Per tercer anys consecutiu, i va camí de convertir-se en un esdeveniment que caldrà assenyalar a l’agenda, el 22 d’agost ens hem aplegat a Castalla per retre homenatge a Enric Valor, quan es compleixen 102 anys del seu naixement. Prop de quaranta «valorianes i valorians», responent a la crida de l’Ateneu Republicà de Petrer i del Centre Castellut de Castalla, hem pujat a l’Alt de Guisop, ben de nit, i hem assistit a l’impressionant espectacle de l’eixida del sol ben a prop de Planisses i del Maigmó, i hem contemplat les comarques de la Foia de Castalla, l’Alacantí i les Valls del Vinalopó, així com tota la costa des d’Alacant fins a Múrcia.
Tan bon punt hem arribat, esperonats pel mestre de cerimònies Vicent Brotons, hem recordat i homenatjat l’escriptor i gramàtic de Castalla amb la lectura d’uns textos literaris i algunes reflexions sobre llengua, i amb un brindis ofert per Glòria Gómez, que hem acompanyat amb un poc de cava, herbero de la Serra de Mariola i, fins i tot, un poc de torró casolà que estava ben bo.
Com en les anteriors edicions, el matí l’hem acabat amb un bon esmorzar a Castalla on hem parlat d’aspectes relacionats amb Enric Valor, especialment de literatura i llengua, i amb el compromís per retrobar-nos el proper 22 d’agost de 1914.
Es tracta d’un acte ben senzill d’homenatge a l’il·lustre castallut, però que, a la vegada, ens serveix per recordar tots els personatges que han lluitat en condicions ben adverses en defensa de la nostra llengua, com ara Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Francesc Ferrer Pastor, Joan Fuster i molts altres. Però no només això, amb la pujada a aquest espai emblemàtic també homenatgem els milers de valencians que lluiten cada dia en defensa del valencià i que volen viure amb normalitat en la llengua del seu poble. En definitiva, simbolitza la nostra voluntat de reivindicar i lluitar per un País Valencià lliure i ben nostre.
El mas de Planisses
Per la meua part, vaig llegir un fragment d’un text d’Enric Valor que va ser trobat damunt de la seua taula de treball després de la seua desaparició, i que Paco Muñoz va donar a conéixer fa anys, en el qual reflexiona sobre la llengua i la nació:
«L’home es serveix de la llengua per a parlar; és a dir, per a comunicar als altres els seus pensaments. També utilitza les paraules per a anomenar les coses, i tenir al seu cervell els conceptes per mitjà dels mots. Però l’ home no veu la llengua sols com una cosa merament útil: se l’ estima. Se l’ estima perquè és seua, i vol parlar en aquesta i no en qualsevol altra […] L’ estimació és el primer pas del patriotisme: l’ amor a la terra, a la llengua i a la pàtria. No es pot ser realment patriota si no s’ estima la pròpia llengua, i no se la pot estimar realment si no la pensem, si no la parlem, si no la fem, així, realment nostra».
Blog de l’autor: http://interesperlallenguadelsvalencians.blogspot.com.es/