nocturnitat i traïdoria.
*alimentici –a alimentari –ària // alimentós –osa
La indústria alimentària està aguantant bé la crisi.
El plàtan és un producte molt alimentós.
*basura brossa, fem
Treballa de conductor del camió de la brossa.
*derramar vessar, abocar
Li ha caigut el got i s’ha vessat molta aigua.
*esmeralda maragda
He regalat a ma mare un collar de maragdes.
*guardabarros parafang
Ha tingut un accident però només s’ha trencat el parafang.
*halagar afalagar
Deixa d’afalagar-me que em pose vermella.
*jamon pernil, cuixot
Cambrer, pose’m un entrepà de formatge i cuixot.
*novio –a nóvio –a, nòvio –a, nuvi núvia.
En el nostre viatge de nóvios anirem a Nova Zelanda.
Més lèxic
Rames i branques
Convé apreciar la diferència entre els mots rama i branca. Per influència del castellà, sovint les rames creixen més del que toca i amaguen el sentit precís de branca. La rama és només una ‘branca menuda, normalment portadora de fulles’: Procura no trencar les rames quan culles les fruites. Mentre que la branca és ‘cadascuna de les parts en què es dividix el tronc’: El pi de les tres branques. En sentit figurat, també s’utilitza el mot branca per referir-se a ‘cada una de les parts d’una classificació’: Les branques de la física.
Locucions i frases fetes
a barata (de) (o barat a): per mitjà d’un bescanvi, a canvi de. (cast. a cambio de, a trueque)
Quan jo era menut recorde que els meus iaios obtenien oli a barata. Barat a arreglar-li la bicicleta, em donà dos entrades per al circ.
a boca de canó: disparar a curta distància (cast. a bocajarro)
El van afusellar a frec de roba.
a despit de (o a desgrat de, a pesar de, malgrat, etc.): a pesar d’algun impediment, sense fer cas de l’oposició de (cast. a despecho, a pesar de)
A despit  de la resposta seca que va rebre, hi va insistir.
La incidència de la malaltia, a desgrat de les seues conseqüències, no és massa important.
amb escreix (o d’escreix, en demesia): més del que cal, en excés (cast. con creces, en exceso, en demasía)
Va superar amb escreix allò que volia.
Ella va patir en demesia.
de debò (o de bo de bo, de bo, de deveres, de veres): de veritat, autèntic. Realment, efectivament (cast. de veras, de verdad, en serio, realmente)
De segur que has aprovat? Sí, de debò.
Això no és un xampany de debò. No és ni gasejat.
Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Una respuesta a “Segona lliçó: En la muntanya”

  1. A muntanya o A la muntanya?

    En certes expressions locatives, quan els mots tenen un significat indeterminat, conceptual, o van després d’un verb que indica un moviment o una situació, no s’utilitza l’article:

    a taula, a casa, a ciutat (mes: dins vila, per vila), a escola/classe/col·legi/estudi/lliçó/mestra/costura (en figurat), a teatre, a cine, a concert, a fira, a futbol, a missa, a ofici, a vespres, a devota, a enterra-ment, a funeral, a plaça, a mercat, a llotja, a palau (referit a un de conegut, de cert), a recepció, a pagès, a mar, a muntanya, a bosc, a passejada, a coberta, a port, a Moreria…

    També en locucions sovinteja l’absència d’article : oir missa, dir missa, fer dissabte….

    Si, al contrari, aquests mots són presos en una significació concreta, real, si es tracta de la casa d’en Joan, de la missa de la Reial, de la passejada de l’hivern, fem servir l’article : irem a la casa d’en Joan, irem a la missa de la Real, irem a la passejada d’hivern, l’alumne entra a l’escola, a la taula hi ha coberts, arriba a la plaça o al mercat…

    Tanmateix també s’empra les expressions : a can Joan (per : a la casa d’en Joan, a ca la ciutat (per : a la casa de la ciutat).

    En certes frases en català s’omet l’article quan en francès se n’hi posa un : El dia de Sant Jordi (> El Sant Jordi), Per Sant Joan…

    *barat a: barata (ve de “a-en barata de”)

    *barat(o), *a barato R / a baix preu / (a) bon mercat / a-per poc preu / a petit preu / bé de preu | a cap preu-diner / no valer cap diner / a qualsevol preu / a un preu llençat / a vil preu / barata cancons / do-nat (anar ~) / dat i redat / a redar (anar ~) / per (un tres i) no res / per un tros de pa / per pa i per ous (a molt baix preu) ≠ car, carestiós, a gran preu, a preu alt, alt de preu, anar a tres dits del cel, car com a-el foc, car al foc, com un ou un sou, costar un ull (de la cara), costar de la ceba, costar (p)el pebre, costar el bo i la post, ser coent, picar fort, fer-se’n deu pedres (de quelcom), un preu que xiula-pica, (ser) salat | de baixa qualitat. *més barat: per menys preu, per-a-de més poc preu (a bon preu= a preu raonable, o més aviat un poc alt. A res-no-cost ant. : per no res, per un preu de res)

    baratar / abaratar R / fer canvieres R (a)baratar x amb x)

    *demesia / excés / escreix / sobrant / sobreplús. *en demesia : en excés, amb escreix, d’escreix, en abundor, a desmesura

    Prov. “Voler pujarentrar al cel a despit dels sants”· : voler fer coses per força, massa difícils o inconvenients

    tot i que / amb tot i que / amb tot i això / amb tot això / (amb) tot i amb això / (tot) amb tot que / encara que / malgrat que / a desgrat de / a despit de / bo i + adj. (Bo i verdes, se les ha menjades) / per bé que / si bé / ja sia que ant. / com se vol que ant. (convé no abusar de Tot i que i sobretot l’usar solament amb l’indicatiu. cast. “con todo y” o “con todo y que”)

    tot i que / amb tot i que / amb tot i això / amb tot això / (amb) tot i amb això / (tot) amb tot que / encara que / malgrat que / a desgrat de / a despit de / bo i + adj. (Bo i verdes, se les ha menjades) / per bé que / si bé / ja sia que ant. / com se vol que ant. (convé no abusar de Tot i que i sobretot l’usar solament amb l’indicatiu. cast. “con todo y” o “con todo y que”)

    sbranca / branc ( R++, DIEC Branca grossa) | rama (brancam d’un arbre, sobretot les branques més primes o allunyades de la soca) | ram (ant. branca d’arbre, sobretot les més altes. Branca amb fulles tallada de l’arbre; manoll de flors, d’herbes o de fullatge que serveix d’adorn) (>fig. Cadascuna de les parts que són com a prolongacions o varietats d’una cosa immaterial, com una ciència, una virtut, una professió) | ramalla / ramulla (branques primes) | ramada / ramatge (brancam, aplec de rama abundant) | secall (rama seca d’una planta; ensems de les rames seques d’un arbre) *Anar-se’n per les branques: anar per les cimes, anar-se’n per les carabasseres

    brancam / brancatge / brancada / brancall / ramatge / ramera / ramall (esp. tallades)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>