Ho dire sense pèls en la llengua: Petrer és un poble definitivament “arquitecticida”. No, no és que tinguem cap assassí en sèrie que mate els hòmens i dones que practiquen aquest noble ofici entre l’art i la tècnica, no. Però sí és cert que som una col·lectivitat humana especialment especialitzada per l’ànsia d’enderrocar els edificis que contenen una certa bellesa, encara que siga rústica i popular. La nostra col·lectivitat sempre ha estat liderada per polítics i hòmens —en este cas deixarem fora les dones— de pro que han alimentat activament l’ànsia “assassina” d’edificis.

La imatge d’Helios Villaplana testimonia ua bella façana del carrer Gabriel Payà. L’edifci en qüestió va tenir una curta vida —poc més de trenta-cinc anys— i ben prompte va ser substitutït per una d’eixes andròmines de rajola tan del gust del “desenrotllisme franquista”: pura lletjor. Es carregaren un dels edificis més antics del carrer, habilitat el 1926 amb una balconada tres cossos. I així, en paraules de Tomàs Ferrer, es va caure “un nou fragment de la nostra beu història arquitectònica (Festa-92). L’edifici duia al frontal la següents inscripció “Sindicato Agrícola y Caja Rural de Ahorros y Prestamos de Petrel”. Hui és Caixapetrer i tots els “estètics afegits” —per a perdre el cul— de les plantes superior.

Caixapetrer (Gabriel Payà cantonada Sancho-Tello) és molt moderna, i tant, com ho va ser en el seu moment l’ajuntament del municipi, un dels edifcis més lletjos que s’han construït en tota la història local. Jo així el presente quan li’l mostre als visitant: “la casa consistorial, un momument a la lletjor arquitectònica”.

En fi, deixem la línia argumental encetada i tornem a citar el senyor Ferrer: “I ara només podem plorar la desparició d’estos edificis i esperar que les pròximes generacions sàpien conservar les poques obres arquitectòniqes d’interés que encara ens hi queden”. Total, una dotzena de cases i les Escoles Nacionals, nomenades, per a vergonya de democrates, amb el nom d’un dictador: “Primo de Rivera”. L’edifici, però, és un model d’arquitectura civil del primer terç del segle XX.