Ambaixada en Valencià 2015

AMBAIXADA

EN

VALENCIÀ

2015

 

MORO: MIQUEL CAMPELLO I SANXIS

CRISTIÀ: MARI CARMEN RICO BROTONS

SENTINELLA: FABIOLA BROTONS GARCIA

TEXTOS: MIQUEL CAMPELLO I SANXIS

PER A VORE EL VIDEO

MIQUEL-campello
Miquel Campello, textos i moro.

AMBAIXADA EN VALENCIÀ 2.015

Fortuna favorable!

Quin folló mos has montat!!!

Moros i Cristians en guerra

i el món revolucionat.

Matant-mos unos a altres

i astò ja ningú ho aguanta

pareixen els temps d’abans

quan havia Guerra Santa.

Que si és Déu o si és Al·là

i històries sense sentit,

pues si después tots els moros

som del Barça i del Madrid.

I enmig de tot el merder

és ahí quan entre jo:

la Sultana Carmelita,

m’envia pa’ una missió:

posar la pau en Petrer

fent de pacificaó!

Com l’ocasió ho mereixia,

i a pesar dels meus lumbagos,

volia entrar per Bolón

igual que fan els Reis Magos.

I baixant rumbo a Petrer

me diu un cagalderet

«es que han cambiao las antorchas

por lucecicas de led».

I a fosques com un mutxol

baixava a peu el camí

perquè el burro, acollonat,

anava damunt de mi.

Per la foscor de la nit

he perdut a mitja tropa:

hauran vist la llum del «Royal»

i hauran arribat allí

pa’… tastar alguna copa.

I en la mitat dels meus homes

morts de sed i menjant sobres

hem arribat hasta el poble

entre socavons i obres.

I al anar sobrats de temps,

hem passat pels cuartelillos

pa’ menjar gamba a la planxa,

però al vore el panorama

se mos ha caigut la panxa.

Cuartelillos compartits

per filaes d’home i de dona

i el whisky ja no és el «Chivas»,

el whisky és del Mercadona.

Quatre papes, dos tramusos

i algun cacahuet cremat

i el quinto de la cervesa

me l’han donat caducat.

Ha sigut tal el desprecio,

que he arreat a ca’ Pepito

antes d’arribar a la plaça

pa’ que m’arregle la barba

i me conte lo que passa.

Pepito, navaja en mà,

me conta la situació:

me diu que no ixirem d’esta

i mentre estiga la crisis

no haurà solució en la Festa.

Era tal la decepció

de contar-me tantes penes

que pillava la navaja

pa’ tallar-me allí les venes.

I just en eixe moment

del meu intento suicida

he vist cuixes de flamenques

i m’han fet reflexionar

lo bonica que és la vida.

Pos això, que aquí estic jo,

pa’ unir-mos com a germans

i acabar en les disputes

entre Moros i Cristians.

Però tot té un preu, bonicos,

faré sang si és menester:

vull el control de la Festa

i vull controlar Petrer!!!

Podem fer-ho per les bones:

doneu-me tot el poder

i tots vivireu en pau

sense donar-vos que fer.

Però si no… arrasaré!!!:

les dones me faran cas

i no eixireu de la casa,

i als homes vos tallaré

els ous i la llonganissa

pa’ fer-me-los a la brasa!

Aquí ja no ha hi marxa arrere

i ho saben en Istambul

que per Petrer, si fa falta,

me clave el dit en el cul!

Bufa-li ben fort, corneta,

o quirdeu-los per el mòbil:

segur que ixen «Pin y Pon»

d’eixe castell de Playmobil!

(TOCA EL CORNETA I IX EL SENTINELLA)

                   SENTINELLA:             Aquí està el de tots els anys

dels divendres per les nits:

el gran Jeque de les mosques,

les moscardes i els mosquits!

Quina mos conteu enguany

tu i tots eixos carcamals?

Deixeu ja de fer-vos palles,

al menos de les mentals!

                    MORO:                            Cómo no… una femella:

Jo creia que ixiria

la xiqueta d’esta esprà!

Una dona sentinella

també en la «embajada seria»,

on anirem a parar?!!!

D’atxavo gol per l’esquadra

que li han clavat a la Unió,

els papistes de la Festa

estaran en depressió!

Però a mi no me la jues,

que ja estic prou escaldat:

avisa al teu superior

que en tu ja està tot parlat!

                    SENTINELLA:                Pues està a mitjan sopar,

és que té el temps justetet

pa’ fer l’acompanyament,

sopar i fer l’ambaixà.

Dieu-me lo que voleu,

quadrelleta d’agoreros,

ara és que té la visita

d’un grupet de cagalderos.

                    MORO:                        Pues que se prenga el chupito

i di-li que talle el rotllo

perquè a partir d’esta nit

ja se li ha acabat xollo.

Fe-me cas i avisa-lo

o atén-te a les conseqüències,

perquè t’arree tal bamba

que acabaràs en urgències.

                   SENTINELLA:              En urgències? Calla, calla!

me tire tota la nit.

Ja m’has convençut, el quirde,

però antes t’amostre el dit!

(LI FA UNA «PEINETA», ENTRA AL CASTELL I IX LA CRISTIANA)

ambaixada 3
Mari Carmen Rico Brotons, cristiana.

CRISTIANA:                    Ahí dins estava sopant

sentint-te desesperat:

xarres més que les agüeles

quan estan en el mercat!

Embaixaó, president

i en altres fregats que estàs,

estàs donant més pel cul

que el «Pequeño Nicolás».

                   MORO:                         No me faces perdre el temps

en tanta imbecilitat.

No saps en qui te la jues,

que jo sóc de la Yihad!!!

                   CRISTIANA:                 Baixa la veu, Moro Mussa,

abans que vinga la poli.

Este tio és més pesat

que repetir l’all-i-oli.

Tot el rato amenaçant

«per les males o les bones»…

Per què vens tan amargat?

No teniu 40 dones?…

                   MORO:                              40 dones??? Si en una

jo ja vaig mig putejat.

En no fer lo que ella diga,

quin bonegó m’ha arreat…

                  CRISTIANA:                 I entonses pa’ què has vingut

fent-te aquí l’espabilat?

Solta la teua proposta

en eixa boca de pato

que oldrà més a xamusquina

que el «Caso Rodrigo Rato».

                  MORO:                             Si vols saber lo que vull

obri-te bé eixes orelles

que quan senques la proposta

t’apretaran les mamelles!

El món està en peu de guerra

per la Creu i Mitja Lluna,

pos jo te porte la pau

en esta gràcia moruna.

A canvi del teu sosiego

la meua oferta és honesta

vull ser l’amo d’este poble

i el mandamàs de la Festa!

                  CRISTIANA:               Pues enguany ho tens ben fàcil,

tant que te fas el valent:

tens eleccions en la U.F.

i també en l’Ajuntament!

                  MORO:                            Una altra volta eleccions?

Pos si això ja no té gràcia!

En lo bonico que és tot

quan heu fas per «dedocràcia»…

                 CRISTIANA:                 Mira si enguany ha hi pardals

que volen manar en Petrer

que m’heu he tingut que escriure

pa’ que me’n recorde bé:

(DESPLEGA UN GRAN ROTLLO DE PAPER)

Hasta huit candidatures

se presenten a la cita,

aquí tots volen sentir

el «caloret» de la Rita.

Pascual, per tercera volta,

se presenta pel PP

pareix que el càrrec d’alcalde

se veu que li senta bé.

Alfonso, pels socialistes,

ho vol tornar a intentar

pa’ pactar en les esquerres

hasta poder governar.

Javi Martínez s’ha fet

el jefe d’Esquerra Unia,

estos rojos no descarten

arribar a l’Alcaldia.

Compromís vol mantenir-se,

conservar lo que tenia,

 Silvia Rodríguez vindrà

pa’ no soltar la caria.

Però també està Podemos

pa’ que els vote mitja tropa

gràcies a que Pablo Iglesias

el tenim hasta en la sopa.

UPyD no serà menos,

aquí també se presenta,

i entrar en l’Ajuntament

pa’ pintar-lo de magenta.

I també està Ciudadanos,

perquè hauran vist la manera

d’aprofitar el tiró

que ha tingut Albert Rivera.

I per si no havien prous,

el Partit Animalista,

que te tocaran els ous

si t’agraen les corregües…

les corregües de bous!

Dretes, esquerres i centros,

empuxons i bofetaes

pa’ guanyar les eleccions

i governar a pataes.

                   MORO:                              Per Al·là, quina ensalà,

que mos pot eixir d’ahí.

Molts polítics pa’ xuplar

i molt poc pa’ repartir.

I aquí en la Unió de Festejos

també ha hi eixe folló?

També ha hi tantes candidatures

pa’ governar en la Unió?

                   CRISTIANA:                 De moment tinc confirmat

que Mateo se presenta:

astò és lo que li faltava,

la dona estarà contenta…

Com faça com fa en la Colla,

clavant-se de lio en lio,

com a cagalló per sèquia

va a llevar-mos este tio!

                   MORO:                             Mare, Mateo «l’Inquiet»,

segur que canvia algun acte:

este pilla la Retreta

i mos la passa al dissabte.

ambaixada 2
L’ambaixada, sempre una festa.

CRISTIANA:              De moment, l’Entrà de Bandes

entrant per Constitució

ja té el sello inconfundible

del candidato a la Unió…

Que enguany anem pel retén

i l’any que ve per allà…

si quan entres a la plaça,

la gent va a la seua bola,

passant de tot i bufà!

                  MORO:                            Li agraen tant els inventos,

la prova i la novetat

que el pobre Sant Bonifaci

de pensar-ho està cagat.

Però ademés de Mateo

no tindria altre rival?

                  CRISTIANA:                     Si tens pilotes te claves

conforme està hui el percal!

Creus que van a presentar-se

quatre festeros listillos

tal i com està la cosa

en el tema «cuartelillos»?

                  MORO:                             Però encara esteu aixina?

Que no sabeu lo que fer?

No seran les conseqüències

del cartelet de la «B»?

                  CRISTIANA:                  Lo de la «B» es autonòmic

i astò és assumpte local:

el problema és l’Ordenança

que és cosa municipal.

Els veïns del Casco Antiu

se van fartar de follons

i en lia-la un cuartelillo

quirdaven la policia

pa’ tocar-los els collons.

L’Ordenança els amparava,

la cosa pintava mal,

i a la Festa la trataven

com si fóra criminal.

Eren tantes les tensions

per culpa de l’Ordenança

que va intervenir Pascual

pa’ no arribar a una matança.

                   MORO:                           La Unió mira pa’ la Festa,

els veïns, la soledat

i l’Ajuntament enmig

antes d’unes eleccions

berenant-se l’embolat!

                  CRISTIANA:                     Mesos de negociacions,

quatre punts modificats,

però la Unió i els veïns,

cada uno per lo seu,

se senten perjudicats.

 

MORO:                                Vorem a partir de ara

quina part te més paciència,

perquè mos agrade o no

al Casco Antiu i a la Festa

mos toca la convivència.

Tot dependrà de mosatros

i també dependrà d’ellos,

jo ja me vec als veïns

quan posem la musiqueta

medint-mos els decibelios.

                  CRISTIANA:                    Unos pensen lo contrari,

però ha hi molta gent que diu

que gràcies als cuartelillos

està en peu el Casco Antiu.

La història continuarà

i si seguix la tontera

me vec obrint cuartelillos

en el Barrio la Frontera.

Tots volem tenir raó,

jo no sé qui la tindrà,

però és l’Ajuntament

el que talla el bacallà.

                     MORO:                          Si és que tenir cuartelillo

o una casa de comparsa

és pitjor que un mal de cap:

sempre més impediments,

sempre tot més complicat!

                    CRISTIANA:              Pues calla, que això no és tot:

és que no t’has enterat

que ara el govern vol cobrar-mos

l’Impost sobre Societats?

Un muntó d’associacions,

les comparses i la Unió,

per superar els ingressos

han de fer declaració.

Tindrem que presentar contes,

factures, justificants

i tindrem darrere a Hasienda

mirant els contes dels bancs.

                     MORO:                          Què volen que declarem,

lo que costa una Entraeta?

Lo que gastem en convits,

la banda pa’ la Retreta?

El govern se creu que aquí

funcionem com una empresa…

si lo únic que volem

és bufar-mos a cervesa!

Pos gastem lo que podem

i els ingresos, què sé jo!

Pos si ademés de fer Festa

mos toca fer de legals,

acabem en la presó.

Per Mahoma, tot són trabes,

lleis i documentació,

i aunque parega un broma

al final un assessor

mos llevarà la gestió.

I quanta més burocràcia

i més follons de papers,

això saps que significa?

Que mos gastem més diners!

 ambaixada

                    CRISTIANA:                 De diners volia parlar-te,

pa’ que te quedes tranquilo,

la pólvora és més barata:

4 euros menos per kilo.

La Unió ha fet un esforç

pa’ que el tir vaja més bé,

falta que ara les comparses

aporten lo seu també.

I si entre unos i altres

obrin un poquet la mà

en Petrer tindrem més trons

que ha hi en una mascletà!

                     MORO:                          Si no t’amostren els trons

des de que eres ben xiquillo,

quan ja tens els 18 anys

només vols que cuartelillo.

Si per molt que subvencionen

i demanen sacrificis

la gent se gasta els diners

en begua i en altres vicis…

Hem creat una cultura,

la cultura del «gotet»

i quan arriben les Festes

soles pensem en el pet.

I la culpa és de mosatros

fent una «alta societat»

que o tenies cuartelillo

o no olies ni un torrat.

I si encara estem en crisis,

aunque ajustem les parties,

ja no mos ixen els contes

ni pa’ fer Festa cinc dies.

Però no vos doneu compte

que és una barbaritat?

Si més que una subvenció,

pa’ fer festa en este poble,

ja demanem caritat!

Mira si ja estem pobrets,

per molt que uno siga pillo,

que els pendons aquí en la Unió

mos els han fet de ganxillo.

I al final tots com el Luismi

de convivència en festeta

anant a pegar la gorra

demanant una fanteta!

                  CRISTIANA:                    O anirem en tot el morro

o farem com la Pereta,

que ven cervesa en sa casa

a preu d’or i ben fresqueta!

En lo bé que estàvem tots

l’any del IV Centenari:

Festa d’enero a disiembre,

ben complet el calendari!

Vinga xaramita i actes

i un desfile per Nadal

que del fretorro que fea

se vos va gelà el pardal.

Presentacions i convits

i hasta vam fer un cupó…

que aunque li tocara als d’Elda

mos va fer molta il·lusió.

                 MORO:                             No te claves en els d’Elda

ni vages a fent-te la lista

perquè és una tia d’Elda

la portà de la Revista.

Per què no deixeu els cuentos?

Torneu a la realitat,

que esta Festa, cada any,

té menos identitat.

En la tradició que havia

en el poble de Petrer

i ara lo únic que veus

és gent pipà en el carrer.

I mira si és veritat

que està el poble perduet

que van presentar el Pregó

deu en pantaló curtet.

Menció apart José Maria,

il·lustre d’esta ambaixà,

que sutilment mos va dir

que com seguisca astò aixina

està la Festa apanyà.

Però astò ja s’ha acabat,

tu i eixa risa malèvola,

que aquí ja haveu fet més mal

que en Àfrica va fer l’ébola.

                   CRISTIANA:                    Modera, ministre moro,

el foc que t’ix per la boca

o t’empale en la cullera

de la punta hasta la soca!

                    MORO:                         Si t’has cansat de senti-me,

te puc parlar en esta espasa:

jo prompte te talle el cap,

quirde a MRV

i te l’envie a ta casa.

                    CRISTIANA:              Pos vine aquí, que t’aguarte:

     collons, quin tio més brasa!

 

MORO:                      Vindré a per els Estudiants!

 

CRISTIANA:           Vindràs tu i quants Moros Nous?

MORO:                       Vindré a tallar-vos les mans!

 

CRISTIANA:                  Vindràs a tocar els ous!

MORO:                      Vindré a conquistar el castell!

CRISTIANA:              Vindré a riu-me del teu coro!

MORO:                        Vindré a arrancar-te la pell

pa’ fer-me un tratge de moro.

                     CRISTIANA:                Matxo, ja no sé que dir-te,

ja m’he cansat de parla-te…

                      MORO:                         «Callemos» i en l’ocasió

soles parlen els cubates!

                      CRISTIANA:           No dic als teus «Guerra Santa»?

MORO:                         Di-los que ja hem acabat,

que aquí ja ningú s’espanta!

Que passeu molt bones Festes,

lleveu molt de cuidaet

i per burlar-vos de Rita,

ale, ahí teniu: el caloret!

Totes i tots, moltes gràcies

un any més per aguantar

i l’any que ve aquí, com sempre,

a l’Ambaixà en Valencià!

FI

One thought on “Ambaixada en Valencià 2015”

  1. Fantastica esta embaixá, al menos no estaba la diva de todos los años DSM que iba diciendo que hacia los textos, y que todo se hacía por el. Ahora parece que le handado por ambas embajadas. Me alegro y es que las mentiras tienen patas muy cortas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *