En l’autoescola
-És la tercera volta que em suspenen l’examen per al carnet de conduir. Si al març no m’aproven, ho deixaré córrer.
-Vinga, mentre hi ha vida hi ha esperança.
-La meua esperança es va quedar a l’encreuament de Gran Via i el carrer de Russafa.
-Què et va passar?
-No res… En lloc de parar-me davant del semàfor roig, com que estava un poc excitat, vaig xafar l’accelerador.
-Excel·lent!
-Sí, riu-te’n, però l’examinador es va espantar tant que volia denunciar-me. Era bastant susceptible.
-No et dónes per vençut tan prompte. De segur que ara aprovaràs.
-Sí, sempre que no em toque el mateix examinador; si no, m’hauré de traure el carnet a França.
REMARQUES DE VOCABULARI
ambre ámbar
aparcament (o pàrquing) aparcamiento
atropellament atropello
avançament adelantamiento
calçada calzada
codi de circulació código de circulación
col·lidir (o col·lisionar) colisionar
col·lisió colisión
dreta derecha
en roig (o vermell) en rojo
en verd en verde
gual permanent (o pas permanent) vado permanente
guàrdia urbà guardia urbano
imprudència imprudencia
llum de boira luz antiniebla
pas de zebra paso de cebra
permís de conduir permiso de conducir
revolta curva
semàfor semáforo
sentit sentido
senyal de trànsit (masculí) señal de tráfico
vianant peatón
vorera (o voral) d’emergència arcén
Un poquet de gramàtica pràctica
La c i la ç
Si lliges les paraules França i tercera que han eixit en el diàleg, observaràs que tant la ç (ce trencada) com la c (ce) sonen com una essa sorda. A continuació pots vore les normes que regulen l’ortografia d’estes dos consonants.
S’escriu ç davant de a, o, u, en mots com esperança, cançó i vençut; a final de paraula, en casos com març, comerç, feliç, veloç i lluç. I, per contra, s’escriu c davant de les vocals e i i, com en cel, denunciar i edició.
L’ús de c, ç o de s, ss depén de l’etimologia de les paraules. Vegeu, no obstant això, algunes referències que vos poden ajudar a utilitzar correctament estes grafies. S’escriuen amb ç les paraules formades amb els sufixos –ança i –ença: aliança, esperança, confiança, assegurança; aparença, creença, temença, i tinença.
Mireu també estes altres paraules que s’escriuen amb ç: audaç, atroç, avanç, balança, braç, capaç, capçalera, comerç, descalç, eriçó, escurçó, estruç, façana, força, Moçambic, Niça, Provença, novençà, peça, pedaç, pinça, puça, raça, veraç.
Castellanismes innecessaris
abatir* abatre
L’atracador va ferir dos ostatges, però al final va ser abatut per un guàrdia civil.
atun* tonyina
Hui, per a berenar, he menjat un entrepà de tonyina i formatge.
catxorro * cadell
Els cadells de tigre són preciosos; llàstima que quan es fan grans són temibles!
golosina* llepolia, llaminadura
Als menuts els tornen bojos les llepolies.
hacienda* hisenda
Lluís treballa en el departament d’Hisenda de l’Ajuntament.
lejia* lleixiu (masculí)
El lleixiu és bastant efectiu amb les taques complicades.
menatge* parament
Han obert una botiga de parament prop de casa.
nalga* natja, anca
Els corredors de velocitat solen tindre bones natges.
panyal* bolquer
Al nadó li canvie el bolquer tres vegades al dia.
servilleta* tovalló, torcaboques
No tornaré a eixe bar per la seua brutícia. Fins i tot els tovallons estaven bruts!!!
Més lèxic
Creuar i encreuar
Per a referir-se a l’acció de ‘passar d’una banda a l’altra del carrer’ a vegades se sent dir el castellanisme “crusar”. Però, sent com és un derivat de creu, la forma correcta és creuar: Creua el carrer pel pas de zebra. En estos casos també es pot dir, de manera molt natural, travessar. En els usos transitius o pronominals cal usar la forma encreuar: Encreua les cames; Les carreteres s’encreuen perillosament; Ens encreuàrem pel corredor sense dir-nos res. A més, el ‘lloc concret on s’encreuen dos vies’, tal com diu el personatge del diàleg, és encreuament. O cruïlla, però no “cruse”: S’hauria de posar un semàfor a l’encreuament. A més, hi ha altres usos en què per substituir el castellà “crusar” s’han d’utilitzar altres mots: Barrar un xec; Intercanviar unes paraules.
Locucions, frases fetesi refranys
ben bé: sense faltar-hi res. Sense por d’exagerar (cast. casi, del todo).
D’aquell 10 de març tan magnífic i inesperat fa ben bé dos anys.
de concert: d’acord, conjuntament (cast. de común acuerdo, de acuerdo).
La decisió es va prendre de concert.
ser del morro tort: tindre mal geni (cast. tener un genio de mil demonios).
No faces bromes a Remei que és del morro tort i et dirà de tot.
vore’s verd: trobar-se amb dificultats (cast. verse negro).
Amb la revolució que hi ha a Líbia, el dictador Gaddafi es veu ben verd.
en temps de fam els burros mengen gram (cast. a falta de pan buenas son tortas).
Topònims
Petrer
Cases de Baix
Cases de Dalt
el Barxell
el Figueralet
les Foies Blanques
Altres llocs
Alaquàs
Burundi
la Plana d’Utiel-Requena (comarca)
el Baix Segura (comarca) (cast. la Vega Baja)
Grècia
Madagascar
Penàguila
Peníscola
Vila-real
Xeraco
*atropellament / envestida | patoll (aplec de gent que va desordenadament)
*atropellar / envestir (cf. it. investire) / arreplegar / aücar (>escridassar) i per ext. agafar, engrunar R, DIEC, esclafar (Un carro ha agafat un nin) | fig. escombrar / esclafar (batre, vèncer un adversari)
(a)trossar(-se), retrossar(-se) / (ar)remangar-(ar)romangar(-se) / arrebossar(-se) / (ar)regussar(-se) DIEC, R / aüssar(-se) Val. / arremissar-arramissar(-se) (plana de Vic) / (ar)replegar(-se) o (a)pujar-se les mànigues (Els verbs atrossar, retrossar i trossar comparteixen el significat de ‘arromangar’ o ‘arre-gussar’. La sinonímia, però, és parcial perquè atrossar i trossar tenen altres significats que retrossar no comparteix. De fet, retrossar té un ús força limitat i, segons Joan Coromines, aquest verb és «una imitació poc recomanable i supèrflua del francès retrousser». Tanmateix, Pompeu Fabra el va incloure en el seu diccionari −i el DIEC l’hi manté. (a)regussar vindria de >arrebossar>revessar, revolsar, o rebursar? llatí *re-vŏltiāre, ‘regirar-se’)