L’actual model sanitari, prové de la Llei General de Sanitat aprovada en 1986, que dissenyava un model basat en la universalització del dret a l’atenció sanitària; un model basat en la prevenció i promoció, que integrava tots els serveis sanitaris i que tenia una provisió bàsicament pública».
Aquest model estava catalogat com una de les millors del món, i caminava cap a l’excel·lència medica. Ja abans del Reial decret Llei 16/2012 però sobretot amb ell s’introdueix i s’aprofundeix en els processos d’externalització i privatització de la sanitat pública. En el país valencià este procés és conegut com el model Alzira.
No de manera casual i al mateix temps que es privatitzen serveis bàsics fonamentals, es produeix un deteriore dels serveis sanitaris públics, apreciant-se una evolució negativa significativa. Les llistes d’espera, els hospitals, l’atenció primària i l’especialitzada han empitjorat. L’últim Baròmetre Sanitari del 2014, ens diu que la satisfacció dels usuaris amb la sanitat pública ha anat descendint a mesura que avançava la crisi. La nota que donen els ciutadans i ciutadanes a l’atenció sanitària, segueix sent elevada (un 6,31 sobre 10), però és la més baixa des de 2008. L’any 2000 només un 5,8% de ciutadans creien que havia empitjorat, ara ja són el 38,9% que ho pensa. En canvi, els professionals reben una valoració molt bona. Quan l’enquesta pregunta si el pacient ha rebut una atenció bona o molt bona en la consulta d’atenció primària (metge de família), el 88% assegura que sí, un punt percentual més que l’any anterior. El tracte del personal sanitari es valora amb un 7,73 sobre 10.
L’objectiu és clar, desprestigiar el model sanitari públic per a justificar la seua gradual privatització. Però per què, si existeixen proves fefaents que els serveis que presten les empreses privades són més deficients, empitjorant tant de les condicions dels professionals com dels usuaris? Quin és l’objectiu, quan el mateix baròmetre sanitari ho deixa clar: la majoria dels i les enquestades, vora el 70 % considera que la gestió pública és millor, mentre només un 11% opina que les empreses prives l’organitzarien millor.
Aquest procés privatitzador forma part d’un pla estratègic per fer negoci amb la nostra salut, a escala internacional i que vol consolidar el TTIP, com demostra l’exemple de la multinacional americana CENTENE que ja ha comprat el 51% de les accions d’aquestes empreses sanitàries privatitzades creant empreses paral·leles de compra i venda de material mèdic. A curt termini la complicitat o permissivitat amb el capital internacional conduirà a fer del Govern del País Valencià presoners dels interessos de les grans corporacions de l’industria farmacèutica i multinacionals del ram, mentre es desmantella el nostre sistema públic que tan bons resultats ha estat donant.
No hi ha dubte que la contrareforma sanitària realitzada amb el Reial decret Llei 16/2012, per part del PP, ha tingut i té efectes devastadors per a la ciutadania, especialment els i les més desfavorides.
Qualsevol resolució referent a la sanitat del País Valencià ha de contemplar, l’exigència de revertir les concessions i externalització així com la posada en marxa d’auditories estrictes de les mateixes.
El PSPV navega entre dues aigües, critica els obstacles contra el finançament que imposa el PP recurrent als tribunals els decrets de l’actual govern valencià, els quals van dirigits a garantir l’accés gratuït de les persones no regularitzades i eliminar el copagament farmacèutic, però no sembla que vulga complir amb els acords del Botànic que obliga recuperar els serveis privatitzats de la sanitat.
És el PSPV un obstacle per garantir al nostre País una sanitat 100% pública, universal i de qualitat?
Per Sergi Cremades, Secretari General de Podem Petrer