En l’estació

Corre que perdem el tren!!!

-Hola! Bona vesprada!

– Bona vesprada!

-Mire, que fa deu minuts que estic esperant a l’andana que vinga el tren.

-Quin tren espera?

-És el tren que va cap a Xàtiva i en el bitllet posava que eixia a les quatre menys quart.

-Ho lamente, però fa un quart d’hora que ha eixit.

-Com! Si jo tinc en el meu rellotge les quatre menys vint.

-El que diu està equivocat, perquè el porta retardat, ja que són les quatre en punt.

-Bé, done’m un bitllet per al pròxim tren.

-D’anada i tornada?

-No, millor done’m un abonament, perquè l’he d’agafar cada dia i m’eixirà més a compte.

Fixa’t en estes paraules que apareixen en el diàleg: vesprada, anada i tornada. En la pronúncia habitual se sol suprimir la d de les paraules acabades en –ada i –ador, com ara vespra(d)a, ana(d)a, torna(d)a, llaura(d)or, moca(d)or, juga(d)a, etc. Este fenomen, habitual en la parla col·loquial (per tant, s’ha d’evitar en contextos formals, per exemple un examen oficial), ens obliga a tenir una cura especial en l’escriptura per a no incórrer en errors ortogràfics.

REMARQUES DE VOCABULARI

abonament abono

andana andén

menys menos

carril (o rail) carril

retardat retrasado

tiquet tique

vagó vagón

Un poquet de gramàtica pràctica

L’article neutre ‘lo’

Cal diferenciar l’article lo masculí, que encara es conserva en algunes comarques valencianes (Lo cotxe que t’has comprat m’agrada molt) del lo neutre (lo que tu dius no m’agrada). En primer lloc, cal remarcar que el lo masculí és acceptable només en registres informals (no en el mitjà) en els llocs on té un ús consolidat. Pel que fa al lo neutre, cal dir també que només és acceptable en registres informals. D’entrada, cal ressenyar que pot expressar una funció abstractiva o intensiva.

Pel que fa al valor abstractiu, en primer lloc, davant d’un adjectiu, per a expressar una qualitat en abstracte, el lo neutre pot substituir-se per el. Els articles d’Enric González tracten sobre *lo sublim i *lo humà. Els articles d’Enric González tracten sobre el sublim i l’humà. Ricard, quan parla, sol mesclar *lo vertader i *lo fals. Ricard, quan parla, sol mesclar el vertader i el fals. Et repetiré *lo mateix de sempre. Et repetiré el mateix de sempre. Altres vegades també es pot recórrer a possibilitats que poden aportar major naturalitat, com introduir-hi una fórmula buida, com ara la cosa, el punt, el fet, el cas, o, inclús, reestructurar la sintaxi de la frase. *Lo graciós del cas és que començà sense agradar-li. La cosa graciosa del cas és que començà sense agradar-li. *Lo important de la reunió és la revisió salarial. El punt més important de la reunió és la revisió salarial. *Lo bo d’ell és que té molta paciència. El que té de bo és que té molta paciència. *Lo rar és que no sàpia res d’ell des de fa cinc dies. El que m’estranya és que no sàpia res d’ell des de fa cinc dies. *Lo cert és que l’empresa va fer fallida per excés de deutes. El cas és que l’empresa va fer fallida per excés de deutes. Això és *lo últim en ulleres de sol. Això és l’última moda en ulleres de sol. Vestix a *lo Michael Jackson. Vestix a la manera de Michael Jackson. Vestix com Michael Jackson.

Una altra solució, per a expressar el sentit abstracte d’un adjectiu precedit per l’article neutre, és per mitjà del substantiu corresponent. *Lo lleig i *lo bell són qualitats que canvien amb el temps. La lletjor i la bellesa són qualitats que canvien amb el temps. No sé on està el límit que separa *lo bo de *lo ingenu. No sé on està el límit que separa la bondat de la ingenuïtat.

Davant d’un relatiu, sempre tenim el recurs fàcil de substituir l’article lo per el, allò, això. Sigues sincer, digues *lo que vullgues. Sigues sincer, digues el que vullgues. No he rebut *lo que em vas dir que m’enviaries. No he rebut el que em vas dir que m’enviaries.

Precedint un participi, l’article neutre és millor reemplaçar-lo per una frase de relatiu referida a un antecedent neutre, per un substantiu equivalent o bé, simplement pel pronom allò. Segons *lo establit per les lleis, l’acord és il·legal. Segons el que establixen les lleis, l’acord és il·legal. Tot *lo relacionat amb el tema de les drogues és competència del fiscal especial. Tot el que està relacionat amb el tema de les drogues és competència del fiscal especial. De *lo afirmat pel testimoni, hem de deduir que és culpable. De les afirmacions del testimoni, hem de deduir que és culpable. *Lo fet, ja està fet. El que està fet, ja està fet.

D’altra banda, la combinació *lo + de pot ser resolta per mitjà de l’anteposició d’un mot genèric a la preposició o canviant l’estructura sintàctica de l’oració. *Lo de les comissions il·legals va ser un escàndol. L’assumpte de les comissions il·legals va ser un escàndol. Ens porta *lo de sempre: una cervesa i un tallat. Ens porta el mateix de sempre: una cervesa i un tallat. Si no es resol prompte *lo de les pensions, ho passarem malament. Si no es resol prompte això de les pensions, ho passarem malament.

Precedint un possessiu, l’article neutre introduïx un matís abstractiu i generalitzador, que en valencià pot obtindre’s mitjançant una fórmula buida o una construcció de relatiu. *Lo teu, Pau, no és el futbol. El teu fort, Pau, no és el futbol. La pel·lícula no és una obra d’art, però té *lo seu. La pel·lícula no és una obra d’art, però té la seua gràcia. Encara que no ho semble, este treball té* lo seu. Encara que no ho semble, este treball té les seues dificultats. També, en alguns casos, la forma femenina pot valdre. Ací cada u va a *lo seu. Ací cada u va a la seua.

Quant al valor intensiu de l’article neutre, cal dir que tampoc és normatiu en valencià. Vine *lo més prompte possible. Vine al més prompte possible. Envia’m diners *lo més ràpid que pugues. Envia’m diners com més ràpid millor. Després de tot, és *lo menos que pots fer. Després de tot, és el mínim que pots fer. Vaig fer l’examen *lo millor que vaig saber. Vaig fer l’examen tan bé com vaig saber. En altres casos, este valor intensiu només es pot imprimir a la frase canviant-ne la sintaxi. La reparació val *lo que un cotxe nou. La reparació val tant com un cotxe nou. No saps *lo fava que és el teu cunyat. No saps com és de fava el teu cunyat. No pots ni imaginar-te *lo car que és. No pots ni imaginar-te que car és. Ha patit *lo indecible per a acabar la marató. Ha patit de valent per a acabar la marató.

Per últim, hi ha un seguit de locucions que, per influència del castellà, cal substituir-les per altres valencianes. Pep és un home que fa totes les coses a *lo gran. Pep és un home que fa totes les coses en gran. Envege Andreu, el tio viu a *lo gran. Envege Andreu, el tio viu regaladament. El buscaren a *lo llarg i a *lo ample del país. El buscaren de cap a cap del país. A *lo lluny s’albira un oasi. A la llunyania s’albira un oasi. No vullc pujar amb Dídac perquè conduïx a *lo boig. No vullc pujar amb Dídac perquè conduïx com un boig. A *lo millor aprovarà l’examen. A la millor/potser aprovarà l’examen. En *lo referent a les pensions, el Govern ha dit que no corren perill. Pel que fa a les pensions, el Govern ha dit que no corren perill. En *lo successiu, caldrà tindre més compte. D’ara en avant, caldrà tindre més compte. El pobre se’n va anar de casa amb *lo posat. El pobre se’n va anar de casa amb una mà davant i l’altra darrere. L’entrada al partit de tenis costarà, a *lo sumo, cinquanta euros. L’entrada al partit de tenis costarà, com a molt, cinquanta euros. Per *lo general, córrec quatre vegades a la setmana. En general, córrec quatre vegades a la setmana. Per *lo menys ha dit el que havia de dir. Almenys/si més no ha dit el que havia de dir. Per *lo vist, no ens pagarà el que ens deu. Pel que sembla/pel que es veu/segons pareix no ens pagarà el que ens deu. Sempre parla a *lo loco*, i no se l’entén. Sempre parla a la babalà, i no se l’entén. A *lo llarg de la nit vorem coses molt interessants. Durant la nit vorem coses molt interessants.

Castellanismes innecessaris

abstés –esa*, detés –esa*, mantés –esa*, obtés –esa* abstingut –uda, detingut –uda, mantingut –uda, obtingut –uda

Després de tanta espera he obtingut el que volia.

algun que altre, alguna que altra* algun –a

La culpa de la mala classificació l’ha tinguda la mala sort i alguna lesió.

contra més/menys* com més/menys

Com més netege, més brut està.

duende* donyet, follet, barrufet, elf.

Els donyets provenen de la mitologia nòrdica.

L’expressió *tener duende s’ha de substituir per tindre sort o tindre llet.

faltar per* faltar

Falta netejar mitja casa.

nutrir* nodrir, però van amb u nutrici -ícia, nutrició, nutrient, nutritiu –iva, per ser d’origen culte.

Nodrir el presoner. Nodrir la rebel·lió.

perplexe –a* perplex –a

M’he quedat perplex amb el que m’ha dit Maria, no m’ho esperava.

rebassar* sobrepassar, superar, ultrapassar

Has sobrepassat els límits i seràs castigat.

sufrir*, sufriment* sofrir, sofriment

Sofrir molt en la infància l’ha fet madurar abans.

tortilla* truita

La truita d’espàrrecs que fa mon pare és insuperable.

En el sentit de ‘coca de forma circular molt prima, elaborada habitualment amb una massa de dacsa, que es cou sobre una superfície calenta, originària de Mèxic i de l’Amèrica Central, que es pot menjar sola o acompanyada amb altres ingredients’, és terme correcte.

Més lèxic

Pujar i apujar

Estos dos verbs tenen uns matisos que cal tenir en compte per a aprofitar plenament la riquesa i la subtilitat del nostre vocabulari. La idea general que transmet el verb pujar és la d’’anar o traslladar (alguna cosa) de baix a dalt. Així, un puja al tren, al terrat o a un arbre; i també es pot pujar un moble al pis de dalt; o fins i tot, figuradament, un pot pujar de categoria laboral. El verb apujar, en canvi, indica la ‘realització d’una acció per a fer que alguna cosa siga més alta’. Per tant, el botiguer apuja el preus, la senyora Maria apuja la calefacció o el cap apuja el to de veu quan s’enfada.

Locucions, frases fetes i refranys

a espai (o a espaiet): lentament, a poc a poc (cast.: despacio, poco a poco)

El nou becari fa la faena a espai, però cal ser pacients perquè aprendrà prompte.

de futris: de mal humor (cast. de mal humor, de un humor de perros). Antònim: de filis

Alonso, quan queda mal en una carrera, sol estar de futris.

picar en ferro gelat (o ferro fred): expressió usada per a indicar que algú s’esforça inútilment (cast. machacar en hierro frío).

Intentar que et el xiquet et faça cas quan està jugant és picar en ferro gelat.

fer un riu: orinar (cast. hacer pipí).

Per no fer un riu a temps ara tinc una infecció.

Topònims

Petrer

-Barranc Fort

-l’Acevador

-la Totxada

-Plans de Manel

-Pou de Moran

Altres llocs

-Algesires (cast. Algeciras)

-Aranyel (cast. Arañel)

-Càller (Cagliari).

-el Marroc (cast. Marruecos)

-l’Índia

-Mississipi (estat)

-Mississipí (riu)

-Niça

-Xarafull (Jarafuel)

-Xestalgar (Gestalgar)

One thought on “En l’estació”

  1. *carril / corredor (de bicicleta, d’atletisme…) / via / vial / voral (*carril bici : via ciclable, via per a ciclis-tes, bicivia prop., ciclovia cf. port.). V. *Rail

    *rail [réʎ] / *raïl / riell DCVB / rell prop. (adaptació fonètico-etimològica. Rell DCVB = rella, cf. fr. ant. reille o raille del llat. regula -barra- > ang. rail –barrera, barró, balustra) (vies paral·leles per on passa un tren)

    *descarregar-se, *baixar-se INFORM / descarregar / telecarregar Prop cf. port.

    Mississipi (mot pla, cf. ang. No veig la destriança entre riu i país)

    *Gibraltar: Gibaltar
    *Bolònia: Bolonya
    *Florència: Florença

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *