L’Any Valor, el centenari del naixement de l’escriptor de Castalla, ha estat feliçment ple d’iniciatives, homenatge, gestos, activitats entorn a l’autor de les Rondalles Valencianes. Des de l’entitat civicocultural més humil  a institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats, passant per desenes de municipis i centres educatius l’han dedicat signficatius homenatge divulgadors de la seua vida i obra.

Dos absència clamoroses, però —i per ara—, la Generalitat Valenciana —“Ni con Fabra ni con Camps / tienen sus males remedio”—, i els altres territoris del domini lingüístic; especialment notòria és la desafecció valoriana del catalunyesos. I és que la “barretina els tapa els ulls” i la sardana —volta, que volta— a més d’avorrir, mareja. Tan se val, senyor Valor, tan se val.

Des d’ací el meu entranyable reconeixement a les associacions culturals modestes; als municipis menuts, com La Romana;  a la Universitat de les Illes Balears; als col·legis i instituts —pel bon treball realitzat amb els més jóvens—; a la vila de Castalla, on ajuntament i Centre Cultural Castallut, des que es va inciar l’any, no han parat de muntar interessants activitats; a l’ajuntament d’Elda —ciutat castellanoparlant que tingué la digna sensibilitat de comportar-se com un poble valorià—, i, clar està, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, especialment a qui ha sigut la Presidenta fins fa uns dies, la senyora Ascensió Figueres, i a la senyora Verònica Cantó, comissària de l’Any Valor compromesa, més enllà de les obligacions formals, en tota la celebració literària i cívica.

Les universitat meridionals —UA i UMH— han tigut una trajectòria desigual. La UMH, amb capitalitat rectoral a Elx, fins ara s’ha limitat, com en tantes altres coses, a fer seguidisme submís de la Generalitat Valenciana —tot un exercici d’autonomia universitària!—; la d’Alacant, al contrari, ha tingut una presència activa, tant en el desé aniversari de la mort al 2010 com en el centenari d’enguany. La seu de la ciutat d’Alacant dóna cabuda a la Biblioteca Enric Valor, per iniciativa de l’IEC. Aquest espai també, i organitzat per l’IEC, ha promogut una interessant tertúlia valenciana durant el curs 2010-11. El campus acollí la primavera passada les jornades de l’Institut Interuniveritari de Filolologia Valenciana  dedicades a l’autor de La flexió verbal. Des de finals del maig, i també al campus de la UA, es troba l’exposició Paisatges de Valor, 248 cartells, 500 fotos amb els textos i les imatges de les descripcions paisatgístiques de les Rondalles Valencianes, acompanyada d’un extraordinari catàleg. Un gran esforç, el que es mereixia el mestre Valor. L’exposició, a més, amb format itinerari de 124 cartells ha començat a circular pel nostres pobles i comarques (Castalla, Alcoi…). Un exitós curs monogràfic, “El valor escolar d’Enric Valor”, tingué la cobertura oportuna per part de la Universitat d’Estiu Rafael Altamira. A més, la «Biblioteca Virtual Cervantes», a la que es lliga la «Joan Lluis Vives» obrirà ben aviat, dins de la Biblioteca d’autors, l’espai dedicat a Enric Valor.

Finalment, del 4 al 6 de novembre, la Facultat de Filosofia de Lletres de la UA acollirà el Simposi Enric Valor. Quasi vint especialistes i estudiosos de l’obra i la trajectòria vital de l’autor del “Cicle de Cassana” es reuniran amb un nombrós grup d’estudiants, ensenyants i ciutadans i ciutadanes interessants per a analitzar detalladament i amb el màxim rigor científic el significat lingüístic, literari i cívic d’aquest gran escriptor. Cap aspecte restarà sense tractar amb profunditat: la biografia civil de l’autor, l’obra narrativa, les suggestives rondalles, la imprescindible obra gramatical i lexicogràfica, els vincles literaris valorians amb el territori, el paisatge.

L’Any Valor, malgrat les assignatures pendents, ha estat una de les més significatives fites literàries i culturals del segle XXI. No ho dic per la fastuositat dels actes —tan propis d’un país que crema monuments fallers/fogueres o tira la casa per la finestra amb grotesques capitanies de moros i cristians amb un hilarant i esperpèntic “Això ho pague jo!”—, sinó per la civilitat i elegància mesurada de tot el que s’ha fet. I com escrivia aquest estiu Josep Daniel Climent, “ara cal la Fundació Enric Valor”. Els ciutadans i les ciutadanes estem disposats a arrimar el muscle. Ja ho hem demostrat aquests darrers mesos. Esperem a les entitats i institucions. La crisi? una miserable excusa que no es mereix la memòria d’Enric Valor.