Miquel Campello, Ambaixador Moro, secundado por Ignasi Villaplana, firman, como es habitual, el texto de la Ambaixada en Valencià de este año que el pasado sábado de Moros ya provocó las sonrisas de todos los que se congregaron en la plaça de Baix para vivirla en directo.

Un gran trabajo el realizado por la Comisión de la Ambaixada en Valencià, que formada únicamente por seis personas, consiguen levantar cada año una gran expectación en el mundo festero por ver qué será lo próximo que pongan bajo su punto de mira. Como explica el propio Miquel, » estamos el ponente, los embajadores (y escritrores), los apuntadores de los embajadores en el propio acto y una persona encargada de organizar y buscar el vestuario para el «númerito» que hace nuestro «séquito real» que acompaña a los embajadores y al Sentinella durante el recorrido hacía la embajada y al volver». Las Filàs participantes han sido la Filà Abderrahman’s (Moros Nous), la Filà Felipe II (Tercio de Flandes) y la Filà Sarahinas (Moros Nous).

El acto en sí concreta una labor de meses, pues la embajada empieza a escribirse por el mes de Septiembre del año anterior y, si no hay novedades de última hora, el texto se termina faltando aproximadamente un mes para Fiestas, tiempo en el cual los miembros de la comisión ensayan hasta el día de l’Ambaixà entre 20 y 25 veces.

El esfuerzo lució también este año, así que aquí les dejamos en primicia el texto íntegro por si se la perdieron o quieren volver a vivirla. No tiene desperdicio.

*NOTA: El texto que publicamos ahora, remitido por uno de sus coautores, y al que podemos considerar oficial, es un poco distinto del publicado en las horas anteriores.

-Ambaixador moro: Miquel Àngel Campello i Sanchis
-Ambaixador cristià: Ignasi Bonifaci Villaplana i Brotons
-Sentinella: Sergio Navarro «El Pintxo»
-Textos: Miquel Àngel Campello i Sanchis

AMBAIXADA EN VALENCIÀ 2.009

Fortuna favorable!
Per què sóc tan desgraciat?
Si Al•là me va donar gràcia,
Per què tu me l’has furtat?
Me lleves fregit a impostos,
que si el cotxe, la basura
i en el busó tots el dies
me trobe alguna factura.
Però algo tinc molt clar:
Que a mi soles no m’enganya
“porque esto de la Crisis”
està afectant tota Espanya.
ZP diu que no ha hi crisis,
Rajoy sempre tira en fona
i a mosatros els problemes
ningú mos el soluciona.
I jo com ja estava fart
de sentir tantes tonteres
vaig agarrar a este burro
i vaig venir pa’ Petrer
el dia de les Banderes.
I es que este dia en el poble
pa’ mi és el millor que ha hi
perquè vec totes les ties
que estan més bones que mai.
Jo ja vaig dir l’any passat
que el dia de les Banderes
més que un gran dia de Festa,
són follons i borratxeres.
Quan són les 9 del matí
ja te veus a les Filaes
almorzant en Cuartelillos
antes d’anar mig bufaes.
I quan arriben les 11
se plena el carrer de gent
i Petrer és una estampa
de vivències i d’ambient:
Tots agarrem el gotet
ja des de bon de matí
i alguno abans de la 1,
de la merda que t’agarra,
tens que llevar-lo a dormir.
En banderes fa un fretorro,
se te gelen les orelles,
però a les ties no els importa
perquè se fan camisetes
pa amostrar-te les mamelles.
I si lis fa mal la gola
perquè apreta molt el fred
en ves de llevar xaqueta
se posen un mocaoret.
I quan arriba mig dia
vas a Tasca i a Carassa
i aquí ja veus a la gent
com desvaria i desfassa.
La gent se posa peluca,
les camisetas trencaes
i al costat a tres o quatre
pegant-se de bofetaes.
I més calent que una estufa
me’n entre a Tascamania
on pots vore una alegria,
l’amistad se contemplava,
i aprofites el moment
pa’ arrimar-te a alguna xica
i restregar-li la fava.
I te’n ixes de l’agobio
i la gent va tan bufà
que perd tota la vergonya
i els dona per saludar:
<
Com van les Festes d’enguany?!>>
Serà imbècil este tio:
No me saluda en tot l’any!
I tornes al Cuartelillo
pegant-te contra les parets
después de trenta cubates,
de xupitos i colpets.
Menges mitja fasegura
que ja està casi gelà,
algun trosset de formage
i quatre mossos de pà.
I una altra volta al carrer
pa’ beure i pa’ fer enfrascaes
abans de vore com passen
eixes 10 Abanderaes.
Este moment m’agrà molt
perquè sempre ha hi algun listo
“que dise la fantochada”:
“¿Pero es que hoy también
salen las Abanderadas?”
I te’n muntes a l’Ermita
arrastrant com vas podent
pa’ baixar a les Abanderaes
en el carrer ple de gent.
S’arriba a l’Ajuntament,
i un pet que vaig agarrar,
no vaig tenir més remei
que pegar-me l’arrojà.
I quan no te queden forces
fas el acompanyament
i veus la teua Comparsa
com va desapareixent.
Una volta en el convit
te menges un montadito,
una oliveta, lo just
i per molt que tu els mastegues
no li trobaràs el gust.
Vas a casa derrotat
en ganes d’agarrar el llit,
aunque jo conec a uns quants
que continuen la festa
hasta ben entrà la nit.
I al dia siguient quan t’alces
en el cos rebolicat
tornes en molta resaca
a la crua realitat.
No vull vore este Petrer
on la gent no té faena
i veus la seua hipoteca
que és pitjor que una cangrena.
I per això estic jo aquí,
pa’ conquistar el Castell,
perquè en el pas que lleveu
ningú arribarà a vell!
Corneta: Toca quirdà!,
afanya-te per favor,
com me veguem dalt del burro
segur que me fan pagar
impost de circulació!

(TOCA EL CORNETA I IX EL SENTINELLA)

MORO: Xe Pintxo, que fas ahí?
Aguarda-te i no me digues
què també t’han enganyat
eixos 4 sinvergüenses
per un almuerso barat?!!!
Perquè si no és lo que pense
jo ja no sé lo que fas,
No t’haurà tirat el sogre
de la empresa de “Boi-Pass”?

SENTINELLA: Que va, Miguel, no és això,
és que la cosa està mal
i he vingut a fer hores extres
pa que m’arribe el jornal.

MORO: Si eres la enveja del poble,
no me sigues tan trolero,
d’atxavo la braguetà
que vas pegar, companyero,
quan te vas casar en la filla
de Pascual el Pastelero.

SENTINELLA: La gent és molt mal pensà
i tenen molt mala pata
se creuen que tot el dia
estic tocant-me la rata.

MORO: Vinga i quirda-me al teu Jefe
perquè al final me calentes,
que aneu a passa-ho pitjor
que Juanito el Golosina
en lo de Supervivientes.

SENTINELLA: No te preocupes que el quirde,
però quedes advertit:
Te pegaràs contra un muro,
pues com diu Iker Casillas:
Me siento segurooo!!!

(IX EL CRISTIÀ)

MORO: Xe, tu! Quina impressió!
Si pareix el monigot
que va presentar el Pregó!

CRISTIÀ: Per lo que m’ha paregut
o té un casco dels Zulúes
o eixe tio és un cuernut!
Una altra volta el de sempre:
Matxo, és que tu no te fartes?
Me recordes a Cecilio
a tot hora llevant cartes!
No vindràs a demanar-me?:
No te passes ni un pelín,
si per culpa de la Crisis
m’he comprat esta espaseta
en els Xinos del Qin-Qin!

MORO: Ai! Per què no me vau fer cas
en tots els anys que he vingut?
Ara m’encontre a este poble
en un estat prou fotut.
Si astò no pintava bé
i vosatros, ignorants,
vos burlaveu “sin reparo”
i ara vos toca fer cola
en la oficina del paro!

CRISTIÀ: Tú, di-me ràpid lo que vols
i no vingues venen fum,
que tal com está la cosa
per alforrar-se dos duros
igual mos tallen la llum.

MORO: Pues no més sigues fanoca,
t’heu demane per favor,
pa’ acepta-me la proposta
i aprofitar la ocasió.
T’en recordes l’any passat?:
La gent estava contenta
perquè anaven a baixar-li
la tassa de la basura
però els pobrets no sabien
que quan pagaren el IBI
lis sacaven la frexura.
Si astò ja sabia jo
que vos anava a passar
i es que per lo que se veu
vos agrà dotorejar.
Sempre toquen xaramites,
també pensaveu comprar-li
un cotxaso pa’ Pascual
i a part la muntà de sueldos
per a cada concejal.
Només fan que recaudar
i vos heu pinten bonico
pues com diuen ahí en Elda
“al final por avarisia
nos romperán el saquico”.

CRISTIÀ: No sigues catastrofista
dient tanta tonteria
si es que aquí en este país
salta la alarma enseguia.
No me digues que este poble
no el tenim prou millorat:
És que no has vist el Castell
lo bonico que ha quedat?

MORO: Si està tot ple de peaços,
i lo blanc que l’heu deixat?!!!
I ademés el pobre Jota
estava ja acollonat!
Perquè arribava noviembre
i tenia el cagalló
que en la Festa els Capitans
no fer allí “La Rendició”.
Si ningú donava un duro,
ja me veia a Caixeta
posar el castell de maera
pa’ sacar-vos del apuro.

CRISTIÀ: I tu que tant te queixaves
de lo deixat que teniem
lo que era el antiu retén,
hauràs vist el tros d’obra
que desde Febrer estem fent!
Allí posarem l’Agència
de Desarrollo Local
i varies concejalies
en tots els seus concejals.
Tindrem un fum de servicis
a part d’un altre retén…

MORO: Si lo que ha hi que fer es un parking
que no ha hi aparcament!
Entre el Mercat dels Dilluns
i fent obres a tot hora
pa’ aparcar pegue mes voltes
que una reballaora.
Deixeu-vos ja de reformes
i tanta baldosa ampla…

CRISTIÀ: … pues per si no trobes puesto
tens un parking en la rambla!

MORO: Només feu que socabons
i esteu sembrant el terror,
per cert, l’haveu dit a tot el poble
que vos han tirat p’arrere
el Plan de Reforma Interior?
No tontejeu en la gent
ni doneu desil•lusions
pues no sé que passaria
si ara hagueren eleccions.

CRISTIÀ: Pues tota la gent pensava
que si guanyava el PP
astò seria una guerra
i d’atxavo oposició
que mos està fent la esquerra.

MORO: En això jo estic d’acuerdo.
Però no vos confieu
perquè el Partit Socialista
ha fet a Alfonso Lacasa
Secretari General
i en la seua sonriseta
crec que dintre de 2 anys
voldrà presentar-se a Jefe
del Govern Municipal.
Però sense estar segur
de tota la història esta
vullguera deixar este tema
i parlar un poc de Festa.

CRISTIÀ: Com? Que vols parlar de Festa?
Ara sí que m’has fotut!
O és que enguany no te interessa
perquè tot és collonut?!!!
Aunque digues lo contrari,
ja li hem baixat a la gent
la tassa de la basura
ja ningú mos podrà dir
que tenim la cara dura.
Hem remodelat del tot
la Parròquia de la Creu,
l’han deixat tan rebonica
que ara hasta els Comunistes
volen anar a vore a Deu.
També li hem llavat la cara
al Mercat de la Frontera
ara sí que dona gust
que te buiden la cartera.
I hem fet per les Xumeneres
un altre Centro Social
i a part d’alegrar als agüelos
se fa la foto Pascual.
Ah! L’escut de l’Ajuntament
li hem fet un dissenyo nou…

MORO: … I per lo que m’han contat
vos haveu gastat un ou!
Que collons que haveu tingut,
gastar-vos 18.000 Euros
en eixe pobret escut!
Aneu gastant els diners
i creant-vos mala fama
que no salvarà a Petrer
ni el senyor Barack Obama.

CRISTIÀ: Si anem a acabar en la crisis!
Perquè anem a construïr
el polígon “La Cantera”,
tot el món treballarà
més que una pobra somera.
Sacarem a tots del paro
i donarem solucions
i vas a vore a este poble
com li plouen els millons.

MORO: Home, millor no parles de ploure
que este poble està gafat.
Què vos passar el Diumenge
de Festes de l’any passat?

CRISTIÀ: Como osas a burlar-te
de lo que mos va passar?
És que no t’has donat compte
que a to’l món mos va marcar?
Quin Diumenge de desgràcies,
les pobres abanderaes,
plorant com a madalenes
estaven desesperaes.
Gabriel Payà era un riu
i de una forta corrent,
i jo crec que l’aigua era
de les llàgrimes de la gent.

MORO: És que aquí sou molt matxotes!
El cel negre fea por
i apuntet de reventar,
Vosatros que vos pensaveu?
Que el temps anava a aguardar-se
a que acabareu l’Entrà?!

CRISTIÀ: La Comparsa Beduïnos
i el President Conejero
en la il•lusió del boato
no van vore el aguasero.
Después van ser els Moros Vells,
per davant Pepe Bandera,
que no volien ser menos
els ploguera o no els ploguera.
I al voler ixir els Berberiscos
en Labrador ja assustat
el cel va pegar dos trons
i hasta aquí hem aplegat.
Hasta els ateos rezaven
pa’ que deixara de ploure
però dos hores después
no mos deixava de caure.
I esperant en agonia
Jota paraigües en mà
va dir que no havia manera
se suspenia la Entrà.

MORO: Ai! Aquí sempre esteu patint
i quan mireu tots al cel
vos entra la cagalera,
jo m’he portat un paraigües
no siga que vos ploguera.

CRISTIÀ: Però la Junta Central
i tot el Ajuntament
se van sentar en una taula
i arreglat en un moment.
El Dilluns van fer un Desfile
que var ser monumental…

MORO: …Mira si va ser impactant
que hasta el Presidente Jota
se’l van llevar a l’hospital!

CRISTIÀ: No me sigues animal!
Mira, crec que gràcies a la pluja
tots vam poder comprobar
com era acabar la Festa
un Dilluns i per la esprà.
Per lo vist a molta gent
li va agradar un muntó
i Jota va aprofitar
pa’ voler canviar la Festa
creant una comissió.

MORO: Altra volta lo dels canvis,
no me fages la punyeta
mira que sempre sentint
la mateixa cançoneta!
És que aquí no sou moderns
mira els d’Elda lo que fan
lis plou en la prosesión
i en dos collons desfilant!

CRISTIÀ: Xe tú, no te claves en els d’Elda
perquè ara en els Cagalderos
s’han acabat els follons:
Que no t’han dit que en l’Ermita
tenim ara un San Antón?

MORO : Vaig muntar pel Carrer Nou
i li vaig dir a l’Ermitanya:
<
vos haurà fet il•lusió!>>
Me diu: <
si tinc a Sant Bonifaci
de baixa per depressió.>>
Massa regals i milongues
i mucha cara bonita
jo pense que els cagalderos
volen furtar-vos l’Ermita!
Ai! Tant que voleu progressar
en la Festa de Petrer
i l’únic progrés que heu fet
és el cartell que heu posat
aquí en el Bar del Fester.

CRISTIÀ: Què no volem progressar?!
No fotegues la marrana!
Què no has vist els Estudiants
que pa’ alforrar-se una banda
s’han inventat “La Jarana”?

MORO: Els Estudiants tot heu tasten
la curiositat lis pica
después vos burleu algunos
de Fanfarrias Zingaricas.

CRISTIÀ: Volem fer canvis de Festa
voliem els pelotons
però ha hi gent que s’encarrega
de fugir les il•lusions.
Mira, aquí fan falta diners,
i sempre que fem propostes
salta algú pa’ que la cague:
la Festa de aquí és un lujo,
qui la vullga que la pague!!!

MORO: Però tu qui t’has cregut
pa’ fer eixa valoració?!
Què no has vist en este poble
com està la situació?
Diuen que la Festa és
pa’qui la puga pagar
i ara tot el món se queixa
de que paga una burrà.
Paguen per el Cuartelillo
també cuota de Comparsa
i si els demanes derrama
creuran que astò és una farsa!

CRISTIÀ: Pues això no acaba ahí
perquè ja informat la Unió
que pa’ les Festes d’enguany
s’apreten el cinturó.
S’acaben els refrigerios
i com no han venut caries
i se’ls ha buidat la saca
pillen de cada festero
dos euros de la butxaca….

MORO: …I ara damunt els Flamencos
heu obligat a les dones
que se fagen la casaca!
Molts ja s’han donat de baixa
i el que pot a lo millor
si vol aportar a la Festa
se fa Socio Protector.
Pedro Luis, Víctor, Aberto,
Pilar Marco i Gedeón
ja no tenen tant d’encàrrec
de faixes i pantalons.
La gent va retallant gastos
i com seguisquen les Festes
valent-mos tant de diner
acabaran sent els “Moros”
del casco antiu de Petrer!

CRISTIÀ: Però que dius? Bacorero!
Este tio desvaria!
No te sulfures, matxote,
i fe-te un trago de quina,
que en eixa cara de fava:
Tindrà la Febre Porcina?
Ja m’estàs calfant els nassos
de sentir tanta pamplina
i anem a acabar pitjor
que Israel i Palestina!
Aixina que pilla al burro
i al teu “Séquito Real”
i ves-te’n a un altre puesto,
per exemple al Fumeral
que jo crec te fa falta
que t’alegren el pardal!

MORO: L’Ambaixà m’ha despreciat,
astò ja no té sentit,
ara acabaràs pitjor
que D. Ramón Calderón
de President del Madrid!
Prepareu ous, la farina,
la màquina de pastà,
és que ara tenim al Copo
de Ponent de l’Ambaixà…
Adelante Abderrahman’s!
Adelante Sarahinas!
Anem a per estos tios
que mos tenen fent el monya
i aprofiteu que ha hi un forn
pa’ soltar-li alguna tonya!

CRISTIÀ: A mi Felipe II!
Espindargues y trabucos
Què te que creus? Què tenim fam?
Vas llevar-te més tirs
que al lladre que van matar
en la porta de la CAM!

MORO: Empunyeu barres de pà,
rollets d’anís i pastetes
i pegueu-lis en el cap
hasta trencar-los les dents
pa’ que mengen farinetes!

CRISTIÀ: Ni me trencaràs les dents
ni menjaré farinetes!
Què tu no saps que en “Herrero”
fan les coses més blanetes?
I vosatros, d’una volta
acabeu en eixa banda…
Copo, matxo, no te queixes
que hasta te fem propaganda!

MORO: Està Ambaixà s’ha acabat
i aprofite este moment
pa dir-li a tota la gent
que eixe gran amic que tinc
ahí damunt del Castell
fa 10 anys d’Ambaixador
aixina que per favor
vull un fort aplaudiment.
Per molts anys, amic Ignaci!
I eixos de Jaume I:
dispareu mentres jo dic
que Visca Sant Bonifaci!

FÍ.