Ambaixada en Valencià – 2012

MORO: MIQUEL CAMPELLO I SANXIS
CRISTIÀ: DAVID SELLÉS MONTEAGUDO
SENTINELLA: MARI CARMEN RICO BROTONS

TEXTOS: MIQUEL CAMPELLO I SANXIS

AMBAIXADA EN VALENCIÀ 2.012

MORO: Fortuna favorable!
Ara sí que m’has torrat!
Tenia el món als meus peus
i me l’has arrebatat.
Mireu, jo és que en realitat
era un dictaó d’Aràbia,
però jo no sé què fem
que allí tots mos tenen ràbia.
Ja veus que han fet en Gadafi,
ell que era un tros de pa,
el van agarrar entre quatre
i el van fer una ensalà.
Molts països de l’Orient
ja s’han revolucionat
i no he tingut més collons
que venir-me’n exiliat.
Allí deixe a quinze dones,
quina de totes més guapa,
però era un calsonasos
i si tinc que ser sincer:
mullava menos que el Papa.
Tenia quatre palasios
«con vistas hasia» la Mecca
i ara visc en un piset
ahí enfront de ca’ Tisteta.
Tenia cent elefants
pa’ poder-los cavalgar,
però en una excursió d’estes
el Rei se’ls va carregar.
I aunque era musulman,
i practicava l’Islam,
confesse que el Ramadan
me tenia mort de fam.
I com aquí estic a salvo
vaig a sincerar-me un poc:
de ves en quan importàvem
un poquet de cansalà
de la tenda del Palloc.
I això de no tastar el vi,
la cervesa i el alcohol?
Ni un xupito d’herberet
i ni un plis-plai de Cerol!
Claro, quan vaig arribar
a este poble de Petrer
imagineu el petorro
que vaig agarrar en Caché…
En resumen, jo venia
en busca d’un món millor,
però m’estic donant compte
que aquí tots esteu pitjor.
En noviembre vau tenir
les eleccions generals
pa’ vore si per lo menos
entraven altres «pardals».
I van entrar unos nous
i els altres van anar fora,
però els nous tenien premi
en forma d’una estisora.
I és que en els temps que ara corren
de tot ha hi que retallar
i ara voreu l’exemple
que jo vos vaig a posar.
Este burro és molt barat,
li van retallar una pata,
lo que apoia aquí a la dreta
està molt ben maquillat:
en realitat és la rata!
Ha hi que aguditzar l’ingenio,
i en ves de menjar caviar,
ha hi que menjar bacallà,
perquè jo pense que astò
ja no heu arregla ni Al•là!
I aunque sempre vinc xillant,
enguany vinc desanimat
i ja puc adelantar-vos
que enguany no vull el castell,
que no el vull ni regalat!
Perquè… Pujant l’IBI un 10%,
no vegues quina muntà,
el Castell paga més tassa
que els de la Lloma Badà.
Per tot això, tu te creus
que ara a mi me val la pena
tirar al Cristià de sa casa
i fer la seua faena?
Puja impostos, baixa sueldos,
en els veïns de follons,
l’oposició tira en fona
i tu menjant-te els marrons!
Vull dialogar en este tio,
necessite clavar un gol,
a vore si pot donar-me
un «cargo de confiansa»
que ara això s’estila molt.
I si Al•là me dóna sort,
sense fer barbaritats,
viuré después d’un bon sueldo,
lo mateix que els diputats.
Per això te dic Corneta
que bufes per el forat,
aunque sé que en el viatge
te m’has escagarritat.
Aixina que ciudaet
i no me sigues gandul,
i en ves de bufar en la boca,
vages i bufes pel cul!

(TOCA EL CORNETA I IX LA SENTINELLA)

MORO: Ai, mare! I eixa xiqueta?!
Que t’has perdut, amor meu?
Si han posat de sentinella
a una de les xiquetes
del Ballet de Dori Andreu!

SENTINELLA: Calla ja! Moro mostós!
Que jo no sóc d’un ballet
ni ninguna cosa rara,
aquí sóc la sentinella
i si vols baixe pa’ baix
i t’infle tota la cara.
En la Festa de Petrer
la dona és més important
perquè portem la bandera
i hasta ja hem llevat al Sant.
I quan mos done la gana
també serem capità,
i al final voreu que els homes
no podreu ni desfilar!

MORO: Qui eres pa’ parlar tu aixina?
Que tu no saps qui sóc jo?
Vas a cagar-te damunt
en esta presentació.
Mon pare és Jeque de Siria,
ma mare, Reina en Oman
i tinc 40 cosins
vivint en Afganistan.
I és que els meus 14 tios
són d’estirpe Tabilan,
els encanta vore sang,
maten al jove i al vell…

SENTINELLA: I… d’on era el teu reagüelo?

MORO: Era el Sultan de Barhein…

SENTINELLA: Però que dius, mentirós!
Si era del carrer Castell!
Li dien el Tio Alba…

MORO: Tu què saps?! Cantamanyanes!

SENTINELLA: Perquè m’agüela i ta mare
són cosinetes-germanes!

MORO: Ja m’has arreglat, xiquilla!
Jo aquí veent si colava…
resulta que som família!
Pues ara que som cosins
necessite un gran favor:
vull que tu me recomanes
al que tens d’ambaixador.
M’he cansat de venir aquí,
suplicar i donar que fer
pa’ anar-me’n sempre escaldat
d’este poble de Petrer.
Per favor, parlar tu en ell,
segur que pot col•locar-me,
me forre en sis o set anys
i después jure llargar-me.

SENTINELLA: Tu no te preocupes, Moro,
que jo tinc la solució,
si al meu Jefe li agrà algo,
ara que ningú mos sent,
això és la corrupció!

(IX EL CRISTIÀ AMB LA SENTINELLA PARLANT-LI A L’ORELLA)

CRISTIÀ: I a tu què te pica ara?
Di-me prompte lo que vols
que lleve molt de trajín,
m’has pillat fent un negoci
en Iñaki Urdangarín.
Ell té la fundació «Noos»,
la fundasión del futuro,
saps perquè li han posat «Noos»?
Per: «No os» voy a dejar un duro!

MORO: Que bé te vec, companyero!
Tu saps que jo des de jove
sempre t’he tingut carinyo
i que anaves a triunfar
com en el Madrid Mourinho.

CRISTIÀ: I això ho dius tu sent del Barça?:
«Cuando vosotros tratáis
al Cristiano con cariño
algún interés os llama»
i més si tenim en compte
com tens ara el panorama…

MORO: Que va, home! Jo estic bé,
però no tan com Petrer.
Jo que sempre me queixava
dels socavons dels carrers
i ara venia p’aquí
i estan la mitat novets.
Mires com van Les Escoles
poc a poc ressucitant
i el Polígon la Cantera
al final mos el faran!
Quina gestió més perfecta,
sense ningun adulterio,
com se nota que en Petrer
està governant lo serio!

CRISTIÀ: Calla-te, Moro pilota!
Si quan has vingut aquí
ha sigut pa criticar-mos
i donar sempre la nota!
Primer li vas pegar a Hidalgo
después va ser a Pascualet
i no has criticat al Boix
perquè quan ell governava
eres encara un xiquet!
¿I ara vens en eixe tono
i en tanta cordialitat?
Me pareix que alguna cosa
aquí se mos ha escapat…
I ja parlant de polítics
dir-te que està tot igual,
seguixen en majoria
els Populars de Pascual.
El PSOE se manté
però en un consejal més,
i Esquerra Unia ha baixat
i se’n queda en dos només.
Lo únic a destacar
és que també ha entrat el BLOC
i allí està el seu consejal
tocant els collons un poc.
Per això a mi me pareix
que aquí no tens res que fer
perquè entre la Mari i jo
governem en tot Petrer!
Aixina que pilla al burro
i tornar-te’n a Istambul,
i si fas nit en Petrer
mira vore a on aparques
que volen fer zona assul!

MORO: Cristià, no vaig a enganyar-te:
estic en un mal moment,
necessite fer un xanxullo
aunque acabe en Fontcalent!
Me n’he vingut exiliat,
sense tenir res pa’ fer
i hasta he demanat faena
quirdant a Ràdio Petrer.
Però hui, mirant la tele,
entre paro i corrupció,
mentres estava en l’aljaima
he fet una reflexió:
Aquí s’està desmostrant
que els pobres treballaors
a la mínima que fan
se’n van en la mà darrere
i una altra mà davant.
Ha hi gent que vol un treball
i busca trencant-se les dents,
i l’únic que té faena
és Andrés el Funerari
per raons més que evidents.
Mentrestant haveu un quants,
i no és per ser un pejiguero,
que esteu millor que Sopetes
entre el chollo de la UNDEF
i enguany també pregonero!

CRISTIÀ: Però bueno, i què vols tu?
Solta per eixa boqueta
que estàvem jo i la xiqueta (sentinella)
veent el Sálvame Delux.

MORO: Que m’enxufes de jefasso
ahí dins en el teu Castell!
Si és pa’ forra-me en set anys,
si aquí no vull fer-me vell.
O si no en l’Ajuntament
o de jefe de FOBESA,
si jo en un sueldo d’alt càrrec
un mercedes en la porta
i en un bon mòbil d’empresa…

CRISTIÀ: I voldràs també una tia
pa’ que te la pose tesa!
Jo no sé què podré fer,
ni que fóra el Pastelero,
que en l’empresa de Boypas
té empleat a mig Petrer.
En ves d’anar demanant
i de plorar a tot el món,
per què no agarres al burro
i aneu a «atrapa un millón»?!

MORO: Escolta-me, i en la Unió
no buscaven president?

CRISTIÀ: Ja t’heu vaig dir l’any passat,
ara ja no és el moment!
Va eixir una presidenta
que és Teresa Villaplana.

MORO: Una dona presidenta?
No fotegues la marrana!!!

CRISTIÀ: Pues… el pasodoble «Petrel»
també ha sigut una dona
i ademés és de Petrer:
Reme Millà, enhorabona!

MORO: Reme Millà? Vinga ja!
No me toques més la vaina.
Com dirigia, en batuta?
O tocant-mos la dolçaina?
Tornant a la presidenta,
pa’ no perdre-me detall:
alguns tradicionalistes,
pel fet de ser una femella,
estaran coents com un all…

CRISTIÀ: T’equivoques, Moro Mussa,
estan fent un gran treball!
I tal com està la cosa
no vingues en catxondeo!

MORO: I de vicepresident?
M’han dit que ara està Mateo!
Com este vulga fer canvis,
prepareu-vos, que en l’Ermita,
en ves de Sant Bonifaci
mos posa una xaramita!

CRISTIÀ: Después tens a Antonio Torres,
«Maravillós» secretari,
fa unes actes tan correctes
que és més fotut que el notari.
També tenen tres vocals:
Toni soler, dels Templaris,
este vol que les ambaixaes
siguen lutxes de corsaris.
A Pepito «el mariner»,
en la pólvora que està
perquè ell això s’heu coneix
com la palma de la mà.
Però si hay una vocal
que diuen que és un temor
eixa és una llauraora:
Eloïsa Labrador.
La xica ha pillat per banda
«nostre» Desfile Infantil
i l’ha reformat del tot
com si fóra un albanyil.
Ha allargat el recorrido,
fent-lo com l’Entrà de gran…

MORO: Tu nos vas vore als xiquillos
en les llengües arrastrant?!

CRISTIÀ: Calla home, exagerat!
Si van acabar molt antes,
perquè van girar en el Súper
i van entrar als Cervantes.
Allí les rodelles tenien
un merescut homenatge,
i també botelles d’aigua
después de tot el viatge…

MORO: El Cervantes, homenatges,
autoritats i festeros…
Me pareix que l’any que ve
també voldran pregonero!
Però escolta, i en la Unió
que no tenen tesorero?

CRISTIÀ: Eixe me’l deixe pa’l postre,
no desesperes, salsero!
Li diuen Pedro Gutiérrez,
ell és negre i berberisco
i li ha tocat el marró
d’encarregar-se del fisco.
El pobre té un envolat
per culpa de les retallaes
que pa’ quadrar el pressupost
estan havent bofetaes.
I és que enguany l’Ajuntament
ha baixat la subvenció
i ha deixat mig en pilotes
les comissions de la Unió.

MORO: Pues pa’ no tenir diners
m’han dit que el tríptic de festes
l’haveu fet hasta en inglés!
Tu no en tens ninguno a mà?
Perquè, com serà en inglés
«Ambaixada en Valencià»?

CRISTIÀ: Pues mira, en tinc uno aquí
i Ambaixada en Valencià
és… «Valencián Embassý»!

MORO: Toca-te el carabassí!
En la Festa de Petrer
volem ser internacionals
i en ves de tirar en trabucos
tindrem que tirar cantals.
I és que m’han dit per ahí
que heu tingut que retallar
i no heu tirat castellets
ni después de la retreta
ni al acabar la «Embajà».

CRISTIÀ: Això prompte s’ha arreglat,
pues s’han copiat de mosatros
i quan l’ambaixà ha acabat
peguen quatre trabucaes
i aquí tot solucionat!

MORO: Tampoc aneu a tirar
les salves que se disparen
avisant-mos pa l’Entrà.
En la Unió ja estan patint
perquè en l’Entrà del dissabte,
com no tiren els tres trons,
mos quedem tots mig dormint.

CRISTIÀ: Jo li vaig dir a la Unió
que contratara a Caixeta…

MORO: Pa’ què?!

CRISTIÀ: Pa’ despertar demà al poble
en la seua veu «de àngel»
damunt de la furgoneta!

MORO: També vos heu carregat,
per si no ha hi prou retallaes,
la banda oficial que obria
el desfile de les Entraes.
Tin en compte que eixa banda
marca el ritme de l’Entrà:
Com els alcaldes de festa
no controlen eixes coses
el diumenge no acabeu
ni a la hora de sopar.

CRISTIÀ: Tu només vols que assustar!
Vols tranquil•litzar-te un rato?
Si no obri l’entrà una banda
pues comença en el boato!
Enguany tenen mitja festa
Moros Nous i Biscaïns,
jo els he donat 20.000 euros
pa que te saquen carrosses,
tres lleons i gambusins.
La Comparsa Biscaïns
com té nova directiva
voldran fer-se de notar
portant una comitiva.
Tindran una catapulta
un ballet i 100 borregos
que ballaran a la volta
el «ai si eu te pego,
ai, ai, se eu te pego!».
I tu que eres moro nou,
què es lo que aneu a sacar?

MORO: Pa’ no gastar-mos diners
el Copo va planejar
anar donant ensaimaies
montat en un forn de pa.

CRISTIÀ: No me sigues mentiros
ni me digues lo contrari:
Si segur que Carmelita
en l’excusa que les Negres
han fet ja 50 anys
t’ha firmat un talonari!

MORO: Aixina penseu vosatros,
tot heu arregleu en diners,
i per culpa de la pela
haveu deixat sense festa
a cuartelillos sancers.
Al igual que els constructors,
aquí heu estat molts anys
vivint en una «burbuja»,
ara que ha pegat el pet
esteu menjant «cascaruja».
Sempre presumint de gambes,
de ruta dels cuartelillos,
despilfarrant com a locos,
disfrutant com a xiquillos.
I ara que això s’ha acabat
no sabeu per on tirar,
filaes que s’han quedat quatre
i pa’ poder eixir en la festa
s’han tingut que fusionar.
Continueu fent els bales
i gastant en torrentera,
que al final Sant Bonifaci
en ves de llevar palmera
li posareu al pobret
una rama d’olivera.
Desperteu ja d’una volta
i que vos entre en el cap:
La festa és pa’ disfrutar,
no és demanar caritat!
Mira si els nous de la Unió
estan demanant auxilio
que per no tenir en la U.F.
ja no tenen ni a Cecilio.
El meu conserge Cecilio:
Gràcies per les teues fotos,
llevar cartes a granel
i pegar-mos estufons
quan volíem un cartel!

CRISTIÀ: Calla, manipulaor!
Que aquí ningú l’ha tirat!
Cecilio estava hasta al gorro
i el pobre s’ha jubilat.
Aixina vols que te done
un càrrec de confiança?
Si en el teu discurs fanàtic
mos has deixat aquí a tots
més arrugats que una pansa.
Si volies dir tonteres
i fer alguna enemistat,
per què no vas parlar tu
quan van eixir Petrer i Elda
en «El Poble del Costat»?

MORO: Que vergonya vaig passar!
Tota la Comunitat
de mosatros s’ha rigut
mirant com el de Petrer
era un animal rabut.
I mentres, els Cagalderos,
se van quedar com els amos,
que si Elda, París i Londres,
que si no «hablan valensiano».
Per què no vas eixir tu?
Perquè no vas tenir ous!
Si arribe jo a estar eixe dia
me carregue a Canal 9.
Però deixem els discursos
que astò ja arriba al final:
dona-me un puesto de jefe
o jure que te denuncie
per corrupte i carcamal!

CRISTIÀ: Denuncia-me lo que vulgues
tinc comprat hasta al fiscal!

MORO: Acabem ja d’una volta
en este tros d’animal!
Adelante Abderrahman’s!
Arraseu des de la Lloma
hasta al final del Guirnei
i si veeu un elefant
no feu lo mateix lo que el Rei!…

CRISTIÀ: A mi tots els Estudiants!
Si no t’agrà lo que veus,
per què no te’n vas, rufian?!
O dispara-te en el peu
igual que va fer Froilan!

MORO: Bueno, ara que ja hem acabat,
escolta lo que te dic:
D’atxavo el xasco, David!
Tot el món que s’aguardava
una final de la Champions
entre el Barça i el Madrid!

CRISTIÀ: Pues en la Unió han respirat!
Per culpa del partiet
estaven mig tremolant:
veien que a la processó
no anava a eixir-mos ni el Sant!

MORO: És que ha sigut una pena
per no vore a més d’un pillo
llevant posat en l’orella
la ràdio en un pinganillo.
Però aixina heu vol Sant Boni
i, per tant, no ha hi res que fer!
Bueno sí, que ja está bé!
Que disparen els trabucos
eixos de Jaume I
i a tota la gent, pos gràcies
i que mos veem l’any que ve!

FI