Dissabte, 1 d’agost
Matine. Em pose l’equip de “biker”, agafe dos bidons d’aigua, el casc i, per suposat, la cabra o BTT, per als tècnics. Faig cap a l’Esplanà. Allí es troba part de la penya ciclista —els pupes, “lo’ matao’”, penyasplanà…—, hi apareix també un “traidor”, R, que ens abandona per Benidorm, veges tu. Estem tots i fem cap a Caprala per la rambla de Puça. Anem prou bé. Sembla ser que ningú ha abusat d’excesos nocturns, tot i que un biker explica amb gestos inequívos que ha tingut una matinada moguda… Pugem la costera del barranc Fort, encarem cap a les casetes de Puça, costera Llaurí —curta, però dura— i des de la cruïlla Puça-Costa-Cardenes-Lavaiol cap a Caprala per Lavaiol en bona baixadeta. Saludem amics i coneguts, pareix l’Esplanada d’Alacant, tu.

Hem arribat a Caprala —sempre m’alegra la vista i l’esperit este llogaret tan petrolanco— des d’allí cap a Saix per camins de terra. Girem i cap a les Pedreres. Travessem el polígon industrial molt heterodoxament, tot siga dit. Costera de santa Bàrbara. Rentem les cabres a la gasolinera del Moro i tirem cap a la Petanca, on ens espera un conillet amb allets i altres platets  propicis. Cervesa va, cervesa ve —alguns sense alcohol—, trosset de conillet, truita, ensalada i pebreretes de Padrón (Buuuf!), cafetets, licorets… S’acaba la festa, tots cap a casa. Dissabte que ve, més i potser millor.

P i jo dinem al Pomodoro: bona cervesa, bona rucola, bon parmesano, bon carpaccio, bones pizzes i enorme simpatia la de Robert, com sempre. Becadeta vespertina, com toca. Encete les meues lectures estiuenques: premsa digital, com sempre, estic acabant Vida i destino, de Grossman; he encetat Putas asesinas, del gran escriptor xilé recentment desparegut,  Roberto Bolaño; també inicie La casa que vull, del meu amic i col•lega, Enric Balaguer i retorne als clàsiccs, com sempre, València, d’Azorín. El vici de les multilectures d’agost em manté mentalment actiu i em fa gaudir tastant una mena de “sopa de lletres”.

M’emocione, i acabe entristint-me, amb la final de waterpol: la plata, una pena. Sopar frugal. Més lectura, mitjanit i la son.

Diumenge, 2 d’agost
Matine. Lectura de premsa cibernètica. Una miqueta de Facebook, entrar en contacte i curiosejar en les cosetes dels amics. M’intercanvie missatges amb B. Torne a les lectures: algun article professional per no perdre el costum i els textos de Balaguer — “Volem l’aventura, encara que necessitem la seguretat. Ens agrada el canvi, però salivem de satisfacció en saber que tornem a casa”, exquisit pensament per als temps vacacionals— i Bolaño. Prosa directa sense concessions, “¿Te hago un guagüis? Dice. Tiene una voz joven y aguardentosa. B se la queda mirando sin entender. La puta se arrodilla a su lado y le abre la bragueta. Entonces B comprendre y la deja hacer. Cuando acaba siente frío. La puta se levanta y B la abraza.”

Faig una passejada per la Pinada amb la gosseta T. Torne a dinar, en petita família. P ha cuinat un extraordinari arròs amb llamàntol (en castellanisme prou estés, “bogavant”), ens el fem P, C i E amb un bon vi verdejo de Rueda. Bé, E. pren Coca Cola només (què hi farem?)

Becadeta. Més lectures esperant la nit. Cine nostàlgic a la tele: Hatari, amb l’irrepetible John Wayne, que tot i ser un film roïnet no deixa de divertir-me amb les espectaculars seqüències per apressar els animals salvatges de la sabana i algunes ingenuïtats amoroses i models socials dels anys seixanta del passat segle. És tard, al llit.

Dilluns, 3 d’agost
Altra matinada. T i jo pugem al cotxe i fem cap al Pantanet de Petrer. Des d’allí encetem una caminadeta pel bonic barranc del Badallet. T agafa palets, ho olora tot, fa carreretes, m’espera o em ve al darrere. Arribem a la casa de l’Administració. El majestuós Castanyer de les Índies, molt més bonic en primavera que no ara. El lamentable i ruïnós pou de neu, l’únic de Petrer, al que tan poc interés li presten “sus ecológicas señorías”, la politicomediocracia que ens governa ací, a Alacant, València o Madrid. Quina pena. Em menge una poma a l’ermita de Catí. Quin lloc més bonic, quines vistes!

Torne a Petrer. Esmorze al Musical amb els amics, un bon entrepanet de sípia. Després partideta de dòmino: les bromes habituals. Bon rotllo. No sempre és així, compte!

Dinar. Becadeta. Lectura. Escriptura. La notícia d’una esperada decisió judicial em fa creure un poquet menys encara en esta democràcia dita espanyola. Diguem-li partitocracia, electocracia, amicracia o tragecràcia, però no democràcia, “vale?”. Temps de repòs.