Un viatge per Nadal

-Bon dia! Voldria informació per a fer un viatge a Suïssa per Nadal, concretament als Alps.

-Quants dies?

-El meu pressupost només me’n permet sis o set.

-Sap esquiar?

-La veritat, no massa. L’any passat vaig fer un curset d’iniciació i tots els monitors em van deixar per impossible.

-Bé, tenim tres ofertes que, en principi, li poden interessar: una que inclou classes avançades d’esquí amb pensió completa; una altra de mitja pensió i dos excursions, i una tercera també de mitja pensió i pràctiques de motoesquí.

-Hi ha molta diferència de preu?

-La primera són 1.000 euros, inclòs l’avió d’anada i tornada. I les altres estan al voltant dels 1.200.

-M’interessa la primera, però m’agradaria fer alguna excursió a la zona fronterera amb Alemanya.

-No es preocupe; nosaltres li organitzarem un parell d’escapadetes a dos dels llocs més bonics dels Alps.

En el diàleg apareixen dos països estrangers, Suïssa i Alemanya. Per a indicar la procedència d’una persona, utilitzem els gentilicis. Així, els de Suïssa són suïssos, i els d’Alemanya, alemanys.

Ara, fixa’t en els gentilicis que tens a continuació. De segur que et resulten familiars.

Petrer — petrerins/es

Elda — eldencs/eldenques

Novelda — novelders/es

Monòver — monovers/es

Per conéixer més gentilicis de les nostres comarques, en la pàgina web de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tens un arxiu on estan tots, que et pots descarregar en l’adreça següent:

http://www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Gentilici.pdf

Atenció a estos altres que poden presentar alguna dificultat perquè són menys habituals:

Romania — romanesos/es

Brasil — brasilers/es

Israel — israelians/es

Canadà — canadencs/ques

Vocabulari nadalenc

Loteria

bitllets billetes

cobrament cobro

dècim décimo

grossa, la gordo, el

imparell (o senar) impar

loteria de Nadal (o rifa de Nadal) lotería de Navidad (o loteria Nacional)

loteria de Reis (o sorteig de Reis) lotería del Niño

Nadal, el Navidades, las

número premiat (o afavorit, afortunat) número agraciado, premiado

papereta papeleta

parell par

premis menors pedrea

premi especial al dècim premio especial al décimo

premis importants (o majors) premios importantes (o mayores)

reintegrament reintegro

sèrie serie

sorteig (o rifa) sorteo

tocar la grossa tocar el gordo

Dies destacats

Nadal (no *els Nadals) Navidades

Sant Esteve (26 de desembre, l’endemà de Nadal) San Esteban

dia dels Sants Innocents (o dia dels Innocents, 28 de desembre) día de los Santos Inocentes

Nit de Nadal Nochebuena

Nit de Cap d’Any Nochevieja

Nit de Reis Noche de Reyes

cavalcada de Reis cabalgata de Reyes

dia de Reis día de Reyes

Personatges

el Jesuset el Niño Jesús

els Reis d’Orient/Reis Mags: Melcior, Gaspar i Baltasar los Reyes de Oriente/Reyes Magos: Melchor, Gaspar y Baltasar

els patges reials los pajes reales

Santa Claus/Pare Noel Santa Claus/Papá Noel

Tradicions

el pessebre/betlem pesebre, belén

els torrons los turrones

els polvorons los polvorones

el caganer (figura del pessebre) el cagón

la Nit de Cap d’Any se solen menjar dotze grans

de raïm, que en castellà són doce uvas

el cotilló el cotillón

les estrenes o gratificació/obsequi/extra de Nadal el aguinaldo

la flor de Nadal (o ponsètia) la flor de Pascua o ponsetia

la garlanda la guirnalda

el grèvol el acebo

la nadala el villancico

l’encens el incienso

el tortell de Reis el roscón de Reyes

el vesc (o herba de la sort) el muérdago

Menjars

ametla farcida almendra rellena

gema gema

mantecat mantecado

massapà mazapán

neula barquillo

olla de Nadal amb pilotes (o fassegures) puchero de Navidad con albóndigas (o pelotas)

pastissets de moniato empanadillas de moniato

peladilla peladilla

polvoró polvorón

torró turrón

tortell de Reis roscón de Reyes

Un poquet de gramàtica pràctica

La e oberta

Fixa’t en la e de les paraules següents: carter, paquet, carrer, Miquel, serra i mel. Encara que en tots els casos utilitzem la mateixa lletra, en realitat estem representant dos sons diferents: el de la e tancada i el de la e oberta.

Així, la e de les paraules carter, paquet i carrer és tancada i sona com la e castellana. En canvi, la e de les paraules Miquel, serra i mel és oberta i sona de manera diferent, més pròxima a la a. També és oberta la e de les paraules següents: arrel, cel, cendra, cert, comerç, concert, conveni, diferència, fideu, gel, guerra, hivern, misteri, novel·la, obert, perla, peu, premi, tela, tendra, terra, urgència, verd, vela, verge.

És important fer la distinció entre estes dos vocals, perquè hi ha paraules que únicament es diferencien per la pronúncia oberta o tancada de la e. Així, la paraula set significa ‘ganes de beure’ si la pronunciem tancada. En canvi, si es pronuncia oberta es referix al numeral que va després del ‘sis’.

Si vols aprofundir-ne més, pots consultar la proposta d’estàndard oral de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pàgines 5 i 6: http://www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Oral.pdf

Castellanismes innecessaris

burguesia* burgesia

La burgesia francesa ha tingut sempre molt en compte els valors de la revolució del 1789.

calada* (de fumar) xamada, xumada, pipada.

Ha pegat dos xamades i ha tirat el cigarret.

En els sentits marítim, pesquer i tèxtil i com a sinònim de cabussó, sí que és terme correcte. La calada de les veles s’ha fet massa de pressa i no les podem plegar, tornem-les a hissar i abaixem-les més bé. Amb quatre calades hem fet la pesca de hui, i això que se’ns ha trencat una xàrcia. Les primeres calades han sigut netes, però les últimes no, i el teixit s’ha espatlat. Vés a espai amb eixes calades que et tires, que la bassa té poca fondària.

condena* condemna

Quina condemna tenim els que vivim a vora carretera!

en seguida* de seguida

No s’impacienten que el tren ix de seguida.

fronterís –a* fronterer –a

El pas fronterer és un viver de contraban.

injert* empelt

S’ha posat empelts de monyo i pareix una nina.

mercancia* mercaderia

Tren de mercaderies.

pel contrari* al contrari, contràriament

Ahir fa sol, i hui, al contrari, està plovent.

puntilla, donar la* rematar, donar el colp de gràcia

Quan ja estava a terra el rematà amb un tir al cap.

qualificar com a* qualificar de

El va qualificar d’irresponsable.

Més lèxic

Baixar i abaixar

Sovint, estos dos verbs es confonen, quan en realitat tenen significats diferents. Baixar pot ser intransitiu i significar l’’acció d’anar de dalt a baix’, o ‘passar a un grau inferior’. La febra no li baixa. Jo baixe en la pròxima parada. Els preus dels automòbils han baixat. També s’utilitza transitivament fent referència a l’’acció de recórrer baixant’ o de ‘portar una cosa de dalt a baix’. Baixava l’escala lentament. Baixa la roba del terrat. I a més, pot significar ‘copiar, descarregar programes, fitxers, etc., d’un ordinador remot a un de local, generalment a través d’Internet’. Baixa estos programes d’Internet. En canvi, abaixar sempre és transitiu o pronominal i expressa l’’acció de fer descendir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat’. Abaixà el cap en senyal de submissió. Els comerciants han abaixat els preus. S’abaixà per a cordar-se les sabatilles.

Refranys de Nadal

Un Nadal no fa mal

Nadal en dilluns, festes a munts

Per Nadal, el porc en sal

Per Nadal, cada ovella al seu corral

Cada dia no és Nadal

Topònims

Petrer

Casa de l’Arpa

Colladet d’Amorós

el Carabassí

els Fondets

Solana Matada

Altres llocs

Al-Aauin (cast. El Aaiún)

canal de Suez

Castelló de la Ribera

el Vinalopó Mitjà (comarca)

Gàtova

Ourense

Setaigües (cast. Siete Aguas)

Sierra Nevada

Yokohama

Zamora

Descarrega el pdf de la lliçó