En la companyia d’assegurances

-Bon dia! Voldria contractar una assegurança de malaltia per intervenció quirúrgica.

-Molt bé, d’acord. A quin tipus d’operació s’ha de sotmetre?

-Trasplantació de còrnia de l’ull esquerre

-Molt bé, òmpliga els formularis, per favor.

-Què volen saber, exactament?

-No patisca, és un mer tràmit. Volem conéixer quins són els seus hàbits, ja sap: si fuma, si fa esport o si ha patit alguna malaltia.

-És lògic, supose. I, en acabant, hi ha alguna cosa més a fer?

-Després d’això ha de fer-se només unes anàlisis generals per vore el seu estat de salut i firmar uns documents.

-I què em costarà, al final?

-Un ull de la cara, vull dir, 1.200 euros.

Remarques de vocabulari

a tot risc a todo riesgo

accident accidente

agent d’assegurances agente de seguros

assegurança a tercers seguro a terceros

assegurar asegurar

assegurat –ada asegurado –a

a tot risc a todo riesgo

automòbil automóvil

beneficiari –ària beneficiario –a

bonificación bonificació

contracte contrato

cotxe coche

dany daño

document documento

furt hurto

garantir garantizar

perjudici (o perjuí) perjuicio

pòlissa póliza

prestació prestación

quantitat cantidad

rebut recibo

renda renta

risc riesgo

robatori robo

sinistre siniestro

tresorer –a tesorero –a

vivenda (o habitatge) vivienda

Un poquet de gramàtica pràctica

Sinó i si no

Cal parar atenció amb sinó i si no. La paraula sinó és una conjunció adversativa, i com a tal, expressa contraposició. No ha vingut el conseller, sinó un representant seu. El vencedor del Tour no ha sigut Amstrong, sinó Contador. També pot aparéixer en frases com No feia sinó riure. No volia sinó viatjar. Mentre que si no pot representar, d’una banda, la conjunció condicional si més l’adverbi de negació no. Si no t’entrenes més no guanyaràs la carrera. I d’una altra, si no representa la conjunció concessiva si més l’adverbi de negació no. Vingueren cinc-centes persones, si no més.

Castellanismes innecessaris

abollar; abolladura* abonyegar; bony, abonyegament

Hui ha sigut un gran dia: m’han posat una multa i m’han abonyegat el cotxe.

colilla* burilla, punta de cigarret

Encara que ja estiga prohibit fumar en els bars, moltes vegades es veuen burilles per terra.

estribillo* tornada

La tornada de l’última cançó de Sergio Dalma és molt apegalosa.

globo* globus

Quan anem a la fira, sempre comprem globus per als xiquets.

invernadero* hivernacle

Anna ha muntat un negoci de maduixes produïdes en hivernacle.

llavero* clauer

Eres molt despistat: és la tercera vegada que perds el clauer!!

matxo; matxisme* mascle; masclisme

Malauradament, el masclisme encara està present en la societat.

metxer* mistera, encenedor

Passa’m la mistera que no tinc foc.

pavo* titot, gall dindi

És típic als Estats Units menjar titot el Dia d’Acció de Gràcies .

transcurrir* transcórrer

Quan estàs de vacances en una illa paradisíaca pareix que el temps s’ature.

Més lèxic

‘Assegurança’, ‘segur’ i altres mots sobre seguretat

Seguint el castellà, sovint es fa servir el mot segur amb significats que no té. Segur és un adjectiu que significa ‘exempte de risc’, ‘que no admet dubte’, ‘que no hi ha peril que falle, amb què es pot confiar en absolut’ o ‘dit d’una persona que pot comptar amb algú o amb alguna cosa’. Per tant, es pot dir Un transport segur, Una inversió segura, Un remei segur, o Esteu segurs que és una persona de fiar? També té el significat d’adverbi i vol dir ‘amb seguretat’. Està-te tranquil·la que segur que ho faràs bé.

Però, si es parla del ‘contracte per a satisfer necessitats futures o eventuals’, tal com queda de manifest en el diàleg d’esta unitat, el mot que pertoca és assegurança: Una assegurança contra robatori. Però encara hi ha altres paraules per a esmenar el castellanisme segur. Així, quan es tracta del ‘dispositiu de seguretat d’una arma’, es pot dir fiador, i en un automòbil, botó de seguretat.

Locucions, frases fetesi refranys

a totes passades (o siga com siga, de totes passades): sense condicions, absolutament (cast. de cualquier modo, sea como sea).

La meua amiga volia a totes passades que jo fera nit allí.

a trenc d’ona (a la vora del mar, a trenc d’onades): arran de mar (cast. a la orilla del mar).

Les restes del naufragi es trobaven a trenc d’ona.

fer plat (d’una cosa): donar importància (a una cosa) (cast. darle vuelo)

Estàs fent molt de plat del que et va dir ahir Pep, i no és per a tant.

fer salat: arribar tard (cast. llegar tarde).

Fas salat contínuament a la faena i et faran fora.

la desconfiança aparta l’engany (cast. hombre/mujer precavido/a vale por dos).

Topònims

Petrer

les Saleres

Penyes de Gòrrit

Pou de Moran

Rambla de Rabosa

Serra del Flare

Altres llocs

Albatera

Burkina Faso

l’Alcalatén (comarca)

la Safor (comarca)

Macedònia

Milà

Novetlè

Palència

Tunis (ciutat) (cast. Túnez)

Tunísia (estat) (cast. Túnez)

Descarregat el pdf de la lliço.