En el museu

En el museu

-Despús-ahir vaig anar al Museu de Sant Pius V i em vaig quedar bocabadat. Reconec que tenies raó: és una gran pinacoteca.

-Què em dius de les taules gòtiques dels primitius valencians?

-Són bellíssimes, d’un gran ascetisme. Com més les mirava, més creixia en mi l’admiració per elles.

-M’alegre que hagen merescut el teu interés.

-Estes pintures mereixerien més atenció per part dels valencians. Realment, no sabem el que tenim. La col·lecció de pintura renaixentista, per exemple, és admirable.

-I quina opinió et va meréixer l’autoretrat de Velázquez?

-Magnífic. Així com també em van entusiasmar els quadres de Goya i els seus deixebles o la pintura valenciana de la segona mitat del segle XIX.

Remarques de vocabulari

abstracte abstracto

aiguada aguada, gouache

al llapis a lápiz

aquarel·la acuarela

barroc –a barroco –a

belles arts bellas artes

carbonet carboncillo

cavallet caballete

corrent (masculí) corriente

dibuix dibujo

esbós esbozo

fresc fresco

línia línea

marc marco

model modelo

mosaic mosaico

motiu motivo

motle molde

natura morta bodegón

ombra sombra

paisatge paisaje

pedra piedra

pintura a l’oli óleo

pinzell pincel

pla plano

plagi plagio

retrat retrato

traç trazo


Un poquet de gramàtica pràctica

Derivats de ‘tindre’

Els verbs que es formen a partir d’un altre s’han de conjugar exactament igual que l’original.

Hi ha un grup de verbs que s’han format a partir de tindre i que han de funcionar com tindre (contindre, retindre, sostindre, mantindre, obtindre, etc.)

Per a vegades es produïxen confusions amb altres verbs que semblen iguals però que no ho són: estendre (estés –esa), comprendre (comprés –esa), defendre (defés –esa). Cal notar que estos verbs no estan formats sobre tindre. La confusió apareix, sobretot, en el participi.

El que hem de fer és buscar l’infinitiu i, si conté el verb tindre, el conjugarem com tindre.

Atenció: els verbs tindre i tenir són sinònims absoluts. Per tant, els seus derivats també: contindre o contenir, retindre o retenir, sostindre o sostenir, etc.

Exemples:

Malament Han *obtés el primer premi en el ball de disfresses.

Han obtingut el primer premi en el ball de disfresses.

Malament Els atracadors de la caixa d’estalvis han sigut *detesos.

Els atracadors de la caixa d’estalvis han sigut detinguts.

Malament Eixa postura l’han *mantesa sempre els nostres representants.

Eixa postura l’han mantinguda sempre els nostres representants.

Per tant, els verbs formats a partir de tindre han de conjugar-se com tindre. Pareu esment sobretot amb les formes del participi tingut, tinguda, tinguts, tingudes.

Castellanismes innecessaris

*abofetear, bofetada bufetejar, bufetada

Va ser humiliant ser bufetejat en públic.

*abroncar ahucar, esbroncar, escridassar. Quan arribà el ministre començaren a ahucar-lo // reptar, marmolar, mormolar, renegar, renyar. Es passa la vida marmolant els fills.

*comadrona comare, llevadora.

La comare assistix les dones durant el part.

*èlit elit

Pau està becat per ser esportista d’elit.

*embestir envestir

El bou va envestir violentament el torero.

*forani -ània forà –ana

En Primera Divisió hi ha molts futbolistes forans.

*làbia facilitat de paraula, verbositat, loquacitat

Té tanta facilitat de paraula que guanya tots els debats

*mejilló cloïssa, musclo

Et dec una convidada de cloïsses i braves.

*penumbra penombra

Veig una silueta en la penombra.

*percanç contratemps, percaç

Em retardaré un poquet perquè he tingut un contratemps.

Més lèxic

Llenç, tela i quadre (o quadro)

Hi ha determinats recursos lingüístics que permeten ampliar el significat habitual dels mots. La metonímia és un dels més creatius. Consistix a prendre el contingut pel continent, o al revés. Certes expressions metonímiques són d’ús tan general pel conjunt de parlants que passen a lexicalitzar-se. Però és clar que estes retòriques es fan de manera independent en cada llengua. Així, en castellà tenim que el mot lienzo designa no sols el tipus de tela en què se sol pintar, sinó la mateixa pintura. En valencià, en canvi, no. Si de cas, com a sinònim de quadre (o quadro), hi ha la forma tela, també formada metonímicament.

Locucions i frases fetes

anar fort d’armilla: tindre o portar molts diners (cast. tener mucha pasta). Antònim: quedar pelat.

Els Mateu Vidal deuen anar forts d’armilla perquè tenen sis cotxes i quatre cases.

ben bé: sense faltar-hi res, sense por d’exagerar (cast. casi, del todo).

D’aquell 14 de maig magnífic fa ben bé dos anys.

fer l’angelot: fer el sord o el desentés (cast. hacerse el sordo, hacerse el sueco, hacerse el longuis).

Encara que li renyes, a Pep li és igual; fa l’angelot i se’n va.

de sang i fetge: es diu de la pel·lícula, la novel·la, l’espectacle, etcètera, en què predomina la violència. (cast. de sangre, o de sangre espesa).

És una pel·lícula de sang i fetge en què mor fins i tot l’apuntador.

per damunt (o per damunt damunt): lleugerament, superficialment. (cast. por encima). Antònim: detalladament, punt per punt.

Què dius de l’article el diari? Encara no puc opinar, només l’he llegit per damunt.

2 thoughts on “En el museu”

  1. Pense que Jordi està fent un bon treball. Tots i totes tenim i sentim la necessitat de parlar millor el valencià, el nostre valencià. Tots i totes, clar, que sentim mínimament la dignitat de ser d’un poble que sempre ha parlat valencià.

    No crec que Jordi faça estes amenes lliçons a contracorrent, ans al contrari, a contracorrent van aquells que des de plantejaments carpetovetònics i absolutament casposos encara neguen l’evidència de què tenim una llengua i des de la dignitat ens hem de sentir orgullosos de parlar-la i escriure-la bé per a usar-la cada volta més i millor.

    Em fan gràcia a mi eixos que es diuen de Petrer/petrer i menyspreen la llengua no parlant-la, parlant-la malament o, el que és pitjor, no transmetent-la generacionalment a fills, filles, néts i nétes. Ridículs!

    Jordi fa el que s’ha de fer. Prou.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *