AMBAIXADA
EN
VALENCIÀ
2014
MORA: MARI CARMEN RICO BROTONS
CRISTIÀ: DAVID SELLÉS MONTEAGUDO
SENTINELLA: NURIA NAVARRO POVEDA
TEXTOS: MIQUEL CAMPELLO I SANXIS
MORA: Fortuna favorable!
Mare, quants anys t’he aguardat,
però arriba la vengança
en esta oportunitat.
Tranquilos, que no esteu locos,
no caigueu de la caria
perquè lo que esteu sentint
és una veu d’una tia!
Quants anys de fracàs de l’home,
que en l’intento s’ha fet vell.
Que tinga que ser una dona
la que consquiste el castell?!
Abans que tots vos burlaveu
quan no ixíem de la cuina
que si «ves-‘ten a escurar
i a la una vull la dina!».
I ara, después de tant d’any,
encara a algunos molesta
que siguem protagonistes
i les ames de la Festa.
Quin problema que teniu
i jo sé que vos reventa:
que sou tots uns calsonanos
quan s’enfada la parienta.
De solteros vos fartaveu,
i ara, casats, tots a dietes:
vos han canviat les tripaes
per un plat de verduretes.
Però ho fan pel vostre bé
i no mengeu companage
perquè quan arriba mayo,
de la panxa que teniu,
ja no vos entra ni el tratge!
Per culpa de tots els homes
fem car el Gelocatil,
quan els tios soles pensen
en el seu miembro viril.
Mos han tocat prou els nassos
marcant-mos els calendaris
i ara en la Lei del Aborto
mos toquen també els ovaris.
Però crec que ja està bé,
anem a per esta penya,
perquè crec que a tots els tios
ja vos he pegat prou llenya.
Les notícies que m’arriben
al meu palasio d’Aràbia
me posen els pèls de punta
i me donen molta ràbia.
Que aquí no teniu treball,
diuen que no ixireu d’esta,
i astò està afectant al poble
i també afecta a la Festa.
I al contrari que molts joves
que se’n van al estranger,
jo me vaig fugir el burka
i m’he vingut a Petrer.
Vos salvaré de les garres
dels cristians espabilats,
pues si aguardeu als polítics
espereu-los ben sentats…
I és que l’amo del castell
tampoc meneja ni un dit,
diuen que és com Paquirrín,
sempre de festa de nit.
Aixina que…
Bufa-li ben fort, Corneta,
com en un test d’alcoholèmia
que en Festes, la gent bufà,
pareixeu una epidèmia!
(IX LA SENTINELLA PARLANT PEL MÒBIL)
SENTINELLA: Sí, reina! Que ja parlem,
que està tocant una tia.
(PENJA EL TELÈFON)
Tant d’insistir la corneta,
quin mal de cap que tenia!
MORA: Tia, que he tocat tres voltes
al vore que ningú obria…
SENTINELLA: Pos xica, envia-me un «wasap»
i haguera ixit enseguia.
Que has quedat, en el xiquet,
pa’ pegar un revolcó!…
MORA: Més vullguera eixe ignorant,
tenir a una tia com jo!
Di-li a eixe perla que isca,
que té les hores contaes:
vaig a canviar-li les juergues
per quaranta bofetaes.
SENTINELLA: A mi me té acovardà!
M’heu està fent passar mal…
(COMENÇA A PLORAR)
Jo crec que me posa els cuernos
anant-se’n al Fumeral!!!
Tu te creus que me meresc
aguantar a este ceporro!
MORA: D’este tio tu t’olbides
anant de compres al Moro!
He vist 4 conjuntassos
quan me’n venia pujant…
(IX EL CRISTIÀ PER A TALLAR-LES)
CRISTIÀ: Escolteu, vos queda molt?
Estic mitja hora aguardant.
És que és vore-vos dos ties…
se vos passa el temps xarrant!
SENTINELLA: Tu aguarda! Que ara te quirde.
No ha hi fútbol en el Fester?!!!
Has vist lo que jo te dic?
Sempre està donant que fer!
(S’AMAGA EL CRISTIÀ)
Se passa hores en Facebook
en Twitter i en Internet!
MORA: Corre, ves i quirda-lo,
que te’l deixe arreglaet!
(IX EL CRISTIÀ)
CRISTIÀ: Ahí dins ja estava pensant:
O és que la vista m’enganya
o si allò no és una dona
és que lleve una castanya!!!…
MORA: Castanya, la que te arree
com seguisques fent el manta!
Que tens la cara més dura
que Bárcenas i la Infanta!
CRISTIÀ: Baixa els fums, reineta mora!
No desesperes, que vaig.
Que no veus que estic prenent-me
«a relaxing cubateta
in plena Plaça de Baix»?!
Per cert, has pogut pujar tu soles
a eixe animal repugnant?
No te poses tontorrona,
que el burro s’està empalmant!
Parlant de la moreria:
que va ser del moro nou
que aquí tots els anys venia
xillant i fent-se el valent?
MORA: Eixe ja l’han ascendit
i ara l’han fet president.
Creia que se n’anava
pa’ cobrar més i millor
i ara és el primer que pringa
fent-me aquí d’apuntaor!
Però no canvies de tema
que me teniu atacà!
Mira si ja me tens farta
que estic tornant a fumar!
CRISTIÀ: Pos lleva cuidao on fumes!
No jues en coses d’estes,
que ve la Guàrdia Civil
i te fastidia les Festes.
Deixa el tabaco, hermosura
o ves a l’Ajuntament
a apuntar-te en un moment
a un «curso de acupuntura»!
MORA: Acupuntura, viciós?!
Aixina estàs tu, penjat!
Crec que estaràs informat
que este poble, quan són Festes,
de droga va ben sobrat.
Bueno, quedes advertit,
después que ningú s’asombre
si en ves de fer la mesquita
faig aquí un «Proyecto Hombre»!
CRISTIÀ: Dius coses sense sentit
i t’entenc menos que als guiris.
I véns tirant-me la merda
igual que en la Base Iris?
Si no saps de lo que parles
tanca la boca, perleta,
que crec estàs més perdua
que la gent en la Retreta.
Si vols saber com va el poble
perquè jo sé que t’intriga
escolta lo que te dic
i acomoda-te la figa:
A pesar dels temps que corren
i de lo que diu la prensa,
crec que la gent d’este poble
viu millor de lo que pensa.
Tanquen fabriques i tendes,
les naves i els almazens,
però quan arriba el «finde»
jo sempre vec els bars plens!
Que ha hi molta gent en paro
i està molt mal el cotarro,
però algunos no perdonen
ni la copa ni el cigarro.
«Que no puc pagar la lletra»
me diu més d’algun listillo,
però té casi 1.000 euros
pa’ pagar el cuartelillo.
Que ningú dóna treball
i la situació és funesta,
però van «a todo trapo»
quan tenen que ixir a la Festa.
No tot el món és igual,
algunos són conseqüents,
i per conseguir faena
se trenquen hasta les dents.
Podríem estar millor?
Potser siga veritat,
però aquí no solta un duro
ni la Generalitat.
MORA: I aquí els polítics què diuen?
Que ninguno s’ha mullat?!
CRISTIÀ: Ahí dins ningú s’aclara,
el Pleno està apardalat!
Tu dona-los refrigerio,
foto i inauguració,
que allí tindràs al govern
i també a l’oposició.
Pa’ lo demés, no els estorbes,
que ja prou faena fan
quan se tiren casi una hora
en el Fester almorzant.
Propostes i més promeses,
al final, tu saps pa’ què?
Pa’ vore quino dels quatre
ix més guapo en El Carrer.
En 2015 tindrem
eleccions municipals
i ja se veu la carrera
pa’ arribar a concejals.
L’any que ve ja tindran temps
de poder vendre la moto
pa’ mosatros, inocents,
donar-los els nostre voto.
Però la gent no els aguarda
i com no espabilen prou
aquí Petrer acabarà
a fosques com Canal 9.
MORA: En raó! Ja dia jo!…
Quan he arribat a Petrer,
pa’ saber les injustícies,
he posat la valenciana
pa’ empapar-me les notícies.
I quan he vist la pantalla
que estava sense senyal
sabia que alguna cosa
aquí pintaria mal:
Ja no vorem ni les Falles
ni la Festa Alicantina,
tampoc els Moros d’Alcoi
i menos la Tomatina.
Ni Babalà, ni les series,
i el poble ja no s’alegra
perquè l’Alqueria Blanca
s’ha transformat en la Negra.
Aneu de mal en pitjor,
heu fet tal escabetxina
que astò pareix el programa
«Pesadilla en la cocina».
CRISTIÀ: Pues tu pareixes «La Voz»,
però la que desafina,
perquè dius més disparates
que els de «La que se avecina».
Per lo que vec, tu has vingut
a afonar-me el meu Petrer!…
MORA: He vingut a salvar el poble!!!…
Què collons és eixa «B»?!
(MIRANT LA «B» QUE HI HA AL CASTELL)
CRISTIÀ: Ningú sap qué significa
i jo és que tampoc ho sé.
La Unió va dir als cuartelillos
«poseu la «B» en la fatxà»:
jo no sé si es B de bar,
de burdel o de bufat.
Crec que és una normativa
de la Generalitat
que vol marcar els cuartelillos
pa’ tenir astò controlat.
Aunque diuen que és per bé,
la gent està acollonà,
perquè ara la poli arriba
quan tenen una quirdà.
Denuncien el cuartelillo,
multa per armar folló
i com te poses farruco
te tanquen en la presó.
MORA: I quan torneu a Petrer
después de cumplir condena,
com sereu uns delinqüents,
vos tocarà cumuflar-vos
com en «tu cara me suena».
CRISTIÀ: Al final no tindrem Festa,
tots festeros de gotet,
quirdaré als de «Callejeros»
pa’ que graven tot el pet.
MORA: Com xapen els cuartelillos
Petrer serà un velatori,
jo lo que vec de trasfondo
és afan recaudatori.
Jo creia que Petrer
estava d’aniversari
per lo de Sant Bonifaci
i lo del IV Centenari.
CRISTIÀ: Aguarda, que eixa és una altra:
la Unió no està bé del coco
si al pobre Sant Bonifaci
enguany l’estan tornant loco!
És que estem llevant un any,
la veritat, pa’ cagar-se.
La Unió i la Mayordomia
ja no saben que inventar-se.
La reforma de l’ermita,
xarles i presentacions
i actes commemoratius
pa’ que isques hasta els collons.
MORA: Que va passar el dimecres
en el poble de Petrer?
Si hasta Sant Boni i el Cristo
estaven en el carrer!!!
CRISTIÀ: Ai, Mora. Que no t’enteres!
Era el dia del patró
i des de primera hora
vivint la celebració.
Des de les 7 de matí
en almuersos i dianes,
quan va arribar el migdia
mos tremolaven les cames.
Per la esprà, después de missa,
vam baixar en processó.
El Cristo i Sant Bonifaci
mos dien «de què va astò?»
Vam deixar al Santo Cristo
en esta iglésia d’aquí
i a Sant Boni el vam tornar
pa’ que puguera dormir.
Va ser un dia molt complet
i per la nit, molts de traca.
Ahir començàvem Festes
i mig poble de ressaca.
MORA: Fotre, matxo. Quanta juerga!
Tindreu els fetges cremats
i haureu arribat a Moros
en els ossos rebentats.
CRISTIÀ: Desde luego, este matí
quan hem anat a pel Sant
han vist al pobre Caixeta
casi en la llengua arrastrant!
MORA: I el Sant hui també pa’ baix!
És que no vos dona pena?!
CRISTIÀ: Si hui tenia darrere
a los «Cantores de Viena»!
I lo gran vindrà demà
quan siga la processó:
Mari Déu, Sant Boni i Cristo
ixiran en pelotó!
MORA: Els tres sants en processó?
Heu fumat alguna planta?
En ves de Festes de Moros,
seran de Setmana Santa!
Pa’ estar tots representats,
i no t’heu prengues a broma,
si voleu jo quirde als meus
i saquem a la Mahoma!
CRISTIÀ: No blasfemes, musulmana!
En la missa de diumenge
vindrà el obispo d’Oriola
pa’ convertir-te en cristiana.
MORA: Esteu llevant tots un ritmo
que no se pot aguantar.
Si crec que Sant Bonifaci
s’ha comprat una caria
pa’ descansar en l’Entrà.
CRISTIÀ: No sigues exagerà!
Que el dilluns torna a la ermita
acompanyat per el Cristo.
Después de tant de mareo
muntarà pa’ dalt fet mistos!
MORA: Lo millor que podeu fer,
que ja l’heu fet la punyeta.
En lo fresquet que està el Cristo
allí en la seua ermiteta.
I en això el IV Centenari
s’acaba el dilluns del tot,
perquè com tingueu més festa
acabeu tots en el clot!…
CRISTIÀ: Però tu que dius, bacora?
Pues si queda lo millor!
Astò com ja no ho vorem
s’han tirat pel xorraó!
A final del més de junio,
el divendres 27,
està previst en l’ermita
que se celebre un concert.
Después inaugurarem,
pa’ seguir commemorant,
una estatua monolito
de la figura del Sant.
MORA: Un monolito? Això què és?
No ho haurà fet Ripollés?
Que això cau en 4 mesos
i se queda en els diners!
CRISTIÀ: I el dissabte 28
posarem el colofó
cumplint els 400 anys
dels vots al nostre Patró!
Tornarà a vindre l’obispo
pa’ que mos renove els vots.
MORA: Lo que té que fer l’obispo
és confessar-vos a tots!
CRISTIÀ: I después del paripé
quan ja decaiga l’esprà
tindrem el «broche de oro»
organitzant una entrà.
Cuatre filaes per comparsa
en cada capitania
desfilarem pa’ l’ermita
pa’ rematar el gran dia!
MORA: Enguany, les capitanies,
hauran disfrutat un au!
Actes, convits i posados
sense gastar-se ni un clau.
El centenari ha creat
molt de gasto i polseguera;
quan cumplix els anys Al·là
no li fem tanta tontera.
Tot l’any empinant el colze,
mira com heu acabat:
igual que el cartell de Festes
de colors i ben doblat.
Pa’ això te l’han fet aixina
pa’ que el vegues quan vas tort,
però tu seguix aixina
que t’estàs buscant la mort.
Quan la gent menos podia
heu pegat la petorrà.
No tenieu altra fecha
pa’ poder-ho celebrar?
Heu saquejat les comparses,
la Festa sense diners,
ja voràs tu l’any que ve
quantes baixes de festers.
Seguiu sent tant elitistes
i no baixeu al carrer
que com seguisca astò aixina
no tindrem Festa en Petrer!
CRISTIÀ: Cau del burro d’una volta!
Descarrega l’escopeta!
Claro, un any en el desert
sense fer-te una copeta…
Allí no podeu ni beure
tot per culpa de l’Islam
i quan veniu a Petrer
ja no feu ni el Ramadan.
Has vist que la cristiandat
disfruta com una gossa?
Has vist que jo sóc l’amo
com en Elda la Pedrosa?
Mos agrada tant la farra
i posar-mos les macetes
que hasta enguany hem celebrat
Entraetes un dimecres.
I mira si aquí sóc xulo
i faig lo que m’ix del piu
que ara l’Entrà de Bandes
ja no va pel casco antiu.
Per això, vil musulmana,
jo te done dos opcions:
o te sumes a esta Festa
o no toques els collons!
MORA: No puc este sarnatxo,
porteu-me ja una escalera
i munteu-me pa’l castell
que se traga la cullera!
A mi totes, Aprovades!
Que aunque siguem estudiantes
hui tenim la sang ben mora,
fem ja moció de censura
pa’ tirar a este tio fora!
CRISTIÀ: Adelante els Enchufats!
Però si són estudiantes!!!
Sou com totes les femelles
traidores i molt liantes!
MORA: No som liantes, som listes!
Tindràs enveja infinita:
que mos hem fet mores noves
pa’ pegar-mos estes Festes
de lujo en Ca’ Carmelita!
CRISTIÀ: Perdona, què és lo que has dit?
He sentit jo Carmelita?
MORA: Pos claro! Si està tot l’any
fent festes de sibarita!
CRISITÀ: Escolta, me’n vaig en tu,
que aquí està ja tot parlat.
Me’n baixe en tu a Ca’ Carmela,
a la carpa que ha montat.
Jaume I, dispareu,
perquè astò ja s’ha acabat!
FI