La pregunta, sense el meu afegit, l’han feta els representants del Partit Popular a Petrer en referència a la protesta que diversos col•lectius comarcals han convocat, primer a Elda, i després en el nostre poble. I el motiu de la protesta és la reducció que els governs municipals respectius ha fet de l’aportació a l’ajuda als països empobrits, que en el cas de Petrer havia arribat ja al 0,7 %.

Obviament, la pregunta (PER QUÈ NO ANEM A MADRID?) no espera respostes en l’àmbit de la geografia. Madrid es, per a qui fa la pregunta, el PSOE. Més encara; la pregunta en si mateixa és una resposta, que ve a dir, si governara el PSOE no hi hauria protesta. Potser obliden, o desconeixen perque no van viure aquells moments, que la part més àlgida de la batalla pel 0,7 % es va lliurar quan a Madrid i a la majoria de municipis i autonomiesostentava el govern el Partit Socialista.

No va ser obstacle per a les cinc persones que a Madrid van iniciar una vaga de fam pel 0,7 que el govern fòra del PSOE. Com no ho va ser per a que trenta persones pernoctaren en sacs de dormir davant el Ministeri d’Economia i Hisenda a Madrid. I no va representar cap dificultat que el PSOE governara, per a que a Madrid s’iniciara una acampada a la Castellana, que després s’escamparia per tot Espanya.

I no hi ha hagut cap obstacle per que, des de les ONG’s s’haja denunciat que els acords del PSOE en matèria de solidaritat fets en 1994 (el 0,5% en 1995 i el 0,7 % en 1997) no s’han complit. Com no s’han complit les promeses fetes en campanya electoral per dos alts dirigents del PP, Loyola de Palacio y Rafael Hernando, arribant a acords (també del 0,7) que mai es feren realitat.

Tot i això, no se’ns diu en cap moment que som unes persones desficaciades ni avalotadors. No sembla que els parega malament la nostra reivindicació. Només pregunten per quin motiu no anem a Madrid. I potser tinguen raó. Imaginem per un moment que anem a Madrid. Jo ho he fet en diverses ocasions: per al referèndum de l’OTAN, per a la Vaga General del 14-D, i unes quantes més. Però, continuem anant a Madrid, i la pregunta es gira en contra d’ells. Si en cap moment han considerat la nostra reivindicació incorrecta, els hem de preguntar per què no venen a Madrid amb nosaltres. Per què no van a Madrid? PER QUÈ NO ANEM (junts) A MADRID? I a poc que tirem del fil ens haurem de congratular que a Madrid (Espanya) governe el PSOE, per que allí ens enviaran a protestar. Si algú espregunta a on ens enviarien a demanar el 0,7 en cas que no manara el PSOE a Madrid, la resposta és fàcil. A un país del Carib que és el seu preferit.

De moment, el dissabte 17 d’abril, anirem al derrocat a les 12:00 hores, a demanar, com férem fa quinze anys, 0,7 YA! I afirmem les paraules de Carlos Gómez Gil, doctor en Sociologia i professor al Departament d’Anàlisi Econòmic Aplicat de la Universitat d’Alacant: “A pesar de que España se encuentra lejos aún del 0,7%, la semilla que miles de mujeres y hombres en toda España han dejado en los últimos quince años movilizándose a favor de este símbolo quizás sea mucho más fructífera de lo que parece. “