Senyor Conseller:

Després de la seua visita a Petrer per anunciar, en un acte autopropagandístic tan típic del seu partit, la reforma de l’IES Azorín – la qual clamava al cel des de fa molts anys. Que casualitat que vinga a dos mesos de les eleccions per fer pública esta reforma –, hem estat llegint el seu balanç dels seus 8 anys al front de la Conselleria d’Educació que vosté presideix i creiem que ha de donar les gràcies per ser conseller en una comunitat autònoma com la nostra, on els mitjans de comunicació públics autonòmics estan al servei dels qui governen, perquè dubte que en cap altra comunitat de l’Estat Espanyol es creurien les mentides i les barbaritats de les quals ha estat presumint per tot el territori valencià en tots estos anys. Ens alegrem, com a valencianes i valencians, dels èxits que s’aconseguisquen en matèria d’educació, però si és el seu cas concret, siguem sincers: són més les carències que els èxits.

Segons les seues paraules, tot ho ha fet sense ajuda del govern central, això no podia faltar en el seu discurs victimista davant les altres autonomies, com ja ens té acostumats, però, no obstant això, admet que són transferències concedides. Eixe discurs, com és habitual, es basa a lloar les infraestructures i tots els euros gastats, que han sigut moltíssims, per valencià de la seua aposta “Mestre en casa”, però s’oblida de moltes altres coses més importants: s’oblida de la necessària reestructuració dels Col·legis Rurals Agrupats. S’oblida, per descomptat, dels barracons insofribles situats en els centres públics, que en el cas de Petrer afecta, com hem dit abans, i des de fa molts anys, l’IES Azorín i també el Col·legi Públic Virrey Poveda, entre d’altres. Encara que semble demagògic, s’oblida i abandona els col·legis, sobretot públics, dels municipis que no són del seu color. I, com no, creiem que no cal ni anomenar l’escaldalós abandó de la nostra llengua, la qual està perdent dia a dia el seu protagonisme, rellevant-la a un paper secundari i reduint-la a la mínima expressió en les distintes línies d’ensenyaments que s’oferten amb la incorporació progressiva del valencià.

Les xifres, estadístiques i percentatges és millor que no se’ls anomenem per no avorrir les lectores i lectors. Sincerament, de poc ens ha servit als valencians i valencianes conservar La Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana i crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, perquè els Consellers com vosté es carreguen la identitat de tot un poble. Un dels senadors valencians del seu partit ja va censurar, fa un temps, usar la nostra llengua en el Senat i en els debats de Canal 9, canal que paguem totes i tots els valencians, ja s’han mofat del nostre idioma en la nostra cara diverses vegades. Quan alguns dels nostres pares i mares, no tots, tenien el privilegi d’estudiar – i això era durant la dictadura – en l’enciclopèdia es deia que a Espanya, a banda de l’idioma oficial, que és el castellà, existien altres tres idiomes, català, gallec i euskera, i els dialectes valencià i mallorquí. Ara, la nostra llengua, ja es reconeguda com a llengua oficial, molt bé, però amb Consellers com vosté, prompte apareixerà el valencià com una llengua morta. Però, per què preocupar-nos, veritat? Si amb voste tenim el problema lingüistic solucionat. Perquè el valencià no els preocupa, per a què? Si ja tenim l’assignatura d’educació per a la ciutadania en anglés i ara també ensenyen xinés mandarí.

Per això, des del BLOC JOVE Petrer, li «agraïm» el seu esforç titànic per enfonsar l’educació valenciana i per carregar-se la llengua. Segur que s’alegrarà quan veja l’alt índex de fracàs escolar del territori valencià, un dels majors de l’Estat Espanyol, i el baix percentatge de joves valencianoparlants. Moltes gràcies de nou, Senyor Font de Mora!