Hui és 8 de març i el moviment feminista està convocat a sortir al carrer exigint drets laborals i socials, reivindicació que portem fent des de fa molts anys. Però, avui més que mai sortim per demanar un canvi de direcció en les polítiques del govern que han portat a les dones a una situació de desigualtat creixent, i a una pèrdua de drets de ciutadania ja consolidats, perquè les dones, amb aquest govern hem retrocedit en lloc d’avançar.

Estem en un context de crisi estructural econòmica, política, social i institucional, i com a part d’ella, s’estan implantant un conjunt de mesures, que no són només una successió de retallades, sinó que suposen un canvi de model planificat, una diferenciació qualitativa en tots els aspectes de la vida és, un canvi ideològic.

Aquest canvi de model afecta l’economia (privatitzacions, reformes laborals i retallades de serveis públics, que estan desmantellant l’estat de Benestar …), però també a l’àmbit social i polític. En aquest context, el paper i la concepció de la dona en la societat, les conquestes aconseguides mitjançant la lluita, és un dels àmbits afectats. Podem afirmar que hi ha també una recrudescència del model patriarcal, una nova volta de rosca. Aquest canvi de model afecta de manera més cruel a les dones, no oblidem que quan es desmantella l’Estat del Benestar, es desmantella el costat feminitzat l’Estat: educació, sanitat, polítiques socials, atenció a la dependència, etc.

Cada vegada més es reflecteixen les desigualtats acumulades al llarg de tota la vida, i que s’agreugen segons es compleixen anys, i està convertint-se en una amenaça real per a les dones de més edat que han treballat al llarg de tota la seva vida a la casa, les cures de la seva família, donant suport a negocis familiars, i no obstant això, les seves pensions són baixes i es deriven del seu estat civil. Si arriben a percebre una pensió pels seus anys de treball, aquesta només ser inferior a la dels homes, per diversos factors: les dones pateixen la parcialitat, la temporalitat, la diferència salarial, la interrupció o cessament de la carrera laboral per tenir cura dels fills, familiars malalts o majors etc ..

Però, a més, les dones patim un atac ferotge sobre la nostra salut i els nostres drets consolidats, com el dret a decidir sobre la nostra maternitat, sobre si volem ser mares, quan i com volem ser-ho. L’anunciada reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs per part del ministre Ruíz Gallardón, retrotreu a les dones als 70, on la interrupció de l’avortament era clandestina i penalitzada. Aquesta nova regulació ve a satisfer a la part de l’església catòlica misògina i al sector més retrògrad i feixista de la dreta espanyola.

També les taxes judicials són un obstacle més, perquè les dones denuncien davant la policia, tot i que la denúncia dels maltractaments no té cost, sí que en té trencar l’últim llaç amb l’agressor recorrent al divorci i repartir els béns del matrimoni serà ara més car i, per tant, un obstacle perquè les dones víctimes de la violència segueixen endavant amb els processos judicials, per això, divorciar-se, fer una liquidació de guanys o interposar una petició de pensió compensatòria serà més car.

Cal que de manera sistemàtica s’eduque en valors d’igualtat i es desterren del sistema educatiu les actituds i els ensenyaments que afavoreixen conductes sexistes, per evitar les campanyes publicitàries on les dones es venen com a mer objecte sexual, com és el cas del Boddy Sushi , on es col · loca a una dona sobre una taula, nua on li omplen el cos de menjar com si d’una safata es tractés.

L’assassinat, violacions i mutilacions genitals a les dones es mantenen en taxes insuportables. La violència de gènere, aquest problema social, d’homes assassinant dones i, cada vegada també les criatures, com a mesura per causar més dolor a les mares. Les retallades econòmics i socials repercuteixen directament en la prevenció, la detecció i l’abordatge d’aquest terrorisme masclista.

Són necessàries mesures efectives de protecció per a les dones en situació de maltractament i de les persones del seu entorn afectiu, però també la inversió en xarxa assistencial, en prevenció i formació de tot el personal que intervé en el procés i programes reals d’inserció laboral, perquè només la independència econòmica les ajudarà efectivament a sortir del cercle de la violència.

La llei del matrimoni igualitari, per fi és constitucional, però encara queda molt per recórrer. El respecte des de tots els àmbits de l’educació, legislatiu, laboral, sanitari … a qualsevol altra relació de parella que no siga l’heterosexual que dicta la jerarquia eclesiàstica i els sectors més conservadors, troba cada dia encara, un munt d’obstacles per poder arribar a la ciutadania plena de drets, a la igualtat real.

L’ús d’un llenguatge misogin i sexista que invisibilitza les dones i ompli els mitjans de comunicació, les xarxes socials, i els llibres de text, està protegit per un club fruit del patriarcat com és la Reial Acadèmia de la Llengua, que ho justifica com a arma per impedir un discurs igualitari i inclusiu.

 

Davant aquests atacs, MANIFESTEM:

 

-Volem més participació en la vida pública i l’eliminació de la reclusió en l’espai privat-domèstic. L’espai públic no és patrimoni exclusiu del gènere masculí. Demanem la igualtat d’oportunitats entre dones i homes aplicant aquest concepte en els diversos àmbits de presa de decisions.

-Exigim el repartiment del treball remunerat i del no remunerat, treballs domèstics i de cura, en igualtat de condicions entre dones i homes. Urgeix que el Govern de l’Estat va ratificar el Conveni 189 de l’OIT per la dignificació del treball domèstic assalariat.

-Exigim que l’avortament siga lliure, gratuït, en la xarxa pública, en condicions segures i per la simple decisió de la dona. Les dones parim, les dones decidim.

-Exigim una escola pública, laica i coeducadora. Cal un canvi radical en la societat, crear un model social basat en el respecte a la diversitat i que garanteixi una educació sexual i afectiva en tots els nivells de l’ensenyament

-Volem una vida lliure de violència masclista en qualsevol de les seues formes i demanem la implicació de tota la societat en la lluita per la seua eradicació.

-Denunciem la violació dels drets humans de les dones immigrants recloses en els Centres d’Internament de Persones Estrangeres.

-Reivindiquem el dret a la cura de les persones en situació de dependència i denunciem la doble discriminació de les dones amb diversitat funcional, sensorial o mental.

-Exigim l’aplicació de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i denunciem la política de retallades en els ajuts que preveu la Llei

-Exigim el compliment efectiu de la Llei d’Igualtat vigent des de fa 6 anys, que es promogue la igualtat real entre dones i homes, eliminant els obstacles i estereotips socials que impedeixen aconseguir-la.

-Denunciem la discriminació per l’orientació sexual o identitat de gènere. Demanem que les dones lesbianes, transsexuals i bisexuals es facen visibles en tots els àmbits de la societat i gaudeixen de les mateixes oportunitats

-Reivindiquem una llei integral per a dones transsexuals que done resposta a totes les seues necessitats encara no cobertes en matèria sanitària, social i laboral i el respecte dels drets aconseguits en material legal.

-Rebutgem qualsevol Ordenança municipal sobre la prostitució que criminalitze les dones i exigim la persecució de les màfies i proxenetes que exploten a dones i xiquets i exigim mesures de protecció i polítiques públiques actives d’inserció sociolaboral per a totes aquelles dones que vulguen sortir d’aquesta situació.

 

No consentirem ni un pas enrere en els nostres drets.

Les mobilitzacions i marees violetes del moviment feminista són el nostre crit organitzat

Ara més que mai: visca la lluita feminista!

Por Àrea de la Dona Esquerra Unida Petrer.