En el taller de reparacions

-Hola, Ferran! Ja tens el cotxe?

-Xe, Pere, perdona. Estic tot el matí amb ell i encara no l’he pogut acabar.

-Però…, què li passa?

-Ui! Unes quantes cosetes: t’he trobat una fuga d’oli, t’he canviat la corretja del ventilador i el filtre de l’aire, he hagut de tensar l’embragatge i el fre, també t’he ajustat l’accelerador…

-Para, para! Te’l porte perquè mires les rodes i resulta que de les rodes no em dius res.

-Sí, home: és que no m’has deixat acabar; però ara mateix estava canviant les cobertes.

-I per quant m’eixirà la broma?

-Mmm…, jo calcule que amb uns mil dos-cents euros en tindràs prou.

-Però, home, com no m’has avisat! Si ho arribe a saber, me’n compre un de nou.

-Xe, Pere, no digues això: si quan el veges no el coneixeràs. Una passadeta de pintura i nou.

REMARQUES DE VOCABULARI

accelerador acelerador

alçavidres elevalunas

bateria batería

canvi de marxes cambio de marchas

càrter cárter

cigonyal cigüenyal

cinturó cinturón

corretja de distribució correa de distribución

eixugaparabrisa limpiaparabrisas

embragatge embrague

far faro

filtre filtro

fre de mà freno de mano

llanda (o llanta) llanta

oli aceite

quilòmetres per hora kilómetros por hora

retrovisor retrovisor

seient asiento

tancament centralitzat cierre centralizado

tauler de control salpicadero

velocitat velocidad

Un poquet de gramàtica pràctica

La forma de l’infinitiu

En la frase “Què pot ocórrer si no es prenen mesures per superar la crisi?” la paraula destacada en negreta, ocórrer, és un infinitiu de la segona conjugació. Esta forma d’infinitiu mereix una atenció especial, ja que molt sovint es conjuga com si fóra de la tercera conjugació, amb la terminació –ir. A estos altres infinitius els passa el mateix: batre, combatre, debatre; concloure, excloure, incloure, recloure; concórrer, discórrer, incórrer, ocórrer, recórrer, transcórrer; fondre, confondre, difondre, infondre, refondre; admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, transmetre; interrompre, irrompre, prorrompre; concebre i decebre.

Un altre cas en què es produïx una alteració del paradigma de conjugació és el dels infinitius de la tercera que es conjuguen com si foren de la segona, adoptant la terminació en –éixer. Així, és freqüent escoltar *favoréixer, *compadéixer, *floréixer, en lloc dels corresponents afavorir, compadir i florir.

I encara tenim alguns altres verbs, com ara pertànyer i prevaler, que col·loquialment adopten també esta terminació en -éixer: *pertenéixer i *prevaléixer.

Castellanismes innecessaris

alambrada* filat, enfilat

Els pardalets es paren en l’enfilat i ho caguen tot.

atornillar* caragolar, cargolar, collar

Caragola-ho bé, però no ho passes de rosca, amb que no s’afluixe prou. // apretar, ofegar. La dictadura està apretant cada vegada més els dissidents.

calurós –osa* calorós –osa

El clima de Cuba és molt calorós.

derrame* vessament

El pobre home va morir a causa d’un vessament cerebral.

Edip* Èdip

Èdip fou un heroi de la mitologia grega.

hipo* xanglot, singlot

Pega’m una palmada a l’esquena, que tinc xanglot.

lumbrera* llumenera, savi –àvia

Els fills de Sílvia són de molt de talent, són tots autèntiques llumeneres.

millar* miler, miller

Ourense està a un poc més d’un miler de quilòmetres de València.

peréixer* perir, morir, faltar

Va perir i va deixar de patir.

Pericles* Pèricles

Pèricles va lluitar en la Guerra de Troia.

Més lèxic

Trobar i encontrar

Contra el verb encontrar hi ha un prejudici molt estés que tendix a considerar-lo un castellanisme inacceptable en tots els casos. Però només ho és en alguns: quan s’utilitza en el sentit de ‘descobrir alguna cosa que s’estava buscant o se’ns apareix a l’atzar’. En estos casos, l’única forma correcta és trobar: No trobe les claus del cotxe. Però en el sentit de ‘trobar alguna persona o cosa que ens ix al pas o en direcció oposada, i especialment quan la trobada té un caràcter hostil’, l’única forma correcta és realment el verb encontrar: Me’l vaig encontrar pel corredor i no em volia deixar passar.

Locucions, frases fetes i refranys

a boqueta nit (o a poqueta nit): a entrada de nit (cast. al anochecer)

Hui ha sigut un dia duríssim, perquè hem treballat des de l’alba fins a boqueta nit.

anar a bacs: riure intensament (cast. partirse el culo)

Quan Gemma conta un acudit jo vaig a bacs.

d’esma: fer una cosa maquinalment, instintivament (cast. maquinalmente, rutinariamente).

El nou treballador de l’empresa és eficient, però fa les coses d’esma, com un robot.

ser curt de gambals: ser una persona de poca intel·ligència (cast: ser corto de entendimiento).

Eixe xic és curt de gambals, però molt bona persona.

contínua gotera forada la pedra (cast. el que la sigue la consigue).

Topònims

Petrer

el Racó Xoli (i no el Racó Bell)

el Molí del Turc

el Despenyador

la Xabola del Forestal

Altres llocs

Alzira

Azerbaitjan

Calataiud

les Alqueries (cast. Alquerías de Niño Perdido)

la Font de la Figuera

la Romana

les Alcubles

Kazakhstan

Oriola (cast. Orihuela)

Sierra Leone