En la notaria

-És vosté el senyor Belisari Reguant Vinyals?

-Sí.

-D’acord. Mire, l’he fet venir perquè he obert el plec d’últimes voluntats de Valerià Reguant Roureda i el nomena hereu de tots els seus béns. Era el seu cosí, no?.

-Sí, però no el veia des que érem menudets. M’estranya que s’haja recordat de mi. De tota manera, crec que no li quedava un altre parent.

-Li puc assegurar que tot és legal.

-Bé, què m’ha deixat, si es pot saber?

-Doncs li puc anticipar, analitzant tota la paperassa, que li ha llegat la pastisseria i un garroferar de 30 fanecades. A banda dels diners que queden després de pagar l’enterrament, és clar, uns deus milions, més o menys.

-Uf! Quina generositat, cosinet! Et promet que no t’oblidaré mai!

REMARQUES DE VOCABULARI

advocat –ada: abogado –a

alienar: enajenar

apoderat –ada: apoderado –a

arrendament: arrendamiento

article: artículo

béns: bienes

cònjuge: cónyuge

costes: costas

creditor –a: acreedor –a

deute (masculí): deuda

deutor –a: deudor –a

diligència: diligència

document: documento

escriptura: escritura

fideïcomís: fideicomiso

heretar: heredar

hereu –eva: heredero –a

jacent: yaciente

llegítima: legítima

llei: ley

marmessor: albacea

notari -ària: notario –a

primogènit –a: primogénito –a

testament: testamento

Un poquet de gramàtica pràctica

La derivació

En el diàleg han aparegut les paraules paperassa, pastisseria i garroferar. Les tres són derivades de les corresponents paper, pastís i garrofer, a les quals s’han afegit els sufixos –assa, -eria i –era, respectivament.

El sufix –assa és un sufix augmentatiu i servix per a indicar ‘és més’: barcassa, donassa, grandassa, vidassa. El sufix –ar té un valor col·lectiu. Si s’aplica a noms de vegetals significa ‘lloc plantat de’ o ‘conjunt o bosc de’: ametllerar, figuerar, pererar, tarongerar. El sufix –eria forma paraules que indiquen ‘lloc on s’exercix una professió’, ‘activitat, ofici de’: carnisseria, orfebreria, papereria, rellotgeria, sastreria, xarcuteria.

Fixeu-vos ara en la paraula enterrament, que també ix en el diàleg. Es tracta d’un derivat de la paraula enterrar, a la qual s’ha afegit el sufix –ment. Este sufix és molt productiu i dóna lloc a un gran nombre de paraules. Per exemple: abonar, abonament; cobrar, cobrament; pagar, pagament; abaratir, abaratiment; repartir, repartiment; nàixer, naixement; créixer, creixement; conéixer, coneixement.

Castellanismes innecessaris

ahorrar, ahorro* estalviar, alforrar; estalvi, alforrament. En els últims huit anys he estalviat molt per a comprar-me una casa.

alcantarilla* clavegueram. Diuen que les rates de clavegueram són les més grans.

aliento* alé. He corregut un bon tros per no perdre l’autobús i ara no tinc alé. // ànim. Necessite el teu ànim per a no desmoralitzar-me després d’haver suspés l’oposició.

calentura* febra, febre. Al xiquet li ha agarrat febra i l’hem hagut de dur a cal metge.

cantitat* quantitat. Amb la hipoteca i les assegurances necessite una gran quantitat de diners per a arribar a final de mes.

discurrir* discórrer. El riu Xúquer discorre per Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana.

grave* greu. És molt greu la situació dels afectats pel terratrémol d’Haití.

limpiaparabrisas* eixugaparabrisa. Tenir l’eixugaparabrisa estropejat quan plou pot provocar un accident.

hombro* muscle. Se m’ha dislocat el muscle i, malauradament, no podré practicar piragüisme durant un mes.

olvidar* oblidar. Tinc memòria de peix i oblide moltes coses.

pegatina* adhesiu

Fa dos anys, l’Ajuntament va repartir entre els pares dels nounats adhesius per al cotxe amb el lema “Ei, que vaig al cotxe”.

rascacels* gratacel. Actualment, el gratacel més alt del món es troba a Dubai, amb 828 metres.

Més lèxic

Nomenar i anomenar

Els verbs nomenar i anomenar són tots dos derivats dels substantiu nom. Col·loquialment se sol utilitzar majoritàriament la forma nomenar per a tots els casos. Però, normativament, es planteja una distinció de significat que resulta útil per augmentar la precisió semàntica d’este parell de mots. I, així, anomenar té el sentit de ‘designar (algú o alguna cosa) pel seu nom’: Quan li anomenes els pactes, es posa nerviosa. També té el significat de ‘tenir tal nom’, però en este sentit és més corrent l’ús de dir-se. Jo em dic (o m’anomene) Andreu. El verb nomenar, en canvi, significa ‘designar (algú) perquè ocupe algun càrrec. L’han nomenat president del club.

Locucions i frases fetes

de bat a bat (o de pal en pal, de pit en ample): totalment obert (una porta, una finestra; també, en sentit figurat, el cor, per exemple). cast. de par en par. De matí és bo obrir les finestres perquè córrega l’aire. Li va obrir el cor de bat a bat i li va dir el que sentia per ella.

de debò (o de bo en bo, de deveres, de veres): de veritat, autèntic, realment (cast. de veras, de verdad, en serio, realmente). Antònim: de per riure De segur que t’ha tocat la loteria? Sí, de debò. No et preocupes que et convidaré a un soparot que no oblidaràs mai.

de pa i porta (o de cabasset, de faixa i de pataqueta): àpat en el qual cadascú es porta el seu menjar (cast. de sobaquillo). En les festes d’Antella hi ha un sopar de pa i porta. Per Pasqua encara són típiques les berenes de pa i porta.

sense solta ni volta: sense cap motiu raonable, sense cap ni peus (cast. sin ton ni son). Castigar un xiquet sense solta ni volta només pot portar problemes perquè aquest no assimila el que ha fet malament .

si fa no fa (o més o menys, a compte i a bescompte): aproximadament, ben o mal comptat. Semblament (cast. poco más o menos, más o menos, por ahí por ahí, a cuenta y a trascuenta). El pis ha costat, si fa no fa, 150.000 euros.