Un viatge per Nadal
-Bon dia! Voldria informació per a fer un viatge a Suïssa per Nadal, concretament als Alps.
-Quants dies?
-El meu pressupost només me’n permet sis o set.
-Sap esquiar?
-La veritat, no massa. L’any passat vaig fer un curset d’iniciació i tots els monitors em van deixar per impossible.
-Bé, tenim tres ofertes que, en principi, li poden interessar: una que inclou classes avançades d’esquí amb pensió completa; una altra de mitja pensió i dos excursions, i una tercera també de mitja pensió i pràctiques de motoesquí.
-Hi ha molta diferència de preu?
-La primera són 1.000 euros, inclòs l’avió d’anada i tornada. I les altres estan al voltant dels 1.200.
-M’interessa la primera, però m’agradaria fer alguna excursió a la zona fronterera amb Alemanya.
-No es preocupe; nosaltres li organitzarem un parell d’escapadetes a dos dels llocs més bonics dels Alps.
En el diàleg apareixen dos països estrangers, Suïssa i Alemanya. Per a indicar la procedència d’una persona, utilitzem els gentilicis. Així, els de Suïssa són suïssos, i els d’Alemanya, alemanys.
Ara, fixa’t en els gentilicis que tens a continuació. De segur que et resulten familiars.
Petrer — petrerins/es
Elda — eldencs/eldenques
Novelda — novelders/es
Monòver — monovers/es
Per conéixer més gentilicis de les nostres comarques, en la pàgina web de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tens un arxiu on estan tots, que et pots descarregar en l’adreça següent:
http://www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Gentilici.pdf
Atenció a estos altres que poden presentar alguna dificultat perquè són menys habituals:
Romania — romanesos/es
Brasil — brasilers/es
Israel — israelians/es
Canadà — canadencs/ques
Vocabulari nadalenc
Loteria
bitllets billetes
cobrament cobro
dècim décimo
grossa, la gordo, el
imparell (o senar) impar
loteria de Nadal (o rifa de Nadal) lotería de Navidad (o loteria Nacional)
loteria de Reis (o sorteig de Reis) lotería del Niño
Nadal, el Navidades, las
número premiat (o afavorit, afortunat) número agraciado, premiado
papereta papeleta
parell par
premis menors pedrea
premi especial al dècim premio especial al décimo
premis importants (o majors) premios importantes (o mayores)
reintegrament reintegro
sèrie serie
sorteig (o rifa) sorteo
tocar la grossa tocar el gordo
Dies destacats
Nadal (no *els Nadals) Navidades
Sant Esteve (26 de desembre, l’endemà de Nadal) San Esteban
dia dels Sants Innocents (o dia dels Innocents, 28 de desembre) día de los Santos Inocentes
Nit de Nadal Nochebuena
Nit de Cap d’Any Nochevieja
Nit de Reis Noche de Reyes
cavalcada de Reis cabalgata de Reyes
dia de Reis día de Reyes
Personatges
el Jesuset el Niño Jesús
els Reis d’Orient/Reis Mags: Melcior, Gaspar i Baltasar los Reyes de Oriente/Reyes Magos: Melchor, Gaspar y Baltasar
els patges reials los pajes reales
Santa Claus/Pare Noel Santa Claus/Papá Noel
Tradicions
el pessebre/betlem pesebre, belén
els torrons los turrones
els polvorons los polvorones
el caganer (figura del pessebre) el cagón
la Nit de Cap d’Any se solen menjar dotze grans
de raïm, que en castellà són doce uvas
el cotilló el cotillón
les estrenes o gratificació/obsequi/extra de Nadal el aguinaldo
la flor de Nadal (o ponsètia) la flor de Pascua o ponsetia
la garlanda la guirnalda
el grèvol el acebo
la nadala el villancico
l’encens el incienso
el tortell de Reis el roscón de Reyes
el vesc (o herba de la sort) el muérdago
Menjars
ametla farcida almendra rellena
gema gema
mantecat mantecado
massapà mazapán
neula barquillo
olla de Nadal amb pilotes (o fassegures) puchero de Navidad con albóndigas (o pelotas)
pastissets de moniato empanadillas de moniato
peladilla peladilla
polvoró polvorón
torró turrón
tortell de Reis roscón de Reyes
Un poquet de gramàtica pràctica
La e oberta
Fixa’t en la e de les paraules següents: carter, paquet, carrer, Miquel, serra i mel. Encara que en tots els casos utilitzem la mateixa lletra, en realitat estem representant dos sons diferents: el de la e tancada i el de la e oberta.
Així, la e de les paraules carter, paquet i carrer és tancada i sona com la e castellana. En canvi, la e de les paraules Miquel, serra i mel és oberta i sona de manera diferent, més pròxima a la a. També és oberta la e de les paraules següents: arrel, cel, cendra, cert, comerç, concert, conveni, diferència, fideu, gel, guerra, hivern, misteri, novel·la, obert, perla, peu, premi, tela, tendra, terra, urgència, verd, vela, verge.
És important fer la distinció entre estes dos vocals, perquè hi ha paraules que únicament es diferencien per la pronúncia oberta o tancada de la e. Així, la paraula set significa ‘ganes de beure’ si la pronunciem tancada. En canvi, si es pronuncia oberta es referix al numeral que va després del ‘sis’.
Si vols aprofundir-ne més, pots consultar la proposta d’estàndard oral de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pàgines 5 i 6: http://www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Oral.pdf
Castellanismes innecessaris
burguesia* burgesia
La burgesia francesa ha tingut sempre molt en compte els valors de la revolució del 1789.
calada* (de fumar) xamada, xumada, pipada.
Ha pegat dos xamades i ha tirat el cigarret.
En els sentits marítim, pesquer i tèxtil i com a sinònim de cabussó, sí que és terme correcte. La calada de les veles s’ha fet massa de pressa i no les podem plegar, tornem-les a hissar i abaixem-les més bé. Amb quatre calades hem fet la pesca de hui, i això que se’ns ha trencat una xàrcia. Les primeres calades han sigut netes, però les últimes no, i el teixit s’ha espatlat. Vés a espai amb eixes calades que et tires, que la bassa té poca fondària.
condena* condemna
Quina condemna tenim els que vivim a vora carretera!
en seguida* de seguida
No s’impacienten que el tren ix de seguida.
fronterís –a* fronterer –a
El pas fronterer és un viver de contraban.
injert* empelt
S’ha posat empelts de monyo i pareix una nina.
mercancia* mercaderia
Tren de mercaderies.
pel contrari* al contrari, contràriament
Ahir fa sol, i hui, al contrari, està plovent.
puntilla, donar la* rematar, donar el colp de gràcia
Quan ja estava a terra el rematà amb un tir al cap.
qualificar com a* qualificar de
El va qualificar d’irresponsable.
Més lèxic
Baixar i abaixar
Sovint, estos dos verbs es confonen, quan en realitat tenen significats diferents. Baixar pot ser intransitiu i significar l’’acció d’anar de dalt a baix’, o ‘passar a un grau inferior’. La febra no li baixa. Jo baixe en la pròxima parada. Els preus dels automòbils han baixat. També s’utilitza transitivament fent referència a l’’acció de recórrer baixant’ o de ‘portar una cosa de dalt a baix’. Baixava l’escala lentament. Baixa la roba del terrat. I a més, pot significar ‘copiar, descarregar programes, fitxers, etc., d’un ordinador remot a un de local, generalment a través d’Internet’. Baixa estos programes d’Internet. En canvi, abaixar sempre és transitiu o pronominal i expressa l’’acció de fer descendir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat’. Abaixà el cap en senyal de submissió. Els comerciants han abaixat els preus. S’abaixà per a cordar-se les sabatilles.
Refranys de Nadal
Un Nadal no fa mal
Nadal en dilluns, festes a munts
Per Nadal, el porc en sal
Per Nadal, cada ovella al seu corral
Cada dia no és Nadal
Topònims
Petrer
Casa de l’Arpa
Colladet d’Amorós
el Carabassí
els Fondets
Solana Matada
Altres llocs
Al-Aauin (cast. El Aaiún)
canal de Suez
Castelló de la Ribera
el Vinalopó Mitjà (comarca)
Gàtova
Ourense
Setaigües (cast. Siete Aguas)
Sierra Nevada
Yokohama
Zamora
Descarrega el pdf de la lliçó
*reis mags: catanyol
Santa Claus (inusitat i inútil) /Pare Noel (francesada) : Para/Papa Nadal
*betlem / *nativitat (catanyols) V. *pessebre / pesebre / presepi ant. (pesebre amb S és la forma condreta, conservada en R i Gir., cf. oc. presep, it. presepio) / presepi cat. clàss. (en teoria grípia o grépia R podria passar del s. propi al fig.)
*boniato, *moniato / batata / patata dolça
*fassegures: farcidures, tarongetes