És un plaer per a mi, poder escriure unes línies sobre el paisatge de Petrer. En aquesta redacció vull parlar sobre un punt concret del nostre paisatge, impregnant en ell la càrrega històrica que conté.

A finals del segle XIX i principis del XX, els ramaders d’Aragó portaven els seus ramats a la nostra província perquè aquests pasturaren i s’alimentaren després del seu llarg trajecte. Venien de tan llarg camí, buscant la riquesa de la nostra vegetació. Per a fer açò havien de passar pel Comptador d’Agost, ubicat en el més alt de la Serra del Cid. En saber açò, Juan Esteve, més conegut a Petrer com “el tio Xuano”, va voler posar un aljub prop del punt per on passaven, perquè les caps pogueren refrescar-se i continuar així el seu camí i descansar del seu viatge.

Gràcies als coneixements que tenia de la muntanya el tio Xuano, va buscar per a saber el lloc idoni on havia de construir aqueix pou, aprofitant la caiguda de l’aigua de la pluja. Com l’aigua descendia de la muntanya, arrossegava amb si qualsevol classe de brutícia, a causa dels minerals i matèria inerta que es trobava en el seu camí. Per això, va construir un pou d’aproximadament un metre de profunditat per un metre de diàmetre, annex a l’aljub, perquè l’aigua provinent de la muntanya, es depositara allí, i la brutícia es quedara en el fons d’aquest pou, i a una altura considerable, va habilitar un xicotet conducte, perquè passara l’aigua neta i absent de brutícia directament a l’aljub, assegurant-se així la màxima puresa i neteja de l’aigua embassada. Per a mantindre aquesta puresa de l’aigua, cada cert temps, se li tirava calç viva, així es podia netejar qualsevol classe de substàncies nocives per al consum humà. Amb això va aconseguir que l’aigua d’aquest aljub servira tant per al bestiar (que consumien l’aigua del pou exterior), com per als
excursionistes, muntanyencs i aficionats a la muntanya en general, que per allí passaven. Aquest pou és conegut com el “Pou del Bitxo”, ja que el fill del tio Xuano, José Mª Esteve Montesinos, dit “El Bitxo” (conegut amb aquest sobrenom perquè quan acudia a la fusteria de son pare, veient el revoltós que era li deien els treballadors: “ai que bitxo que eres!”), va utilitzar la seua condició d’alcalde per a dirigir i fer aquest pou realitat. Sent molt senzill aconseguir la llicència per a la construcció d’aquest pou. Aquesta magnífica idea, del pare de l’alcalde, en aquells temps, va ser important per a la població, ja que tant en el recompte de les caps com en l’aigua que bevien del pou obtenien un benefici econòmic. El Comptador és un lloc de dimensions reduïdes, molt estret, pel que caben només dues peces de bestiar, així resultava més fàcil el seu recompte.

El Pou del Bitxo és un racó bonic i salvatge, i de difícil accés, ubicat en un barranc de la Serra del Cid. Està rodejat de plantes salvatges que brollen de forma natural, com pot ser el cas del timó real, molt característic d’aquesta zona, i poc comú en altres paisatges. Hui en dia trobem menor quantitat de timó, perquè al llarg dels anys ho han utilitzat per a la fabricació de begudes espirituoses. Altres plantes comunes en aquesta zona són el romer, l’espigol i el tomaní.

Històricament ha sigut un lloc de trobada de personalitats del món de la política, com pot ser Francs Rodríguez, periodista, metge, escriptor, diputat i altres càrrecs polítics, afiliat al partit demòcrata i posteriorment anomenat senador vitalici en el 1923. José Mª Esteve, el Bitxo, sent alcalde de Petrer, invitava a totes les personalitats que visitaven el nostre poble, a conéixer aquest lloc, utilitzant-ho com una “sala de reunions”. Coneixent José Mª Esteve l’afició d’aquestes personalitats a la caça, organitzava jornades de caça comprada, perquè pogueren gaudir de la seua afició i atraure’ls així que visitaren el nostre poble amb major freqüència i admiraren el nostre paisatge, i així aconseguir que ens donaren a conéixer fora de les nostres fronteres.

Podem trobar en aquest lloc, una diversitat d’animals, com a rabosots, genetes, colobres no verinoses, perdius, conills i llebres. Aquests últims animals mencionats eren molt preats per als caçadors.

Prop del pou, continua havent-hi una taula de pedra, la qual pertanyia a un refugi, que va manar construir “el Bitxo” perquè els obrers no hagueren de pujar i abaixar al poble cada vegada que acabava la seua jornada de treball, ja que no hi havia cotxes com en aquests moments. En el refugi també estava el mateix José Mª Esteve, per a veure el procés, i controlar-ho en primera persona.

Invite a tots els excursionistes, muntanyencs i aficionats a la muntanya en general, que saben apreciar i gaudir de cada racó del paisatge, de cada animal que viu en llibertat, de cada xicoteta planta que ens saluda al nostre pas, que m’acompanyen en un bonic viatge a peu, per a visitar el Pou del Bitxo.

Quedem en la porta del Castell de Petrer. Des d’allí, ens dirigim cap a Ferrussa, camí del Cid, arribem a la Xabola del forestal. Allí ens trobem una bifurcació: a l’esquerra el camí del Cid i a la dreta el camí dels Chaparrals. Hui prenem el camí dels Chaparrals, on ens trobarem el Pouet del Pi de l’Aire i la senda de les Covatelles (aquest nom se deu al fet que en aquesta zona, a través dels anys s’han formats diferents coves, en la zona rocosa del Cid). Aquest camí ens porta al Comptador. Però un poc abans, anirem cap a la dreta, en la carretera dels Chaparrals, i en la fondalada d’un barranc, anant amb molta atenció i precaució, accedim al Pou del Bitxo.

La Serra del Cid, on es troba ubicat el Pou del Bixo, és un lloc curiós i emblemàtic, a causa de la forma tan característica de la seua cima. Des de molt lluny, quan t’acostes a Petrer, si observes la Serra del Cid, es dibuixa en relleu el cap d’un felí, per a uns un tigre, per a altres un gat o un altre animal, d’espècie semblant. En resum, a tots ens recorda i ens transporta a aqueix món màgic que tanca nostre paisatge, senyera indubtable d’un poble amant de la naturalesa, que sap cuidar-la i respectar-la, i gaudix convivint amb ella, aconseguint així una simbiosi única entre humà i naturalesa, respectant-se i cuidant-se mútuament.

A tota la meua família i en especial a la meua iaia, Amalisa Esteve Tortosa, néta de José María Esteve Montesinos, «el Bitxo».

Sergio Molina Sala.