Quan estem a només dos dies per a commemorar el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, les estadístiques a dia de hui no poden ser més alamarts: 44 dones mortes en el que va d’any segons les estadístiques oficials, 58 segons el criteri de recompte de les associacions feministes. Són les xifres de la punta de l’iceberg d’una violència estructural que deixa les dones en una situació vulnerable i que ha de ser tractada críticament amb perspectiva de gènere, perquè esta realitat terrible, pròxima i massa quotidiana, és també assumida socialment de manera inconscient i queda invisibilitzada. El masclisme ja no és cosa d’aquella gent i d’aquells països endarrerits. Ací ja està instaurada i, fins i tot, mata.  No és possible que la consciència s’esgote en una estadística freda i en una informació insubstancial que acaba convertint-se en un fet tan monòton que ni s’escolta.

Les institucions públiques, a la seua acció política, haurien de prioritzar la protecció dels col·lectius més vulnerables per a garantir la igualtat de tota la ciutadania i per evitar situacions d’injustícia i de patiment de les persones. I això, s’ha de reflectir en els pressupostos municipals, de la Generalitat, de l’Estat o de qualsevol institució. Als pressupostos, és on apareix explícita la manera d’actuar i gestionar esta realitat, perquè totes les persones puguen gaudir d’una vida digna. No obstant això, ja sabeu que la prioritat dels governs del PP és fer front al deute dels bancs, fet que suposa també la involució d’uns drets que encara estaven desenvolupat-se, com són la dependència, educació, sanitat, justícia i igualtat.

Els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2013 acaben de ser debatuts i aprovats, i en ells, les polítiques d’igualtat s’han retallat un 24%, el triple que la mitjana dels ministeris. La lluita contra la violència de gènere cau un 7%, quan tenim més de mig centenar de dones mortes en un any. D’una altra banda, no cal tindre molta imaginació per a endevinar com les retallades en els serveis públics o el desballestament de la Llei de Dependència també recauran contundentment sobre els muscles de les dones en forma de sobrecàrrega de treball, de menor autonomia personal i d’increment de la pobresa femenina. I en este context, el Ministeri de Justicia, presidit per Alberto Ruiz-Gallardón, acaba de decretar una pujada històrica de les taxes judicials, sobre la qual Inmaculada Montalbán, presidenta de l’Observatori contra la Violencia Domèstica i de Gènere del CGPJ, ja ha advertit que suposarà un obstacle en la lluita contra el maltractament, ja que moltes dones no podran afrontar els gastos d’una separació i es veuran abocades a suportar el vincle amb el seu agressor.

El patiment de tantes dones no s’evitarà amb la hipocresia de dir a l’informe d’impacte de violència de gènere, que preceptivament acompanya els pressupostos, que retallar un milió d’euros en programes d’assistència a les víctimes no hi influirà negativament; o la desaparició de Centres d’Atenció Integral, com el de Castelló, o l’escàndol de no acceptar les esmenes a la llei que  marcarà les taxes judicials perquè excloga les dones víctimes de maltractaments.

Per això, des de BLOC-Compromís per Petrer, pensem que cal desenvolupar programes de prevenció, protecció i assistència. Cal educar per a la igualtat i el respecte. Cal el desenvolupament de la Llei Integral de Mesures Contra la Violència de Gènere i de tantes altres normes, acompanyades de l’assignació pressupostària corresponent perquè no siguen paper mullat. Cal que les institucions públiques no abdiquen de la seua responsabilitat en la construcció d’una societat sense violència de gènere. I tot això, s’ha de fer des de tots els fronts, per tal d’evitar, per exemple, l’augment d’adolescents i joves menors d’edat acusats per delictes i faltes relacionades amb la violència de gènere, un 23% en cinc anys. Qui pot pensar que millorarà esta última estadística amb la retallada de més del 30% en educació que hem patit en els dos últims anys? En violència de gènere les estadístiques sí que importen, la qualitat també, i això són exactament els pressupostos, els quals, a través del nostre Grup Municipal i del Grup Parlamentari Compromís en Les Corts, defensarem que s’elaboren i es gestionen amb perspectiva de gènere en totes les institucions en què estem presents.