Un govern celestial

La presa de possessió del Govern Valencià en presència d’un crucifix es podia entendre com un costum medieval, d’eixos que tant agrada als polítics, tenint en compte el seu concepte dels treballadors i el tracte que els donen. El Govern d’Espanya va fer el mateix i en molts ajuntaments, almenys el de Petrer, el partit guanyador es va qualificar de cristià, fent abstracció de les pràctiques ( i vull pensar de les idees) d’alguns dels seus membres.

Fins ací és comprensible; hàbits i costums de la pràctica antiga i una dosi de posicionaments davant els qui reclamem menor protagonisme de la fe en la vida pública. Un gest de complicitat per als qui demanaren el vot per a ells i un advertiment per als que pensen que una separació de l’església i l’estat sens dubte seria bona per als dos. L’aconfesionalitat constitucional, que no es compleix, exigiria unes actuacions més discretes dels polítics, donat que a ningú no l’interessa quina religió professa cadascú.

Però la seua ostentació arriba molt més lluny. No contents a presidir processons i algun que altre via , els dirigents de la cosa pública semblen haver integrat en els seus equips d’assessors alguns càrrecs divins.

Així, el 9 de novembre del passat 2011 podíem llegir de Ruiz Gallardón

Agradecido por el fin de ETA. El alcalde de Madrid también se ha mostrado agradecido a la Virgen de la Almudena «por el hecho de que nuestra democracia haya empezado por fin a doblegar al terrorismo, que tanto dolor ha causado en Madrid y en España»

Imagineu-vos si l’agraïment se l’haguera pogut fer l’alcalde fa trenta anys. Però la Verge de l’Almudena s’ha fet esperar. Potser estava ocupada en aparèixer-se en uns camps de Madrid on Rouco Varela acaba d’autoritzar la construcció d’un centre d’oració.

L’alcaldessa de Madrid és Legionària de Cristo, seguidora de Marcial Maciel (si fan pública la seua afiliació religiosa, tots la sabem) i també tenim notícies d’ella el 15 de maig d’enguany.

Ana Botella, ha pedido este lunes a San Isidro, patrón de la capital, «trabajo      para todos los españoles» y que Dios «ilumine» a los que tienen responsabilidad de Gobierno.

Coneguda com és l’afició de San Isidro a no treballar mai, ens temem que no tinga molt bona relació en l’INEM celestial. Podem esperar fins a les pròximes eleccions i els aturats que opten, vist els resultats de les interseccions de l’alcaldessa,  per San Isidro i la seua valedora en la terra o per altres opcions.

Per si no funcionara l’intent d’Ana Botella s’ha posat en marxa la ministra del ram, Fátima Báñez i no sabem si personal de confiança, la Verge del Rocío (que Rossada queda lleig). El 6 de juny de 2012.

La ministra de Trabajo, Fátima Báñez, agradece el «regalo adicional» de la virgen del Rocío «en nuestra salida de la crisis», tras la concesión del año jubilar mariano para la aldea de Almonte (Huelva) . «De la virgen un capote siempre llega», ha dicho.

Durante una visita al Ayuntamiento de la localidad onubense, Báñez ha explicado que estas    entidades que colaboren, organicen o contribuyan a este gran evento universal podrán tener         importantes deducciones fiscales, que en algunos casos llegarán hasta el 95 por ciento».

Si les entitats (empreses) que col·laboren (fan negoci) no paguen impostos. Qui paga la festa?      És clar. Retallades sanitàries i educatives, congelacions salarials, repagament de medicines, retalls en les brigades forestals… i exempcions d’impostos i manteniment de les subvencions sense cap retall als que alimenten la seua fe.

Mentestant el president, que no ha considerat oportú visitar les terres valencianes incinerades –algú diu que gràcies a les retallades-, ha optat per fer-se la foto amb el bisbe de Santiago i amb el Códice Calixtino. L’opció del president sembla no ser un símbol. Abans que els ciutadans que han patit l’enorme desgràcia de perdre-ho tot, l’església, que sempre ho guanya tot.

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *