En l’AMPA
-Perdoneu que insistisca, però m’agradaria saber per què no heu inclòs el recanvi de la junta directiva en l’ordre del dia
-No ens n’hem oblidat, però no hi havia temps. Eixa qüestió, la tractarem la setmana que ve.
-I per què ens heu convocat?
-Com ja sabeu, en l’última reunió vam decidir comprar l’antic casino per establir allí la seu de l’associació de pares.
-I no seria millor llogar-lo?
-Precisament, el nostre advocat n’ha fet un informe i, pel que sembla, no és convenient que l’adquirim. Hauríem de demanar un préstec.
-Bé, en eixe cas, per què no l’heu llogat? Ens fa falta una seu per a les reunions.
-Abans de fer este pas necessitàvem conéixer l’opinió de tots els socis.
Remarques de vocabulari
abstenció abstención
acord acuerdo
ajornar aplazar
al·legar alegar
al·lusió alusión
candidat -a candidato –a
circular circular
convocatòria convocatoria
dimissió dimisión
elecció elección
esmena enmienda
estudiant –a estudiante
lloc lugar
majoria mayoría
moció moción
nul, nul·la nulo –a
ordre (o orde) del dia orden del día
papereta papeleta
president –a presidente –a
pressupost presupuesto
quòrum quórum (o cuórum)
secretari –ària secretario –a
sessió sesión
veu voz
vot voto
Un poquet de gramàtica pràctica
La b i la v
Si lliges en veu alta les paraules saber i recanvi que han aparegut en el diàleg, segons la zona on visques, potser apreciaràs que la b i la v sonen diferents. Si no eres capaç de distingir estos dos sons, convé que tingues present les regles següents:
S’escriu b darrere de m: ambiciós, embenar, exceptuant algunes paraules com tramvia, triumvirat o circumval·lació; davant de r i l: abraçada, oblidat; i alternant amb p: saber, sap. I també s’escriu v darrere de n: convenient; alternant amb u: blau, blava; en el verb haver; i en les terminacions –ava, –aves, –ava, –àvem, –àveu, –aven de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació: cantava, jugàvem, callaven.
Generalment, l’ús de la b i de la v coincidix entre el valencià i el castellà, però hi ha paraules en què no és així. Vegem-ne unes quantes: almívar, avortament, avortar, cavall, Còrdova, esvelt, gavardina, gravar, l’Havana, pavelló, provar, raval, taverna, trèvol, voga; Àlaba, automòbil, basc, baf, berruga, biga, Biscaia, bolcar, corb, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador.
Castellanismes innecessaris
açò és* és a dir. En el sentit d’explicació, de recapitulació, no és expressió genuïna.
Dionís té uns criteris sobre la família massa esbiaixats, és a dir, parcials, oblics.
bolsa* bossa. Dus massa bosses, deixa que te’n porte alguna. // (mercat de de valors o de registres de treball o d’estudis) borsa. La borsa de Nova York és la més important del món.
crucigrama* encreuat, mots encreuats
Fer encreuats m’entreté.
drasticitat* severitat, duresa
La severitat de les mesures adoptades ha sigut molt criticada.
estribor* estribord
L’estribord és el costat dret d’un vaixell, mirant de popa a proa.
gemelos* (germans quasi idèntics) bessons. Pau i Andreu són bessons, però els puc distingir bastant bé. // (instrument òptic) binocle (usat generalment en plural). Els binocles servixen per a vore. // botons de puny (en plural). Eixos botons de puny que portes són molts elegants.
manzanilla* (planta i infusió) camamilla, camamil·la. Xampú de camamilla. // (vi, variant del xerés) mançanilla
obrant* que és, que figura, que consta, etc. Segons les dades *obrants en el Departament, la sol·licitud s’ha de denegar. Segons les dades que consten en el Departament, la sol·licitud s’ha de denegar.
rellenar* reomplir, farcir. M’agraden molt les olives farcides. // emplenar, omplir, formalitzar (un document). Cal emplenar la instància amb la sol·licitud concreta i les dades personals.
relleno* ompliment, farciment
M’agrada menjar pollastre amb farciment de formatge.
Més lèxic
Portaveu i portantveus
Ja hem remarcat en alguna altra ocasió en esta secció que algunes paraules pretesament cultes a vegades s’escampen de manera sorprenent. Amb portantveus ha passat una cosa així. Bé: en realitat, la paraula que s’ha difós és portantveu, que ni tan sols existix. Però, contràriament al que alguns poden suposar, per a referir-se a la ‘persona que parla en representació d’un grup’, la forma correcta és portaveu. El mot portantveus fa referència al càrrec de ‘lloctinent’, i també a un ‘títol oficial donat al governador general com a representant del governador general de la corona en l’antic Regne de València’.
Locucions, frases fetes i refranys
a la quinta forca: molt lluny (cast. en el quinto pino)
Gustau no volia viure al poble i se n’ha anat a la quinta forca; ni més ni menys que a Nova Zelanda.
De fresc: d’ara mateix, de fa poc temps (cast. recién)
Afaitat de fresc.
pagar la festa (o pagar els plats trencats): suportar les conseqüències d’un fet desagradable (cast.: pagar el pato)
A voltes no té la culpa però quasi sempre és l’entrenador qui paga la festa quan l’equip perd.
tenir les mans foradades: ser un malgastador (cast. ser un malgastador, ser un manirroto).
Anna guanya molts diners, però li costa arribar a final de mes perquè té les mans foradades.
Dur merda en la sabata (cast. tocarle a uno la china)
Topónims
Petrer
Barranc de les Malladetes
Cova de Fumaro
Els Girantets
Ombria del Mestre
Rambla del Badallet
Altres llocs
Els Urals (cast. Los Urales)
El Villar (cast. Villar del Arzobispo)
Honolulu
Kàtmandu
Llemotges (cast. Limotges)
Mers-el-Kebir (cast. Mazalquivir)
Montsó (cast. Monzón).
Nova Delhi
Port-au-Prince (cast. Puerto Príncipe)
jopeta, aquest tampocccccccccccccc
*convocatòria: convocació
*papereta (de vot) / paper(et ) (de vot) / bolleta
*pressupost / budget R (cf. fr; ang., ant. botgeta = bosseta) / despesa provisional / balanç previsional (it. bilancio previsionale) / cost-despesa-estima previsional / compte(s) previsional(s) / compte(s) de previsions (cf. oc.) / previsional (s. prop.) (normativament : *pressupost preventiu : càlcul d’una despesa a fer cf. it. preventivo o budget (fons a disposició). Segons les diferents fases pot ser preventiu, consolidat o liquidat. it. bilancio o budget preventivo: quan estrictament no és delimitat)
portantveus no vol dir portaveu, vol dir persona que té autoritat o jurisdicció en lloc i delegació d’altra
*distància (en la ~ / *des de la ~) / de lluny (estant) | al lluny ( del lluny) / a la llunyania | a l’entrellum / a l’entrelluu *A la distància: Lluny. A molta distància: molt lluny, lluny lluny, a bon rotlle, a l’altre cap de món al blau de la mar, a les mars perdudes, on brama la tonyina, a la quinta forca, a gangues R, al cul del món, a fer la mà, a les set setenes Bal., (allà) on sant Pere/Déu va perdre l’espardenya, entre Tots Sants i Manresa, més lluny que les gavelles-Cabrelles del sol. Anadura: temps emprat per a anar a pas ordinari fins a una certa distància.
*açò-això és / ço és / és a dir / és a saber / ço és a saber
llunyà / llunyedà-llunyadà / llunyer
*llunyania / llunyaria / llunya(na)nça / llunyesa / llunyadesa / llunyedat | llunyària (DIEC: Distància entre dos objectes llunyans l’un de l’altre) | llunyedar (DCVB: Lloc molt llunyà; la part més llunyana que hom pot veure) (forària: llunyaria mar enllà)