En l’associació de veïns
-Eh!, Ramon, ara que et veig vull recordar-te que tenim assemblea de l’associació de veïns dijous.
-Quin és l’orde del dia?
-Tractarem de la neteja dels contenidors de brossa….
-ah!, això està molt bé. Estan fets una verdadera porqueria. A vore si podem aconseguir que els netegen de tant en tant.
-Volem també que posen més contenidors de paper i de vidre al barri…
-Sí, perquè si cada vegada que hem de tirar un paperet o una botella hem de fer un quilòmetre, ho tenen clar, això del reciclatge.
-També tractarem el problema de l’aigua, que cada dos per tres s’estan rebentant les canonades.
-A quina hora dius que és la reunió?
-A les huit.
-Molt bé! Doncs sí que hi aniré, sí. Pel bé de tots.
Remarques de vocabulari
aigua agua
ascensor ascensor
assemblea asamblea
canonada (o tuberia, forma secundària) tubería, cañería
brossa (o fem) basura
bústia buzón
celobert (o desllunat) patio interior
clau llave
comptador contador
contenidor contenedor
enllumenament alumbrado
escala escalera
escaló (o graó) peldaño
façana (o fatxada) fachada
llum luz
neteja limpieza
piso pis
porta puerta
porter automàtic portero automático
president –a presidente –a
replà (o replanell) rellano
secretari –ària secretario –a
terrassa terraza
terrat azotea
tresorer –a tesorero –a
verdader –a (o vertader –a) verdadero –a
vore (o veure) ver
Un poquet de gramàtica pràctica
Les contraccions
Observa estos grups de paraules que hem tret del diàleg i fixa’t en les partícules. Són contraccions: del dia, dels contenidors, al barri, pel bé de tots.
Les contraccions, com l’apòstrof, indiquen un emmudiment vocàlic. Es produïxen quan les preposicions a, de i per entren en contacte amb els articles el i els, llevat de quan l’article el s’apostrofa amb la paraula següent. Vegem-ho.
a + el = al al carrer a + el = a l’ a l’avinguda a + els = als als carrers
de + el = del del xic de + el = de l’ de l’amic de + els = dels dels xics
per + el = pel pel camí per + el = per l’ per l’aeroport per + els = pels pels camins
A més d’estes contraccions, també hi ha la partícula cal, que és una contracció popular de les paraules ca (reducció de casa) i l’article el: Anem a sopar a cal ferroviari.
Castellanismes innecessaris
agobiar-se* aclaparar-se
S’aclapara perquè li han manat molta faena i no té temps de fer-la
cura* capellà, rector
El capellà del poble és molt modern.
Atenció: cura és correcte quan significa ‘atenció, assistència’. Tinc cura del xiquet mentre vaig a comprar el diari.
desmadrar-se* excedir-se, passar-se de la ratlla
Deixar que feren la festa en casa ha sigut un greu error, perquè s’han excedit i l’han deixada feta un desastre.
espejismo* miratge
El canvi de conducta de Vicent ha sigut un miratge; ja torna a portar-se molt malament.
fregona* pal de fregar
De fer tanta força he partit el pal de fregar.
inaplaçable* inajornable
Este viatge és inajornable.
luto * dol
El país està de dol perquè ha mort la presidenta.
mixte* mixt
En esta escola l’alumnat és mixt.
ombligo* melic
No et mires tant el melic que no és bo ser tan cregut.
paro* aturada, parada. Vam fer una parada de mitja hora. // desocupació, atur. L’atur és un dels grans problemes del món actual.
Més lèxic
Ordre i orde
Les paraules ordre i orde es poden utilitzar indistintament en pràcticament tots els usos. Així, poden significar ‘disposició regular de les coses’: Sempre té totes les coses en perfecte ordre (o orde), o també, en femení, el sentit de manament: Li han donat una ordre (o orde) molt clara, però no ha fet cas.
En l’únic sentit en què no són sinònimes és quan es fa referència a ‘institucions religioses, militars o civils sotmeses a certes regles’, i en este cas només es pot utilitzar orde, en masculí: Els ordes de cavalleria eren unes institucions creades per organitzar els cavallers en la defensa dels seus ideals.
Locucions, frases fetesi refranys
al be: seient cama ací cama allà sobre el coll i els muscles d’un altre (cast. al burriquito).
Quan era xicotet mon pare em duia al be.
de pet: directament, de seguida (cast. derecho, derechito)
Quan arribàrem a casa vaig anar de pet al rebost perquè tenia una fam bestial.
passar per la pedra: fer, vençut per manya o destresa d’un altre, el que no volia (cast. passar por el aro).
Es pensava que continuaria fent el que volguera, però amb el nou cap, Andreu està passant per la pedra.
tirar de veta: gastar sense miraments (cast. tirar largo).
Quan fa un bon negoci, Lluc li enxisa tirar de veta i crema la targeta.
dia passat, dia trobat (cast. que me quiten lo bailado)
Topònims
Petrer
Casa de Lluís
la Patada del Cavall
les Cases de la Senyora
Racó de la Coloma
Rambla dels Bellots
Altres llocs
Antigua i Barbuda
Birmània
Brunei
Canet d’en Berenguer
el Sudan
Estats Federats de Micronèsia
la Costera (comarca)
la Marina Baixa (comarca)
el Níger
Llombai
Descarregat açí el pdf de la lliçó.
*pis / paviment LC / terra / sòl (de terra) / trebol / trespol (superfície sobre què hom està, camina; divisió horitzontal d’un edifici, llevat del pla terrer) / enrajolat, empedrat, llosat, etc. | sostre / trebol / trespol / sòtil / treginada Bal. / treginat Val. / teginat DIEC (superfície que limita per dalt el buit d’una cambra, d’un lloc habitable) | sòl / pla / soler / revoltó DCVB / les cambres (nivell d’un edifici, fr. étage, cast. piso) (però GEO estatge alpí). *primer pis: dedalt R, dalts, primer nivell, primer soler, les cambres, l’adamunt Bal. *casa de pisos: casa de veïns. *pis d’un pont: taula, sòl d’un pont
*pis / apartament
*excedir-se / fer llarg / passar-se’n / passar de la ratlla-mida / passar l’osca / adavantar-se / picar fort / fer-ne un gra-xic massa / fer-la bona / fer-la blava / fer-la grossa / fer-se una de crespa / fer-la com un cove / anar massa lluny / fer fava R, Bal. (exagerar) (D’un pet ne fa cent esquerdes, d’un cabell en fa cent estelles, d’un ou en fa un ou, d’una puça en fa un cavall, d’una pedra en fa un claper, d’una palla fa un paller, d’un ciuró-lledó fa un sermó, per un grell d’ou, moure un renou, de no-res fer-ne tres dies: es diu del qui exagera les coses o els atribueix una importància que no tenen) | anar-se’n la mà / escapar la mà (a algú) (en donar quelcom) | carregar la mà (en posar quelcom o en castigar)
*pal de fregar / mànec de fregar
*fregona / mànec de fregar / fregadora / escuradora | V. Fregot
*encisar, *enxisar (de Etxisar, del cast hechizar) / embruixar, bruixar, enartar, enllaçar, fadar, fetillar, gojar, maleficiar, corprendre, ullprendre, fascinar, seduir, captivar, plaure, embadalir, embadocar, embabaiar, embambar, enamorar, encativar, embavar Bal.