Una màxima del periodisme groguenc recomana no deixar que la realitat t’arrruine un bon reportatge. I això fa el moviment antiavortista. Quan els mètodes científics demostren quina és la quantitat exacta de manifestants que el passat 17 d’octubre acudiren a la marxa antiavortista, ells continuen multiplicant assistents, acostumats com estan a fer-ho amb els pans i els peixos.

Però és molt difícil quadrar les comptes quan es parteix d’una exageració tan abusiva com la que van fer eufòrics els representants del conservadurisme més radical de l’església i de la dreta.

Els organitzadors reconéixen que de fora de Madrid van anar 30.000 persones en 600 autobusos i això representaria que de Madrid havien d’assistir a manifestar el seu sentiment pro-vida (i al mateix temps pro-empressonament) prop de 2 milions de persones, es a dir la mitat de la població de la capital. Traduït eixe percentatge a Espanya serien 20 milions contra la llei que regula la interrupció voluntària de l’embaràs. Però torna la ciència, tossuda ella, i ens diu en l’últim estudi de Publiscopia que només el 12,85 de cada cent persones espanyoles són contràries a l’avortment.

Més dades. Els organitzadors van col•locar en lloc preferent de l’escenari una pancarta amb el lema “envía un sms con la palabra vida y donarás 1 € para la manifestación”. Doncs bé, declaren que la recaptació per aquest concepte va ser de 56.000 euros. Segons els seus comptes només van donar l’euro per la causa un ridícul 2,8 per cent dels partíceps de la festa per la vida. Casualment i per altra banda coincideix la quantitat d’euros recaptada amb la de manifestants que calculava l’empresa contractada per l’agència EFE. Sembla que un SMS per assistent és un recolçament raonable. Una aportació menor d’un euro -de tres cèntims, exactament- seria incomprensiblement miserable per a un sector tan responsable de la societat.

Però no s’acaba aquí la cosa. Si la pugna per la venda d’articles propagandístics es va albirar ja abans del dia 17, després s’ha confirmat que les dues organitzacions majoritàries en la convocatòria, HazteOir i Foro de la familia, han quedat malament pel repartiment del protagonisme i dels diners. De fet, dona la impresió que més que per la vida estaven per la bolsa.

Una última observació (de moment). Anem a llevar-li al total de la població espanyola la mitat aproximadament, que són hòmens. De les dones restants li llevem les menors de 12-13 anys que no estan en edat reproductiva i les majors d’una certa edat que ja han finalitzat el seu cicle fèrtil. També les que porten a terme l’embaràs i donen a llum i les que prenen mesures anticonceptives, diga el que diga el papa. No oblidem les que de forma voluntària han decidit evitar l’ocasió i el perill. La quantitat de dones amb posibilitat d’avortar que obtenim es reduix tant i el volum d’ avortaments que es realitzen a l’any és tan alt que no podem sino pensar que moltes de les dones assistents a la marxa de Madrid també avorten. Cosa que nosaltres ja sabíem. I elles, també.