La setmana passada es va obrir una nova etapa per a la CAM després que la Comissió Europea autoritzara la seua compra pel Banc Sabadell. No obstant això, els ciutadans i ciutadanes seguim sense respostes a molts interrogants que els responsables econòmics i polítics de la fallida de la nostra caixa d’estalvis estan obligats a aclarir, així com els nous propietaris de l’entitat.
En primer lloc, volem conèixer si hi ha un compromís ferm del Banc Sabadell amb el nostre territori. En una economia estancada com la que patim, les famílies, les PIMES, les cooperatives, els autònoms i els emprenedors necessiten que circule el crèdit per a donar un gir a esta situació. Abans, esta era una obligació per a la CAM, però per al nou banc que sorgeix de la compra això no és més que una opció. Per tant, només ens queda esperar. Això sí, els responsables de Sabadell-CAM ja han advertit abans que ens confiem: si hi ha crèdit, serà car.
També és urgent que els afectats pels «productes tòxics» coneguen què va a passar amb els seus diners. Hi ha milers de persones que tenen els seus estalvis atrapats en uns títols que els van col·locar de manera enganyosa. Estos ciutadans i ciutadanes van ser els que van aportar líquid a la caixa d’estalvis, els que van permetre que la CAM creixera i ara són els últims a rebre una solució. Per això, cal que el Sabadell explique a cada client com pot recuperar els seus dipòsits i que els responsables responguen davant esta estafa lamentable.
I quin serà el futur de l’Obra Social? Al llarg dels anys, la CAM ha desenvolupat una esplèndida labor en els àmbits de la cultura, la solidaritat i el medi ambient que, de perdre’s, tindria greus repercussions socials. El Grup Parlamentari Compromís va demanar en Les Corts que la Generalitat es convertira en la titular dels centres on es desenvolupa per a assegurar la seua continuïtat, però PP i PSOE es van negar a donar suport la proposta. En estos moments, el futur de l’Obra Social és tota una incògnita.
Esta és una de les pitjors conseqüències de la crisi financera: la fallida del sistema financer de l’economia social. Amb les caixes esborrades del mapa i sotmeses a la voracitat dels bancs, gràcies a la llei pactada pels dos partits tradicionals, la ciutadania s’ha quedat sense entitats econòmiques que es regisquen per fins socials.
No obstant això, és cert que la CAM havia perdut esta finalitat social fa molt de temps. No era este el seu propòsit quan es va embarcar de ple en l’especulació immobiliària i tampoc ho era quan invertia en projectes ruïnosos com Terra Mítica o Ciutat de la Llum. Els consellers que estos dies desfilen per la Comissió d’Investigació de Les Corts admeten que no estaven preparats per a esta feina, que ni tan sols llegien els informes, però mai no van rebutjar als suculents salaris. Els directius van disparar els seus salaris, fins i tot, quan la caixa entrava en pèrdues i els responsables de controlar esta entitat -l’Institut Valencià de Finances i el Banc d’Espanya- van preferir mirar cap a un altre costat. El govern autonòmic del PP, per la seua banda, és un dels principals responsables de la deriva especulativa que va prendre la caixa.
Esta situació no és només conseqüència d’un terme tan ampli com la crisi, sinó que té responsables amb noms i cognoms. La crisi del deute a Espanya no és una crisi de deute públic, sinó del deute privat que es va generar durant el boom immobiliari. Per tant, no podem tolerar que ara es faça pagar a les ciutadania l’economia de casino que van desenvolupar uns pocs irresponsables.
El Grup Parlamentari Compromís demanará una auditoria pública per a saber d’on ve realment el deute i s’exigirà que es jutge als culpables perquè paguen pel que han fet, i proposaran mesures socials, justes i tremendament necessàries com la dació en pagament. Des del BLOC-Compromís per Petrer, apostem per una economia que rescate a les persones abans que als bancs. La solidaritat és una garantia de futur.
Per això, Coalició Compromís oferirà una xerrada demà divendres 8 de juny per a parlar de la situació actual de la CAM. Serà a les 20 hores en la Universitat d’Alacant. Perquè hi ha una explicació al panorama que estem patint i hi ha altres eixides alternatives, encara que els poderosos prefereixen que no es coneguen.
