En el banc

-Bon dia! Voldria informació per a sol·licitar un préstec.

-Molt bé, vosté dirà de què es tracta..

-Mire, tinc un pis vell, dels meus pares, i voldria fer-hi algunes reformes. He sentit que hi ha una oferta per als jóvens…

-Sí, senyora, sí. Ara precisament té vosté l’oportunitat de beneficar-se d’un nou tipus de préstec destinat especialment a finançar iniciatives de la gent jove.

-Perfecte, però anem a fer números, que a l’hora de la veritat els interessos se’t mengen.

-Molt bé. Quants diners calcula que necessitarà?

-Crec que amb vint mil euros en tindré prou.

-Tranquil·la, no hi ha problema. A un termini de 5 anys, se li aplicaria un interés de l’11%. En euros…, serien aproximadament 200 euros al mes.

-L’oferta no em pareix malament, però encara m’ho he de pensar. Moltes gràcies per la informació.

REMARQUES DE VOCABULARI

amortització amortización

base imposable base imponible

compte corrent (masculí)  cuenta corriente

contribuent contribuyente

cotització cotización

deflació deflación

depòsit (o dipòsit) depósito

depositar (o dipositar) depositar

desemborsar (o desembossar) desembolsar

desembors (o desemborsament) desembolso

desgravació desgravación

despesa (o gasto) gasto

deutor –a deudor –a

deute (masculí) deuda

encarir encarecer

estalvi (o alforrament) ahorro

estalviar (o alforrar) ahorrar

finança finanza

finançar financiar

finançament (masculí)  financiación

frau fraude

guany ganancia

hisenda hacienda

hipoteca hipoteca

import importe

impost impuesto

inflació inflación

ingrés ingreso

ingressar ingresar

interés interés

liquiditat liquidez

mensualitat mensualidad

milions millones

morós –osa moroso –a

ordre (o orde) de pagament  orden de pago

pagaré pagaré

pago pagament

plazo termini

plusvàlua plusvalía

préstec préstamo

quota cuota

reembors (o reemborsament) reembolso

reintegrament reintegro

renda renta

rendibilitat rentabilidad

rendible rentable

solvència solvencia

taxa tasa

transferència transferencia

venciment vencimiento

xec cheque

Un poquet de gramàtica pràctica

Els numerals cardinals

zero

u, un, una

dos, dues (o dos)

tres

quatre

cinc

sis

set

huit (o vuit)

nou

deu

onze

dotze

tretze

catorze

quinze

setze

dèsset (o disset)

díhuit (o divuit)

dènou (o dinou)

vint

vint-i-un

trenta

trenta-tres

quaranta-tres

cinquanta

cinquanta-dos

seixanta

seixanta-cinc

setanta

setanta-sis

huitanta (o vuitanta)

huitanta-set (o vuitanta-set)

noranta

noranta-set

cent

dos-cents

tres-cents

mil

milió

Observa les xifres anteriors i fixa’t que n’hi ha algunes que porten guionet. Si no saps quan l’has de posar, la regla del D-U-C t’hi ajudarà (Desenes, Unitats, Centenes).

Atenció: Posarem guionet entre desenes i unitats (D-U) i entre unitats i centenes (U-C).

Exemples:

Vint-i-nou mil cinc-centes cinquanta

Castellanismes innecessaris

buitre* voltor

Els voltors són animals carronyers.

despegue*

M’encanta viatjar en avió perquè el moment de l’enlairament fa descarregar molta adrenalina.

escalofrio* calfred, eriçó, esgarrifança

Andreu fa un moviment brusc de coll quan sent un calfred.

invalidés* invalidesa

Va tenir un accident i ara cobra una pensió d’invalidesa permanent.

jaleo* rebombori, escàndol, aldarull, xivarri

El vigilant hagué d’expulsar del cine uns adolescents que estaven armant molt de rebombori.

jefe –a* cap

El meu cap és dels que pensa que si té contents els treballadors estos rendixen més.

larguero* travesser

Villa va fer un xut fortíssim que anà al travesser.

ocurrir* ocórrer

En eixe poble estan ocorrent fenòmens molt estranys, quasi paranormals.

peató –ona* vianant

A Itàlia els conductors no respecten a penes els passos de vianants.

pessadilla* malson

Dec haver tingut un malson perquè m’he alçat amb el cor a moltes pulsacions.

Més lèxic

Número i nombre

La paraula número en valencià designa una ‘referència integrada dintre d’una sèrie o col·lecció’. Així podem dir És el número u de la seua promoció, Viu al número 6 del carrer de Colom o Aquesta revista publicarà un número dedicat a l’infart. El mot número també designa ‘cada una de les exhibicions que componen el programa d’un espectacle’: El domador fa un número fantàstic. I és clar que, traslladant este significat a contextos més quotidians, també podem dir que Laia va muntar un número a la cafeteria. Per contra, per a fer referència a una quantitat, tenim la paraula nombre: Al curs s’ha apuntat un gran nombre de persones. Però el mot nombre encara té altres significats: en matemàtiques servix per a referir-se a un conjunt d’agregats abstractes com ara els nombres fraccionaris o els nombres enters. I en gramàtica, també se’n fa ús per a referir-se al nombre singular o plural.

Locucions, frases fetes i refranys

ara diu pa, ara diu coca (cast: donde digo digo, digo Diego)

Llúcia no té paraula, ara diu pa, ara diu coca.

al remat (al cap i a la fi, al capdavall, al final, finalment): després de tot, finalment. (cast. al fin y al cabo)

Al remat, després d’una forta discussió, van fer les paus.

fil per randa: detalladament (cast. punto por punto)

El meu cap de recursos humans repassà fil per randa tots els temes que es van tractar en la reunió.

caure o baixar del burro: abandonar una opinió (cast. caer o bajar del burro).

Estava encabotat a deixar els estudis, però va baixar del burro a temps i ara és un metge prestigiós.

tindre corda: parlar molt (cast. tener cuerda para rato).

Si quedes amb Pep no t’avorriràs que és molt graciós i té corda.