En l’oficina d’ocupació

-Mire, he vingut moltes voltes i sempre em diuen que tot està malament, que hi ha no sé quants milions d’aturats i que tinga paciència. I ja n’estic fart. He treballat tota la vida i vull continuar treballant.

-És que és complicat trobar-li una ocupació, a vosté. Treballaria d’ebenista, de tapisser o de soldador?.

-No, ja li ho he dit mil voltes: sóc cantant i vull cantar.

-Ja! I a mi m’agradaria ser ballarina, i, en canvi, ací em té, fent d’administrativa.

-Jo, senyoreta, vaig cantar amb Sara Montiel quan treballàvem als millors teatres de Barcelona…

-En eixe cas, no seria millor que es jubilara?

-No, mai. Un artista no renuncia al seu públic.

-Mire, a mi no m’importa que vosté cante o que no cante; el problema és que no hi ha cap col·locació.

-En qualsevol companyia de varietats, la que siga.

-Ho lamente, ni de músic en una orquestra de poble.

REMARQUES DE VOCABULARI

aprenent –a aprendiz

atur (o desocupació)  paro

aturat –ada (o parat –ada) parado –a

cartilla cartilla

certificat certificado

cobrament cobro

contracte contrato

cua cola

empleat –ada empleado –ada

empresari –ària empresario –a

eventual eventual

faena (o feina)  faena, trabajo

jubilació jubilación

obrer –a obrero –a

ofici oficio

peó peón

revisió revisión

sou sueldo

subsidi subsidio

tècnic –a técnico –a

termini plazo

títol título

titulació titulación

treball trabajo

treballador –a trabajador –a

Un poquet de gramàtica pràctica

Les oracions condicionals

• L’ús dels verbs en les oracions condicionals ha de ser el següent:

_ Si + present  ____  present o futur

_ Si + imperfet de subjuntiu  _____condicional

ORACIÓ CONDICIONAL ORACIÓ PRINCIPAL

SI + PRESENT                                                        PRESENT o FUTUR

SI + IMPERFET DE SUBJUNTIU                                    CONDICIONAL

• Estes estructures no es poden intercanviar.

• En els temps verbals compostos s’ha d’usar el condicional (HAURIA) per a l’oració principal i no el plusquamperfet de subjuntiu (HAGUERA).

• No és correcte usar la preposició DE ni la conjunció COM amb valor condicional.

Exemples:

Bé Si em telefona, li dic que vinga.

Bé Si estudies molt, aprovaràs els exàmens.

Bé Si fóra ric, em compraria una mansió amb platja privada.

Bé Si no haguera malgastat tant, ara viuria sense patiments.

Malament Si m’ho hagueres dit, *haguera anat a buscar-te.

Bé Si m’ho hagueres dit, hauria anat a buscar-te.

Malament *D’haver arribat a hora no haurien tancat.

Bé *Si hagueres arribat a hora no haurien tancat.

Malament *Com no faces els deures, no eixiràs el cap de setmana.

Bé Si no fas els deures, no eixiràs el cap de setmana.

Per tant, ha d’haver-hi una correlació entre els dos verbs de les oracions condicionals i cal evitar els encreuaments:

ORACIÓ CONDICIONAL ORACIÓ PRINCIPAL

Present d’indicatiu                                          present o futur

Imperfet de subjuntiu                                      condicional

Castellanismes innecessaris

ardilla* esquirol

L’esquirol és un mamífer rosegador.

blusa* brusa

La brusa que du Andrea és molt bonica.

ciervo* cérvol

La carn de cérvol és deliciosa.

cotilleo* xafardeig, xafarderia, tafaneig

Els xafardejos és l’únic que emeten alguns programes de televisió.

emitir* emetre

L’Estat ha emés molt de deute públic per sufragar part de les despeses en infraestructures.

ensanyar-se* acarnissar-se, encruelir-se

Els policies s’acarnissaren amb el presoner i este va perdre el coneixement a causa dels colps.

estadounidense * nord-americà –ana

Tracy és nord-americana, però parla el valencià com si fóra d’ací.

harén* harem

Alguns musulmans creuen que quan muiren, en el cel els espera un harem amb moltíssimes dones.

mileni* mil·lenni

Fa un poc més de dos mil·lennis que va nàixer Jesucrist, segons la Bíblia.

paraguai –a* paraguaià –ana

El pare d’Enric és paraguaià, encara que és d’origen iemenita.

Més lèxic

Atur, aturada i desocupació

Sovint, quan hem de substituir un castellanisme, tendim a reemplaçar-lo sistemàticament per una altra paraula, però a vegades una paraula té més d’un significat i requerix mots distints per a cada accepció. Això és el que passa amb paro. Aquest mot significa, d’una banda, ‘suspensió del treball temporalment’, i en este cas pot reemplaçar-se per aturada o parada: Han fet una aturada de dos hores. I, d’una altra, el castellanisme paro pot significar ‘falta de treball’, i en este sentit les formes correctes són desocupació o atur: Està en atur des de fa tres anys. Se li ha acabat el subsidi de desocupació.

Locucions, frases fetesi refranys

si el pare és músic el fill és ballador: (cast. de tal palo tal astilla). Pep és igual de fester que ho era son pare. Per tant, en este cas, es pot comprovar que si el pare és músic, el fill és ballador.

cantar el porc: ser molt tard (cast. ser muy tarde). Hui eixiré de marxa. Per tant, demà no m’alçaré, com a mínim, fins que cante el porc.

demà m’afaitaràs!: no creure a algú per pensar que mentix (cast. ¡naranas de la china!, ¡a otro perro con ese hueso!). El meu fill em va dir que havia tret molt bones notes. Demà m’afaitaràs!, li vaig contestar jo. Sabia que n’havia suspés unes quantes.

a l’engròs 1. en gran quantitat (cast. al por mayor). Antònim: al detall. Mon pare s’ha dedicat tota la vida al comerç de fruita a l’engròs 2. Deixant de banda els detalls (cast. a grandes rasgos). Antònim: al detall. M’han explicat la situació del país a l’engròs.

si molt convé (o la millor, potser, tal volta): s’usa quan s’anuncia la possibilitat d’un fet que contraria allò que s’espera, es prepara, etc. (cast. a lo mejor, si se tercia). Si molt convé ho acceptaran. Si molt convé ens donaran el premi.