AMBAIXADA
EN
VALENCIÀ
2015
MORO: MIQUEL CAMPELLO I SANXIS
CRISTIÀ: MARI CARMEN RICO BROTONS
SENTINELLA: FABIOLA BROTONS GARCIA
TEXTOS: MIQUEL CAMPELLO I SANXIS
AMBAIXADA EN VALENCIÀ 2.015
Fortuna favorable!
Quin folló mos has montat!!!
Moros i Cristians en guerra
i el món revolucionat.
Matant-mos unos a altres
i astò ja ningú ho aguanta
pareixen els temps d’abans
quan havia Guerra Santa.
Que si és Déu o si és Al·là
i històries sense sentit,
pues si después tots els moros
som del Barça i del Madrid.
I enmig de tot el merder
és ahí quan entre jo:
la Sultana Carmelita,
m’envia pa’ una missió:
posar la pau en Petrer
fent de pacificaó!
Com l’ocasió ho mereixia,
i a pesar dels meus lumbagos,
volia entrar per Bolón
igual que fan els Reis Magos.
I baixant rumbo a Petrer
me diu un cagalderet
«es que han cambiao las antorchas
por lucecicas de led».
I a fosques com un mutxol
baixava a peu el camí
perquè el burro, acollonat,
anava damunt de mi.
Per la foscor de la nit
he perdut a mitja tropa:
hauran vist la llum del «Royal»
i hauran arribat allí
pa’… tastar alguna copa.
I en la mitat dels meus homes
morts de sed i menjant sobres
hem arribat hasta el poble
entre socavons i obres.
I al anar sobrats de temps,
hem passat pels cuartelillos
pa’ menjar gamba a la planxa,
però al vore el panorama
se mos ha caigut la panxa.
Cuartelillos compartits
per filaes d’home i de dona
i el whisky ja no és el «Chivas»,
el whisky és del Mercadona.
Quatre papes, dos tramusos
i algun cacahuet cremat
i el quinto de la cervesa
me l’han donat caducat.
Ha sigut tal el desprecio,
que he arreat a ca’ Pepito
antes d’arribar a la plaça
pa’ que m’arregle la barba
i me conte lo que passa.
Pepito, navaja en mà,
me conta la situació:
me diu que no ixirem d’esta
i mentre estiga la crisis
no haurà solució en la Festa.
Era tal la decepció
de contar-me tantes penes
que pillava la navaja
pa’ tallar-me allí les venes.
I just en eixe moment
del meu intento suicida
he vist cuixes de flamenques
i m’han fet reflexionar
lo bonica que és la vida.
Pos això, que aquí estic jo,
pa’ unir-mos com a germans
i acabar en les disputes
entre Moros i Cristians.
Però tot té un preu, bonicos,
faré sang si és menester:
vull el control de la Festa
i vull controlar Petrer!!!
Podem fer-ho per les bones:
doneu-me tot el poder
i tots vivireu en pau
sense donar-vos que fer.
Però si no… arrasaré!!!:
les dones me faran cas
i no eixireu de la casa,
i als homes vos tallaré
els ous i la llonganissa
pa’ fer-me-los a la brasa!
Aquí ja no ha hi marxa arrere
i ho saben en Istambul
que per Petrer, si fa falta,
me clave el dit en el cul!
Bufa-li ben fort, corneta,
o quirdeu-los per el mòbil:
segur que ixen «Pin y Pon»
d’eixe castell de Playmobil!
(TOCA EL CORNETA I IX EL SENTINELLA)
SENTINELLA: Aquí està el de tots els anys
dels divendres per les nits:
el gran Jeque de les mosques,
les moscardes i els mosquits!
Quina mos conteu enguany
tu i tots eixos carcamals?
Deixeu ja de fer-vos palles,
al menos de les mentals!
MORO: Cómo no… una femella:
Jo creia que ixiria
la xiqueta d’esta esprà!
Una dona sentinella
també en la «embajada seria»,
on anirem a parar?!!!
D’atxavo gol per l’esquadra
que li han clavat a la Unió,
els papistes de la Festa
estaran en depressió!
Però a mi no me la jues,
que ja estic prou escaldat:
avisa al teu superior
que en tu ja està tot parlat!
SENTINELLA: Pues està a mitjan sopar,
és que té el temps justetet
pa’ fer l’acompanyament,
sopar i fer l’ambaixà.
Dieu-me lo que voleu,
quadrelleta d’agoreros,
ara és que té la visita
d’un grupet de cagalderos.
MORO: Pues que se prenga el chupito
i di-li que talle el rotllo
perquè a partir d’esta nit
ja se li ha acabat xollo.
Fe-me cas i avisa-lo
o atén-te a les conseqüències,
perquè t’arree tal bamba
que acabaràs en urgències.
SENTINELLA: En urgències? Calla, calla!
me tire tota la nit.
Ja m’has convençut, el quirde,
però antes t’amostre el dit!
(LI FA UNA «PEINETA», ENTRA AL CASTELL I IX LA CRISTIANA)
CRISTIANA: Ahí dins estava sopant
sentint-te desesperat:
xarres més que les agüeles
quan estan en el mercat!
Embaixaó, president
i en altres fregats que estàs,
estàs donant més pel cul
que el «Pequeño Nicolás».
MORO: No me faces perdre el temps
en tanta imbecilitat.
No saps en qui te la jues,
que jo sóc de la Yihad!!!
CRISTIANA: Baixa la veu, Moro Mussa,
abans que vinga la poli.
Este tio és més pesat
que repetir l’all-i-oli.
Tot el rato amenaçant
«per les males o les bones»…
Per què vens tan amargat?
No teniu 40 dones?…
MORO: 40 dones??? Si en una
jo ja vaig mig putejat.
En no fer lo que ella diga,
quin bonegó m’ha arreat…
CRISTIANA: I entonses pa’ què has vingut
fent-te aquí l’espabilat?
Solta la teua proposta
en eixa boca de pato
que oldrà més a xamusquina
que el «Caso Rodrigo Rato».
MORO: Si vols saber lo que vull
obri-te bé eixes orelles
que quan senques la proposta
t’apretaran les mamelles!
El món està en peu de guerra
per la Creu i Mitja Lluna,
pos jo te porte la pau
en esta gràcia moruna.
A canvi del teu sosiego
la meua oferta és honesta
vull ser l’amo d’este poble
i el mandamàs de la Festa!
CRISTIANA: Pues enguany ho tens ben fàcil,
tant que te fas el valent:
tens eleccions en la U.F.
i també en l’Ajuntament!
MORO: Una altra volta eleccions?
Pos si això ja no té gràcia!
En lo bonico que és tot
quan heu fas per «dedocràcia»…
CRISTIANA: Mira si enguany ha hi pardals
que volen manar en Petrer
que m’heu he tingut que escriure
pa’ que me’n recorde bé:
(DESPLEGA UN GRAN ROTLLO DE PAPER)
Hasta huit candidatures
se presenten a la cita,
aquí tots volen sentir
el «caloret» de la Rita.
Pascual, per tercera volta,
se presenta pel PP
pareix que el càrrec d’alcalde
se veu que li senta bé.
Alfonso, pels socialistes,
ho vol tornar a intentar
pa’ pactar en les esquerres
hasta poder governar.
Javi Martínez s’ha fet
el jefe d’Esquerra Unia,
estos rojos no descarten
arribar a l’Alcaldia.
Compromís vol mantenir-se,
conservar lo que tenia,
Silvia Rodríguez vindrà
pa’ no soltar la caria.
Però també està Podemos
pa’ que els vote mitja tropa
gràcies a que Pablo Iglesias
el tenim hasta en la sopa.
UPyD no serà menos,
aquí també se presenta,
i entrar en l’Ajuntament
pa’ pintar-lo de magenta.
I també està Ciudadanos,
perquè hauran vist la manera
d’aprofitar el tiró
que ha tingut Albert Rivera.
I per si no havien prous,
el Partit Animalista,
que te tocaran els ous
si t’agraen les corregües…
les corregües de bous!
Dretes, esquerres i centros,
empuxons i bofetaes
pa’ guanyar les eleccions
i governar a pataes.
MORO: Per Al·là, quina ensalà,
que mos pot eixir d’ahí.
Molts polítics pa’ xuplar
i molt poc pa’ repartir.
I aquí en la Unió de Festejos
també ha hi eixe folló?
També ha hi tantes candidatures
pa’ governar en la Unió?
CRISTIANA: De moment tinc confirmat
que Mateo se presenta:
astò és lo que li faltava,
la dona estarà contenta…
Com faça com fa en la Colla,
clavant-se de lio en lio,
com a cagalló per sèquia
va a llevar-mos este tio!
MORO: Mare, Mateo «l’Inquiet»,
segur que canvia algun acte:
este pilla la Retreta
i mos la passa al dissabte.
CRISTIANA: De moment, l’Entrà de Bandes
entrant per Constitució
ja té el sello inconfundible
del candidato a la Unió…
Que enguany anem pel retén
i l’any que ve per allà…
si quan entres a la plaça,
la gent va a la seua bola,
passant de tot i bufà!
MORO: Li agraen tant els inventos,
la prova i la novetat
que el pobre Sant Bonifaci
de pensar-ho està cagat.
Però ademés de Mateo
no tindria altre rival?
CRISTIANA: Si tens pilotes te claves
conforme està hui el percal!
Creus que van a presentar-se
quatre festeros listillos
tal i com està la cosa
en el tema «cuartelillos»?
MORO: Però encara esteu aixina?
Que no sabeu lo que fer?
No seran les conseqüències
del cartelet de la «B»?
CRISTIANA: Lo de la «B» es autonòmic
i astò és assumpte local:
el problema és l’Ordenança
que és cosa municipal.
Els veïns del Casco Antiu
se van fartar de follons
i en lia-la un cuartelillo
quirdaven la policia
pa’ tocar-los els collons.
L’Ordenança els amparava,
la cosa pintava mal,
i a la Festa la trataven
com si fóra criminal.
Eren tantes les tensions
per culpa de l’Ordenança
que va intervenir Pascual
pa’ no arribar a una matança.
MORO: La Unió mira pa’ la Festa,
els veïns, la soledat
i l’Ajuntament enmig
antes d’unes eleccions
berenant-se l’embolat!
CRISTIANA: Mesos de negociacions,
quatre punts modificats,
però la Unió i els veïns,
cada uno per lo seu,
se senten perjudicats.
MORO: Vorem a partir de ara
quina part te més paciència,
perquè mos agrade o no
al Casco Antiu i a la Festa
mos toca la convivència.
Tot dependrà de mosatros
i també dependrà d’ellos,
jo ja me vec als veïns
quan posem la musiqueta
medint-mos els decibelios.
CRISTIANA: Unos pensen lo contrari,
però ha hi molta gent que diu
que gràcies als cuartelillos
està en peu el Casco Antiu.
La història continuarà
i si seguix la tontera
me vec obrint cuartelillos
en el Barrio la Frontera.
Tots volem tenir raó,
jo no sé qui la tindrà,
però és l’Ajuntament
el que talla el bacallà.
MORO: Si és que tenir cuartelillo
o una casa de comparsa
és pitjor que un mal de cap:
sempre més impediments,
sempre tot més complicat!
CRISTIANA: Pues calla, que això no és tot:
és que no t’has enterat
que ara el govern vol cobrar-mos
l’Impost sobre Societats?
Un muntó d’associacions,
les comparses i la Unió,
per superar els ingressos
han de fer declaració.
Tindrem que presentar contes,
factures, justificants
i tindrem darrere a Hasienda
mirant els contes dels bancs.
MORO: Què volen que declarem,
lo que costa una Entraeta?
Lo que gastem en convits,
la banda pa’ la Retreta?
El govern se creu que aquí
funcionem com una empresa…
si lo únic que volem
és bufar-mos a cervesa!
Pos gastem lo que podem
i els ingresos, què sé jo!
Pos si ademés de fer Festa
mos toca fer de legals,
acabem en la presó.
Per Mahoma, tot són trabes,
lleis i documentació,
i aunque parega un broma
al final un assessor
mos llevarà la gestió.
I quanta més burocràcia
i més follons de papers,
això saps que significa?
Que mos gastem més diners!
CRISTIANA: De diners volia parlar-te,
pa’ que te quedes tranquilo,
la pólvora és més barata:
4 euros menos per kilo.
La Unió ha fet un esforç
pa’ que el tir vaja més bé,
falta que ara les comparses
aporten lo seu també.
I si entre unos i altres
obrin un poquet la mà
en Petrer tindrem més trons
que ha hi en una mascletà!
MORO: Si no t’amostren els trons
des de que eres ben xiquillo,
quan ja tens els 18 anys
només vols que cuartelillo.
Si per molt que subvencionen
i demanen sacrificis
la gent se gasta els diners
en begua i en altres vicis…
Hem creat una cultura,
la cultura del «gotet»
i quan arriben les Festes
soles pensem en el pet.
I la culpa és de mosatros
fent una «alta societat»
que o tenies cuartelillo
o no olies ni un torrat.
I si encara estem en crisis,
aunque ajustem les parties,
ja no mos ixen els contes
ni pa’ fer Festa cinc dies.
Però no vos doneu compte
que és una barbaritat?
Si més que una subvenció,
pa’ fer festa en este poble,
ja demanem caritat!
Mira si ja estem pobrets,
per molt que uno siga pillo,
que els pendons aquí en la Unió
mos els han fet de ganxillo.
I al final tots com el Luismi
de convivència en festeta
anant a pegar la gorra
demanant una fanteta!
CRISTIANA: O anirem en tot el morro
o farem com la Pereta,
que ven cervesa en sa casa
a preu d’or i ben fresqueta!
En lo bé que estàvem tots
l’any del IV Centenari:
Festa d’enero a disiembre,
ben complet el calendari!
Vinga xaramita i actes
i un desfile per Nadal
que del fretorro que fea
se vos va gelà el pardal.
Presentacions i convits
i hasta vam fer un cupó…
que aunque li tocara als d’Elda
mos va fer molta il·lusió.
MORO: No te claves en els d’Elda
ni vages a fent-te la lista
perquè és una tia d’Elda
la portà de la Revista.
Per què no deixeu els cuentos?
Torneu a la realitat,
que esta Festa, cada any,
té menos identitat.
En la tradició que havia
en el poble de Petrer
i ara lo únic que veus
és gent pipà en el carrer.
I mira si és veritat
que està el poble perduet
que van presentar el Pregó
deu en pantaló curtet.
Menció apart José Maria,
il·lustre d’esta ambaixà,
que sutilment mos va dir
que com seguisca astò aixina
està la Festa apanyà.
Però astò ja s’ha acabat,
tu i eixa risa malèvola,
que aquí ja haveu fet més mal
que en Àfrica va fer l’ébola.
CRISTIANA: Modera, ministre moro,
el foc que t’ix per la boca
o t’empale en la cullera
de la punta hasta la soca!
MORO: Si t’has cansat de senti-me,
te puc parlar en esta espasa:
jo prompte te talle el cap,
quirde a MRV
i te l’envie a ta casa.
CRISTIANA: Pos vine aquí, que t’aguarte:
collons, quin tio més brasa!
MORO: Vindré a per els Estudiants!
CRISTIANA: Vindràs tu i quants Moros Nous?
MORO: Vindré a tallar-vos les mans!
CRISTIANA: Vindràs a tocar els ous!
MORO: Vindré a conquistar el castell!
CRISTIANA: Vindré a riu-me del teu coro!
MORO: Vindré a arrancar-te la pell
pa’ fer-me un tratge de moro.
CRISTIANA: Matxo, ja no sé que dir-te,
ja m’he cansat de parla-te…
MORO: «Callemos» i en l’ocasió
soles parlen els cubates!
CRISTIANA: No dic als teus «Guerra Santa»?
MORO: Di-los que ja hem acabat,
que aquí ja ningú s’espanta!
Que passeu molt bones Festes,
lleveu molt de cuidaet
i per burlar-vos de Rita,
ale, ahí teniu: el caloret!
Totes i tots, moltes gràcies
un any més per aguantar
i l’any que ve aquí, com sempre,
a l’Ambaixà en Valencià!
FI
Fantastica esta embaixá, al menos no estaba la diva de todos los años DSM que iba diciendo que hacia los textos, y que todo se hacía por el. Ahora parece que le handado por ambas embajadas. Me alegro y es que las mentiras tienen patas muy cortas