En la piscina
-Bon dia! Voldria apuntar el meu fill a les classes de natació.
-Molt bé, òmpliga la instància, per favor.
-Hi ha moltes persones en llista d’espera?
-Sí, hem rebut moltes sol·licituds, però el torn de primera hora del matí està encara lliure.
-Perfecte! És el torn que volem nosaltres. A quina hora obrin les portes?
-Fins ara hem obert a les deu del matí, però d’ara en avant, com que el curs de natació comença a les nou, obrirem abans.
-I mentre els xiquets fan les classes, la piscina està tancada per al públic, supose.
-De cap manera, sempre deixem un parell de carrers lliures per a la resta d’usuaris.
-Magnífic! Em sembla que jo també vindré a nadar. Així, mentre espere el meu fill, faré un poc d’exercici.
REMARQUES DE VOCABULARI
banyador bañador
barnús albornoz
bloc d’eixida bloque de salida, poyete
braça braza
bussejar bucear
cabussar-se zambullirse
carrer calle
casquet (o gorra de bany) gorro de baño
clor cloro
cronòmetre cronómetro
escaleta escalerilla
eixida salida
esquena espalda
estil estilo
flotador flotador
immersió inmersión
natació natación
neopré neopreno
papallona mariposa
paret pared
prova proba
relleu relevo
respiració respiración
ritme ritmo
surada corchera
surar (o flotar) flotar
tovalla toalla
trampolí trampolín
ulleres de natació gafas de natación
Un poquet de gramàtica pràctica
Els verbs de la 3a conjugació: venir
En la frase extreta del diàleg Em sembla que jo també vindré a nadar, apareix, destacada en negreta, una forma del verb venir. Este verb presenta algunes irregularitats en els temps que et presentem tot seguit:
Present d’indicatiu
vinc
véns
ve
venim
veniu
vénen
Present de subjuntiu
vinga
vingues
vinga
vinguem
vingueu
vinguen
Imperfet d’indicatiu
venia
venies
venia
veníem
veníeu
venien
Imperfet de subjuntiu
vinguera
vingueres
vinguera
vinguérem
vinguéreu
vingueren
Passat simple
vinguí
vingueres
vingué
vinguérem
vinguéreu
vingueren
Futur imperfet
vindré
vindràs
vindrà
vindrem
vindreu
vindran
Imperatiu
vine
vinga
vinguem
veniu
vinguen
Cal posar compte perquè quan es vol fer servir l’imperatiu en forma negativa s’utilitzen les formes del subjuntiu. Per tant, Veniu prompte al concert si voleu assentar-vos prop de l’escenari, però No vingueu tard si no voleu perdre’s el primer monòleg, que és el millor.
Per a l’infinitiu hi ha també la forma vindre.
Es conjuguen com venir els seus compostos avenir-se, convenir, esdevenir, esdevenir-se, prevenir i revenir.
Castellanismes innecessaris
acovardar* acovardir
En totes les dictadures el poder intenta acovardir la dissidència amb amenaces i violència.
adiví –ina, adivinar* endeví –ina, endevinar
No sóc endeví, però tinc el pressentiment que Espanya guanyarà el Mundial de futbol.
bocacalle* cap de carrer, embocadura
Jacob viu tres caps de carrer més amunt.
héroe* heroi -ïna
Perseu és un dels grans herois de la mitologia grega.
jarra* gerra, gerro, pitxer
Cambrer, per favor, porta’ns una gerra ben freda de cervesa.
merlussa* lluç
L’especialitat d’este bar és el lluç a la planxa.
pato* ànec
En el Xúquer al seu pas per Antella hi ha molts ànecs.
otonyo* tardor
La tardor és la meua estació preferida perquè no fa ni molt de fred ni molta calor.
rebentó* rebentada
L’accident va ser causat per la rebentada d’una roda.
ròtul* rètol
M’han donat una subvenció per posar el rètol exterior de la botiga en valencià.
Més lèxic
Fons i fondo
La paraula fondo sovint s’utilitza inadequadament per a designar la ‘part inferior d’una cavitat’. En este sentit, però, l’única forma correcta en valencià és fons. Esta paraula també s’usa fent referència als ‘diners disponibles’: M’he quedat sense fons. Cal remarcar que el mot fons té sempre un valor gramatical de substantiu i que és invariable en nombre, de manera que tant en singular com en plural l’única forma existent és fons. La paraula fondo, no obstant, no és incorrecta: té un valor d’adjectiu i és sinònima de profund. De manera que podríem dir Esta part de la piscina és tan fonda que no toque el fons ni llançant-me des del trampolí.
Locucions, frases fetes i refranys
anar a pams: explicar una cosa detalladament. (cast. ir a paso a paso)
Anem a pams amb els temes perquè la reunió és molt important i cada u ha de saber el que ha de dir.
de gairell (de gaidó, de costat, de cantell, d’esquitllentes): de manera obliqua, de costat, en diagonal. (cast. de costado, al sesgo, de lado). Antònim: a dret fil.
Has penjat el quadre de gairell. En què estaves pensant?
de gom a gom (a pic de mall) Molt ple. Cobrint, l’aigua, el llit d’un riu de banda a banda. Omplint completament un local, una plaça, etc. (cast: a rebosar, a tope, hasta los bordes)
Està plovent molt i el riu va de gom a gom. Els manifestants omplien el carrer de gom a gom.
fer els ulls grossos: deixar passar alguna cosa aparentant no vore-la (cast. hacer la vista gorda)
En la nostra empresa alguns treballen poc i altres molt, però el cap fa els ulls grossos i, així, cada vegada l’ambient està més caldejat.
no es pot anar a missa i repicar (cast. quien mucho abarca poco aprieta).
Topònims
Encetem esta nova secció del Racó del Valencià amb l’objectiu de divulgar topònims tant de Petrer com de la resta de la Comunitat Valenciana i d’Espanya i el món. Els topònims no seguixen unes regles exactes de traducció i d’ortografia. És a dir, hi ha topònims que s’han valencianitzat i altres no, depenent de l’ús. Per exemple, tenim Ciudad Real o Saragossa. Pel que fa a la toponímia menor, partides, barrancs i altres topònims d’abast local, el més habitual és no fer cap traducció. Per tant, se solen mantenir com són coneguts històricament pels habitants del poble o ciutat. Així, podem trobar el Comptador a Petrer o Bolón a Elda. A més, hi ha vegades que un topònim menor petrerí ha pogut quedar fixat d’una forma que no s’adapta completament a la normativa ortogràfica i lèxica del valencià, però és com ha quedat fixat. Per exemple, el Fondo del Feo. Encara que es tracta de casos excepcionals.
Petrer
Alt de Càrdenes
el Comptador
el Sit
el Parat del Catxuli
el Rebentó
Altres llocs
Asp
el Fondó dels Frares
el Fondó de les Neus
Etiòpia
França
Galícia
la Xina
Logronyo
Saix
Sòria
guerxo R, Emp. (de ~) / guinguet R (de ~) / guingoi R (de ~) / gallet R (de ~) / gairó (de-al ~) / gaidó (de ~) / gairell (de ~) / de caire(s) R, DIEC / d’escaire / biaix (en-a-al-de ~) / d’-a l’esbiaixada / de can-tell / a la guerxa / d’esquitllèbit / d’esquitllentes / de rellisquentes / a la biorxa DIEC / de tort / a la torta / a la corbella Bal. / de corberó Bal. / de corbeu-gorbeu Bal. (a la torta i recolzat) / de costellam Bal. / de costellantes Bal. / a la garrumbeu Bal. / a la bescunça-biscunça Bal. / de bescunç Bal. / de folondres Bal. / a la fotrenca-fotranca Bal. / a la gardanxa Bal. / a la xisclera Bal. / de rastell Val. (obliquament, de-al través, de costat) (Tenir la vista girada: mirar a la torta, mirar de través)