En el cinema
-Què t’ha semblat la pel·lícula? És o no és una joia del cinema bèl·lic?
-Massa tirs i massa suc de tomaca.
-Això és el que em pots dir de tota la projecció?
-No, home. Si vols, puc fer-te una anàlisi més tècnica del film. Mira, per començar, el guió fa aigües per tots els costats; el doblatge no era creïble; els actors, sincerament, tenen una dicció histriònica, i el director no sap rodar un pla mitjà
-Deixa’m que et diga que els que heu estudiat una miqueta de cinema és que, quan aneu de crítics, supureu una pedanteria insofrible.
-I viu al carrer de la Serra d’Espadà?
-Eh!, sense insultar.
-No, home, si no és un insult. És la impressió que em feu. Pareix com si estiguéreu ressentits contra la indústria cinematogràfica.
-Mira, serà millor que ho deixem estar.
REMARQUES DE VOCABULARI
actor -triu actor -triz
autocine autocine
càmera cámara
cartellera cartelera
cine (o cinema) cine
cineclub cineclub
cinemascop cinemascope
com-es-va-fer (o com-s’ha-fet o making of) making of
curtmetratge cortometraje
doblatge doblaje
entrada entrada
escena escena
espot spot
film filme
fotografia fotografia
guió guión
imatge imatge
intermedi intermedio
intèrpret intérprete
llargmetratge largometraje
pel·lícula película
pla plano
projecció (o emissió) proyección, pase
rodatge rodaje
rosses (o crispetes) palomitas
sessió sesión
so sonido
subtítol subtítulo
títol título
tràiler tráiler
Un poquet de gramàtica pràctica
La dièresi
La dièresi és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u, escrites en majúscula o en minúscula, amb les funcions següents:
- Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.
- Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior: creïble, raïm, raïmet, veïna, veïnat, xiïta, oïda, gratuït; taüt, peüc, Raül, diürn, noümen. Observació: Porten dièresi els derivats de formació culta amb els sufixos –tat, -al, itzar i similars, encara que en les paraules primitives corresponents hi haja un diftong: europeu, europeïtat; esferoide; esferoïdal; arcaic, arcaïtzar.
- Per a indicar que la i en posició intervocàlica no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior: agraïa, beneïen, corroïen, traduïen.
En canvi, no s’usa la dièresi en els casos següents:
- Quan, segons les normes d’accentuació, una paraula ha de dur accent: agraíem (però agraïen), Lluís (però Lluïsa), país (però països).
- En les paraules formades amb els sufixos –isme, -ista (o –iste, -ista): arcaisme, ateisme; altruista, ateneiste. Observació: les paraules lluïsme i proïsme sí que duen dièresi, ja que la terminació –isme en estos casos no té valor de sufix.
- En les formes d’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació acabats en vocal + ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria.
- En les terminacions cultes –um, -us; aquàrium, mèdium, Màrius, Pius, etc.
- Després d’un prefix o del primer constituent d’una paraula composta: antiinflamatori, biunívoc, coincidència, contraindicació, gastrointestinal, intrauterí, microinformàtica, reunió, etc. Excepcions: la paraula reüll i les formes rizotòniques dels verbs reeixir i sobreeixir: reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen; sobreïsc, sobreïx, etc.
Castellanismes innecessaris
anticip* bestreta, acompte, avançament.
L’empresa va bé, tots els mesos podem demanar un avançament de nòmina.
antigua* antiga
La casa que vols comprar-te és antiga, té més de cent anys
bogavant* llamàntol
Vos convide a menjar arròs amb llamàntols.
diferent a* diferent de
És diferent de l’altre.
esmerar-se* posar cura, posar esment, aplicar-se, mirar-s’hi
Has de posar més cura en la faena si no vols que et facen fora.
línea* línia, però la resta de paraules de la mateixa família, per ser d’origen culte, van amb e: alinear, alineació, alineament, lineal, etc.
El baló no ha superat la línia de gol.
mermar* minvar, disminuir
Quan passen els anys, la força comença a minvar.
saber a poc* no satisfer, no fer el pes, decebre, decepcionar, semblar/paréixer poc
No em satisfà el que hem guanyat este any en el bar.
silló* butaca, cadira de braços
En Ikea les butaques són baratíssimes.
subsanar* esmenar, reparar, corregir
Esmena els errors del document.
Més lèxic
Pla i plànol
La paraula plano, dita així, és un castellanisme habitual entre els valencians, que cal substituir per pla o plànol. Es tracta, però, de dos paraules que tenen un significat diferent, i no poden usar-se, per tant, indistintament l’una i l’altra. La paraula pla té un significat molt ampli. Fa referència a una superfície de terreny, a un projecte, a una representació gràfica: pla urbanístic, pla econòmic, pla de la ciutat, pla d’estudis, un primer pla. Mentre que plànol només pot usar-se en referència a la representació d’un espai: el plànol d’una ciutat. I en este sentit són igualment correctes les dos paraules: pla i plànol.
Locucions, frases fetes i refranys
amb prou faenes (o amb prou feines, a males penes, amb penes i treballs, a trencacoll): amb dificultats, amb gran treball (cast. a duras penas).
La dona va caure un bac i amb prou faenes la vam poder alçar de terra.
amb retop: dir alguna cosa amb certa violència o de manera aspra (cast. con retintín)
Estic afonat perquè el cap em va dir que m’acomiadava de la faena amb retop.
filar encara més prim (o fer un ris): ser molt remirat, considerar molt els detalls, fixar-se minuciosament en totes les circumstàncies (cast. rizar el rizo)
Dídac fila sempre tan prim en tot que trau de polleguera a tot el món.
ser un/a somiatruites: ser un visionari, una persona que s’il·lusiona amb coses impossibles o estranes (cast. ser un/a soñador)
Anna és una somiatruites. Diu que muntarà una empresa de floristeria i es farà rica en cinc anys.
qui estiga bé, que no es menege (o cadireta de València,el que s’alça no s’assenta (cast. quien fue a Sevilla perdió su silla).
Topònims
Petrer
Barri de Sant Jeroni
Caseta de les Mirinyaques
els Esclafats
la Patada del Cavall
Rambla de Tireu
Casa de Garrinxo
el Vedat del Manco
Altres llocs
Almedíxer (cast. Almedíjar)
Bali
Beneixama
Benejússer (cast. Benejúzar)
Jerusalem
Girona
l’Alfàs del Pi
Sogorb (cast. Segorbe)
València
Xèrica (cast. Jérica)
*guió / escenàrio | fig. escenari
*guió, *guionet / tret d’unió Prop (cast. guión, fr. trait d’union, it. tratto d’unione o trattino, oc. junhent, port. hífen, gal. trazo)
*guionista / escenarista
*crispeta / rose(te)s, bombes, borles, coixos, clotxes, colometes, gall(et)s, monge(te)s, moresc, bufes, esclafites, esclafitons, cotufes/cotufles i catufes (Balears), flor(ete)s, panissos petats, petorres, tostons (grans de dacsa torrats però no oberts), xofes/xufes, senyore(te)s o confits de dacsa o de panís. (Els grans que han esclatat, petat o esclafit s’anomenen bufes, roses, senyores, frares/flares, monges o pets, i els que no -que poden ser negres-, morets, senyors, esclafitons, frares/flares/flarets, bufes, torrons, tostons, xoflos, o mongetes). Això de RoSSes és una deformació?
*pel·lícula / film rebutgem la primera en el significat cinematogràfic (sols l’acceptem per al suport)
*retop (de ~) / retruc (de ~) / rebot (de ~) / per taula
*retop (no tenir ~) / no tenir retruc / no tenir rebot / no tenir rèplica possible / tancar de cop / anar a missa (no admetre rèplica)
*plànol és un castellanisme disfressat per PLA
*subtítol / sotatítol
*subtitolar al / sotatitular EN
*rodatge / filmatge (cf. port.) / filmació (cf. it., port.) (és correcte en mecànica)
*visionat / visionatge / visualització
*pas / *passi / accés | billet (grafia proposada per Joan Veny) / passa o pas prop. (cf. fr. passe, angl. pass. GEO = port, coll) / permís / autorització / mot de pas / entrada de cortesia / salconduit / passatge / passada| sessió | representació | projecció (cinema)
*filmat m. / filmatge / filmet (it., cas. filmado, fr. film, petit film, des images, un document vidéo)