Nota: Article publicat originàriament en la revista Festa 2012
Des del passat mes de setembre fins a aquest estiu l’Ateneu República de Petrer —l’Ateneu— ha mantingut un ritme d’activitats constant, tot atenent els valors cultural democràtics, la divulgació del republicanisme cívic i històric i la promoció des d’aquesta valors del republicanisme federal, com la millor manera de superar el període històric de monarquia parlamentària caduca que estem vivint —qualsevol ciutadà o ciutadana lliure de prejudicis polítics ho sap—, que s’allunya cada vegada més de les pràctiques i els sentiments democràtics pròpis de la il·lustració humanista i que dia a dia ens nega, o disfressa, la nostra personalitat cultural i idiomàtica. I nosaltres, davant les adversitats, som dels que anem per faena: bona i apassionada faena cultural. Ja ho deia Lluís Llach: «Amb el somriure, la revolta».
El curs cultural l’encetàvem l’any passat el 29 de setembre amb el nostre II Festival de quilos & somriures, en què participaren desinteressadament quatre grups musicate, contacontes, grups de malabaristes i una bona colla d’artistes grafìters; comptàrem, com sempre, amb la presència d’Amics del Poble Saharaui i, a més a més, participaren «Fauna libre» i el moviment «15-M». Es va treballar dur i valent, va haver-hi una bona recaptació de fons per al poble saharaui, els quilos per contribuir modestament a l’alimentació d’aquest heroic poble tan malmés per la comunitat internacional es van apilotat a la «jaima». Però —sempre hi ha peròs— la col·laboració municipal va ser deficitària. No entrarem en raons i motius, parlarem de futur: enguany, el taranna dialogant de l’Ateneu, l’alcalde i la regidora farà que tot acò passe al baül dels records, dels mal records. Així ho hem dessitjat.
Tres setmanes després, a la plaça de Dalt, en la seu de l’AAVV»Miguel Hernández» presentàrem la novel·la Dama de gris amb la participació directa del seu autor, Leandre Iborra. Aprofitàrem la convocatòria per donar a conéixer el projecte entorn a la memòria de Miquel Grau, el jove demòcrata que a finals dels anys setanta va ser assassinat quan apegava cartells convocant una manifestació a Alacant per un feixista. Miquel Grau, precisament, és la persona que inspirà la novel·la presentada.
L’ 1 de desembre vam encetar el cicle de sopars musicals al bar de la Unió Musical, on sempre tenim bona acollida. Ho ferem amb Son Agüita, flamenc de fusió que invita al ball. Al gener actuaren el Ruiseñor de la Rambla i El Xiquet dels Aiguarrius. Un mes després tindríem una bona sessió de jazz amb Sentó Ortiz i Alessandro Cavieleri. L’estiu el rebèrem el 14 de juny amb un inoblidable concert de música mediterrània interpretat pel nostre paisà Manuel Lazaro i el sea grup de corda tradiacional i percussió.
A meitats de desembre presentàvem el projecte humanitari «Una farmàcia a Àfrica» de la fundació «El Alto», on treballa el nostre paisà Xavier Medina, qui va estar eixa vesprada entre nosaltres explicant-nos el projecte, junt al président, David Bioc. D’aquest acte va nàixer la iniciativa de dedicar els fons del Festival quilos & somriure del 2012 també a aquesta ONG.
L’Ateneu tenia un deute amb un «jove republicà» que amb el pas del temps esdevingué un senyor —un mestre— escriptor i lingüista: Enric Valor. El 2011 va ser l’any del centenari del seu naixement. Nosaltres, el febrer del 2012, li férem un merescut homenatge, Valor: tricolor i quadribarrat. Tres conferències a la Casa del Fester —M. Jesús Francés, Vicent Brotons i Francisco Moreno— i una passejada literaria per Planisses (Castalla i Tibi).
L’u de març, amb el teatre plé de gom a gom, amb una entrada popular i sense cap col·laboració de l’ajuntament ni cap altra «venerable» institució, els republicans i republicanes petrerines feren possible al teatre Cervantes l’Especial Xavi Castillo. Centenars de ciutadans i ciutadanes de les nostres terres gaudiren del sarcàstic i imprescindible humor d’aquest actoràs de Pot de plom i, de més a més, amb l’entrada que pagaren l’Ateneu va lliurar un taló a Amnistia Internacional perqué utilitzarà aquest fons (1.726 €) per a defensar tots els perseguits, presos i represaliats delictes de consciència. Que n’aprenguen les institucions!
Uns dies després, al saló d’actes del Centre Cultural Municipal , presentàrem, amb la la col·laboració de Publicacions de la Universitat de València, el llibre L’ofici de raonar, del professor Vicent Soler, actual degà de La Facultat d’Economia de la Universitat de València.
La primavera invita a les excursions, i el 25 de març vam posar en marxa, junt a Amics de l’Avaiol, el programa d’excursions per conéixer el medi i els ecosistemes de l’entorn local i comarcal. La primera, no podria ser d’altra manera, va ser a la mateixa valleta de l’Avaiol. El cinc de maig anàrem a la «Fita del tres termes» (Agost, Tibi, Petrer), prop de l’Estret dAgost: extraordinaris paisatges i espectacular i entendridora visita d’una parella d’aguiles reials (aquesta «reialesa» els republicans la defensarem sempre). Després vindria la visita als clots d’aigua salada del Vinalopó; en la del 10 de juny passejàrem per Caprala, l’Avaiol, visitàrem la mina de sofre, les pedreres i les «restes» de l’arenal de Pruna. Un mes després visitàrem les zones humides de Petrer i Elda (al voltant del pantà d’Elda).
El 31 de març realitzàrem al Forn de Cultura l’assemblea ordinària, on rendírem comptes de l’exercici del 2011, valoràrem les activitats realitzades i parlàrem dels projectes de futur. Dos mesos després, el 26 de juny, van fer una segona assemblea —extraordinària— per tancar l’elecció l’equip directiu que coordinarà les accions del curs 2012-13.
Quinze dies després de l’assemblea ordinària férem el Sopar republicà del 14 d’abril. Cent comensals, parlaments assenyats i apassionats, elefants que trencaven caderes reials, un ampli espectre republicà sense partidismes conjuntarals, tricolors, Himno de Riego, festa… Tot, tot, tot en el «cuartelillo» dels Hititas, al carrer 14 d’Abril, actual Fernando Bernabé. Una jornada felig tot esperant —i treballant per— la III República.
Entre el 20 i el 22 d’abril, l’Ateneu va col·laborar activament en Artenbitrir. Una festa de l’art, la música, la interpretació, la cultura i l’alegria cívica que impactà molt positivament a Petrer: la llibertat de creació —en realitat, «tota» la llibertat— va prendre els carrers i les places de la vila. El nostre poble va ser la capital cultural somniada de la III República. Nosaltres tinguérem un paper logístic fonamental: organitzar els dinars dels 270 artistes, col·laboradores i col·laboradors que ho feren possible.
El cap de setmana següent, a l’A. De VV. de l’avinguda Hispanoamérica, el professor Moisés Hidalgo, membre d’ATTAC, ens parlà de «Crisis y movilización social».
Yo solo los conocía por Xavi CAstillo pero solo por eso ya vale la pena su trabajo. Espero que anuncies nuevas actividades de este tipo.
Desde luego que el Ateneu, ha revolucionado el panorama cultural de Petrer. Una cultura, que no ha necesitado de subvenciones, para ser posible. Y sobre todo sin ningun signo partidista.
He asistido a varias de sus actividades y han sido estupendas, siempre buscando aprender algo en cada salida.
salvando las distancias, estamos asistiendo , al «renacimiento» en toda regla de una nueva forma de hacer una cultura libre en Petrer.
Más aún; Este domingo, junto con la asociación de vecinos Miguel Hernández, del Barri Antic, recuperación de la historia y tradición locales: Alfarería a cargo de Emili Boix,de Agost, regalo de piezas elaboradas por Emili al personal joven asistente y gazpachos, previa inscripción. ¿Alguien da más por menos?